Una lliçó quebequesa
La nova victòria electoral, aquesta setmana mateix, del Partit Quebequès confirma la tornada de l'independentisme a aquell país americà trenta anys després de la més gran decepció imaginable
Closcadelletra
Arxiu
04.08.2019
Closcadelletra (CLXXXVII): La prosa del món i els dies tendres
'Aprenc a observar a n’aquesta hora primera en què no ha arribat la claror calenta i enlluernadora de l’agost'
28.07.2019
Closcadelletra (CLXXXVI): Esculpir el temps
«Alta forma d’esculpir el temps fugisser per transformar-lo en record, saber i vida perdurable»
21.07.2019
Closcadelletra (CLXXXV): La respiració de la mar
«El temps que escriu ràpid, microscòpic, sobirà, lentíssim, els petits esdeveniments encadenats i arrossegats els uns en els altres per arribar allà»
07.07.2019
Closcadelletra (CLXXXIII): Sempre estam tot sols quan s'acaba el dia
«La gran dificultat no és escriure, sinó viure de tal manera que l’escrit aparegui com un naixement»
16.06.2019
Closcadelletra (CLXXX): Aprendre a veure-hi de tots els costats alhora
«M’arriba un xiuxiueig. És el refilet d’un ocell desconegut? És una conversa que passa darrere unes mates i vora unes estepes blanques sense cap flor lila?»
09.06.2019
Closcadelletra (CLXXIX): Damunt la serenitat dels turons
«Per ventura hem de besar més, fregar-nos més, saber-nos més, sentir-nos més»
02.06.2019
Closcadelletra (CLXXVIII): Entre la bellesa i la veritat
«La poesia només té efectes benèfics, fins i tot els secundaris, i és font de curació i de salut»
26.05.2019
Closcadelletra (CLXXVII): Confins, esperançadors confins de la lentitud
«I té la seva ètica: és menys una manera grandiloqüent de veure la vida que una forma de comportar-se amb humilitat en la vida»
19.05.2019
Closcadelletra (CLXXVI): Tocar la pell de l’aire
«Passejar per camins quasi esborrats que no duien enlloc entre mates llentrisqueres i esbarzers plens de pues esdevenia una de les fetes més clares per aprendre les absències»
12.05.2019
Closcadelletra (CLXXV): En una gota d’aigua de pluja puc veure un abisme
«Com puc aturar aquest bla-bla-bla immens ple de rutines, d’inautenticitats i de llocs comuns»
05.05.2019
Closcadelletra (CLXXIV): Enlloc i per totes bandes és la poesia
«La poesia es gira, es regira, té mutacions, es metamorfosa, i la seva transformació embolica la transformació universal i ens descobreix una altra dimensió del temps»
28.04.2019
Closcadelletra (CLXXIII): Aigua en flames
«Et duré a un jardí tancat on la saba puja, la flor s'obre, el perfum s'evaporitza, l'ocell refila principis de llum»
21.04.2019
Closcadelletra (CLXXII): No sentis res o sent fins al final
«No he vist la creixença amb cap aparell enregistrador de la matèria sinó solsament amb el llamp de l'esperit»
14.04.2019
Closcadelletra (CLXXI): Paper que vol beure tinta
«Els ulls dels arbres encenen l'aire d’una claror que sembla que arriba d’un espai més llunyà»
07.04.2019
Closcadelletra (CLXX): Les paraules amb taques de saladina tenen gust de mar
«Quin dolorós estar tot sol dins el silenci de les profunditats marines respirant la foscor abissal de la nit i plorant l'humanicidi que no s'atura»
31.03.2019
Closcadelletra (CLXIX): Som i no som
«Cerc un espai de divagació: lliure, ample, atemporal, desorientat, salvatge…»
24.03.2019
Closcadelletra (CLXVIII): No us oblidàssiu mai els uns dels altres, amics
«Amador de totes coses, que vius amb noble saviesa senzilla, cant la serenitat que desprens, contagi de repòs entremig de les ones bullents»
17.03.2019
Closcadelletra (CLXVII): No sé si he fet llarg amb aquesta conversa o la música de la voluptuositat
«I sent com sabia mestre Flaubert: el seu ús de la gramàtica ha renovat molt més la nostra visió del món que les categories de Kant»
10.03.2019
Closcadelletra (CLXVI): La ressonància va més enllà que la paraula
«Som el pol·len, som el romaní, som la cadernera, som l’aire assolellat, som la drecera, som el ginebró, som el coval, som l’ullastre, som el cloquejar de les gallines, som el capvespre, som l’obert, som el temps»
03.03.2019
Closcadelletra (CLXV): Vull escriure amb tinta de bondat en un món malèfic
«El desig era un ca salvatge que ens mossegava l’entrecuix dins el llit amb el matalàs de cli i les fortors rabioses»
24.02.2019
Closcadelletra (CLXIV): El vent pastura els boscatges
«L'escrit és un centre de vida tan més actiu quan més pot pretendre la insignificança»
17.02.2019
Closcadelletra (CLXIII): L’ombra de l’arbre i altres dites que amaguen el bosc
«La bellesa de l’estil es basa en la invenció d’una nova llengua o en el domini de la llengua comuna?»
10.02.2019
Closcadelletra (CLXII): Vivim dins una societat delirant, cal no oblidar-ho mai
«Ens volen fer viure en el desig de mort per xuclar-nos la vida»
03.02.2019
Closcadelletra (CLXI): Miniatura gegant per transformar l'existència
«Saquejar l’univers, definir l'amor, trobar mots que deixin de servir al pensament, fabricar llum negra»
27.01.2019
Closcadelletra (CLX): Esperar, guardar, posar atenció: treballs d'amor perduts
«Faig, fins i tot, com si no em temés d'aquella esperera que em domina, que em fa, que som»
20.01.2019
Closcadelletra (CLIX): Descarregar tots els sons i començar una harmonia novella
«Creus que hi ha alguna cosa patètica i hilarant en aquest patir per la respiració dels mots? Creus que els mots morts puden per les reaccions bioverbals d'una cadaverina pròpia?»
13.01.2019
Closcadelletra (CLVIIII): Contra els fanatismes
«Cal escriure de tot i intervenir pertot: cartes, articles, vídeos, novel·les, poemes, assatjos, libels, piulades, etc.»
06.01.2019
Closcadelletra (CLVII): Contra l'atròfia de les sensacions
«El temps, el nostre gran tresor, serveix per a pagar cara l’adquisició»
23.12.2018
Closcadelletra (CLV): Vull obrir camins a la sensibilitat
«Lleuger tremolor a l'esquena: el primer calfred és com la imminència d'una prova o d'una revelació»
16.12.2018
Closcadelletra (CLIV): Endolciré amb mots de canya i mel aquests temps passapeners
«Estim de cada vegada més la pell que s'asseca i ateny el misteri d’allò que som»
10.12.2018
Closcadelletra (CLIII): Rompre, tallar, lesionar, dilapidar, arrabassar, esquarterar, donar
«Un somni, un llibre és com una finestra que ens enquadra un bocí de la realitat i ens l’ofereix separada del caos de l’ambient com una meravella efímera, mentre que el somniador i el lector està com entre parèntesis.»
02.12.2018
Closcadelletra (CLII): La paraula ressuscitada
«Llegesc sempre seguit per eixamplar el meu lèxic i tenir a la meva disposició per a un mateix sentit una desena de mots de llargària diferent»
18.11.2018
Closcadelletra (CL): Cant una rialla immensa
«Pobres ulls entelats pels verins mercaders, sistematitzadors, conformistes, uniformitzadors que ens tiren arreu arreu»
11.11.2018
Closcadelletra (CXLIX): Cant la joia d'aquesta vida
«Cantaré l’escriptura i la llibertat que són una mateixa substància · Cantaré escriure sense tutela per dir la nova grenyal i creixedora, la bona nova»
04.11.2018
Closcadelletra (CXLVIII): Vull fer créixer la llum, ressuscitar-la
«Per què el camí de les coses pròximes ha estat sempre pels humans el camí més llarg i més difícil?»
28.10.2018
Closcadelletra (CXLVII): Vaig aviat perquè la vida és curta i he de fer moltes coses
«Aprendre és un pler intens i aquell que no sent joia quan aprèn és un pobre d’esperit a qui cal ensenyar amb compassió i paciència»
21.10.2018
Closcadelletra (CXLVI): Tota la veu és una navegació incessant
«Escric tot amarat de veus que he amollat, que he sabut, que he creat, que he inventat, que he sofert, que he cantat, que he gaudit»
14.10.2018
Closcadelletra (CXLV): Foc negre
«Percepció! Sentiment! (Sense excessos.) Misteri! Simplicitat! (Molta.) Audàcia! Fervor! (Sempre.)»
07.10.2018
Closcadelletra (CXLIV): Llegir és viure
«Quina manera més justa d'anomenar l'òrbita en què s'inscriuen el lector i l'obra en la jubilació còmplice i el silenci ombrejat!»
30.09.2018
Closcadelletra (CXLII): Em vull conèixer més
«No els basta infectar les xarxes socials, els ordinadors, els mitjans de comunicació, l'ensenyament i altres herbes. / Volen manipular, manejar els humans. / Em volen manipular»
