La crida de l’Assemblea
És positiu en aquest moment de desconcert que el personal recorde algunes de les qüestions bàsiques –les més bàsiques, de fet– que ens han mogut a proposar la independència
Sovint fem el mal per vanitat, per no semblar menys que els altres, per sentir l’escalf de la colla. Confonem la veritat amb la doxa i la democràcia amb l’hegemonia
No ens adonem que els pressionem a perpetrar un model obsolet, el camí d’un estat del benestar que ha quedat colgat pels rocs de l’esllavissada de les crisis
Catalunya és europea per origen i aspiració, de ple dret doncs, sense que hi tingui res a veure el Regne d’Espanya com a peatge i marc provisional de pertinença a la Unió Europea
Tornar a posar les amistats al centre, arrelar-les profundament com a prioritat a les nostres vides, és també un acte antisistema i de sobirania vital, de generositat absoluta
Els molinencs i molinenques, aquest passat diumenge, ens vam despertar amb els grups de WhatsApp que treien fum amb els vídeos de les destrosses que s’havien produït la nit de festa major de dissabte
«El confinament, a part de deixar-nos sense feina, entristir-nos o fer-nos reconsiderar allò que és important a la vida, a mi, i potser a molts, em deixa moltes escenes absurdes al cap»
«El confinament ens fa a tots una mica més com som. Com si la nostra essència es potenciés per reclusió»
«Fa temps que començo a jugar amb el sentit imprevist que tenen les coses que apareixen per casualitat. A donar continuïtat a fets sense tallar-ne el potencial simbòlic»