L’abans i el després
L'herència franquista a l'actual estat espanyol no és ideològica: és estructural, institucional, visceral, i té una sola línia vermella, que és la unitat d'allò que consideren que és la seua nació
La nova 'sitcom' gasta un català treballat, amb unes tries més o menys qüestionables, però els referents culturals dels personatges són tan espanyols com carques i antics
En la mesura que les llengües sempre formen part de la identitat, en molts casos l’activisme lingüístic ha anat acompanyat d’activisme contra la discriminació d’ètnies, pobles i nacions
Al segle XXI, la preservació de les llengües minoritzades ha esdevingut una veritable qüestió de justícia social que ens apel·la a tots
Què passa, però, quan una llengua ja s’ha deixat de parlar, i els descendents dels parlants volen recuperar-la? Com es pot recuperar una llengua que ja no es parla i per quins motius?
La prosòdia és un dels trets que més perdura davant dels processos de substitució lingüística
Potser ja m’està bé que el català no tingui evidencials lingüístics, i així puc continuar jugant amb aquestes ambigüitats
Cada llengua ens ofereix una mirada única del món; cada cervell, una manera diferent de processar-lo. Però què és el que ens fa témer tant els estils de comunicació fora de la norma?
El factor principal que determina que els parlants d’una llengua tinguin accés a tecnologies lingüístiques és el seu poder econòmic
La relació entre llenguatge i olfacte varia enormement entre cultures
La realitat del que nosaltres veiem com a color té molts més girs i capes del que ens pot semblar, i és causada per combinacions de factors culturals, biològico-genètics i ambientals
Quan ens comuniquem, ens hi posem amb gairebé tots els sentits
És important que el pacient i el professional comparteixin llengua inicial i, si això no és possible, que el sanitari tingui sensibilitat lingüística per a detectar els malentesos
Saber si les situacions comunicatives d’una llengua són simètriques o asimètriques pot ajudar a assolir un major grau de naturalitat a un parlant estranger
Per convertir internet en una eina a favor de la diversitat lingüística també cal fer prevaldre la sobirania política dels pobles per sobre dels estats i de les empreses privades
Més enllà de les dades valuoses que ens aporten enquestes com l’EULP, també ens hauria de preocupar aquesta asimetria fàcilment observable entre el prestigi percebut del català i el del castellà, acceptada fins i tot per una part de la comunitat de parlants
La polarització nacionalista provocada per la invasió russa del 2022 sembla haver portat a una reducció considerable del segon camp ideològic, i molts ucraïnesos “biculturals” s’han girat d’esquena a Moscou
Els discursos que ens travessen com a societat no són quantificables i el comportament dels humans tampoc no ho és
El lingüicidi té conseqüències físiques i violentes palpables per als seus parlants, com ara la pèrdua de la identitat, l’aparició de traumes intergeneracionals i l’empitjorament de la salut
Cal reflexionar sobre la possibilitat que el domini funcional d’una llengua no hagi de passar necessàriament per una pronúncia perfecta
Els sistemes d’intel·ligència artificial generativa han canviat el món tecnològic de dalt a baix, sí. Però cal que siguem crítics i que ens plantegem per a quines llengües funcionen i de quina manera
Una experiència en la qual es pot establir una connexió amb una altra persona, utilitzant estratègies que tots coneixem: parar atenció i escoltar de manera recíproca, observar el llenguatge no verbal de l’altra persona, etc.
Els prejudicis sobre les altres persones a través de la parla solen ser més artificials i construïts que autèntics
Aprendre com funciona una llengua implica també aprendre com funciona la comunitat lingüística que la parla
El català és, doncs, una llengua minoritzada-però-no-tant, que (encara) és pròpia d’àmbits d’ús tant formals com informals
El Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi), fundat per Carme Junyent, glossa la seva figura en reconeixement de la seva tasca
Convé no menystenir el poder de les institucions per a influir, de maneres més o menys subtils i estudiades, en l’imaginari col·lectiu mitjançant la manipulació terminològica
Ama Ata Aidoo va liderar també la lluita feminista al seu país i la va compartir amb altres escriptores africanes
L’oficialització de l’asturià és un gest simbòlic que no està lligat a mesures concretes de protecció lingüística
Els yaruros i altres pobles indígenes dels Llanos de Colòmbia lluiten per sobreviure a una assimilació cultural cada vegada més avançada
Més que qüestionar els mecanismes de cada llengua per a etiquetar la realitat, el que ens hem de plantejar és l’ús que en fem
Vés a saber, doncs, com acabarà 'merda' en català, perquè amb aquesta dèria escatològica tan nostrada també la fem servir de comodí quan no recordem una paraula: “Porta’m la merda aquella”
El denominat "biaix espacial" representa un cas més d'eurocentrisme
El problema és que no és gaire plaent llegir en un idioma quan cal cercar quatre o cinc paraules per frase al diccionari per començar a entendre alguna cosa
Potser a força de valorar més la norma que l’ús hem acabat convertint el català en una mena de llatí que potser sabem escriure però que no forma part de la nostra vida quotidiana
La lingüística fa temps que pateix d’un greu eurocentrisme i, sobretot, d’anglocentrisme. I aquest no és un problema petit, sinó un de molt gran que afecta el rigor científic de la disciplina
Arreu del món es duen a terme estratègies de conservació i revitalització, tant des de l’àmbit científic com des d’àmbits professionals i de l’activisme
"Pagaria la pena de recordar que més enllà de la importància de conèixer llengües dins el món globalitzat, el fet de (re)conèixer la diversitat lingüística és importantíssim per a la humanitat"
No hi ha dubte que la cura lingüística del català actual, independentment de l’àmbit d’ús, acostuma a deixar molt a desitjar
És una tècnica tan antiga com les radionovel·les i els còmics, molt efectiva per a mostrar diferències lingüístiques (i, per tant, culturals) entre protagonistes i forans
L’estat nació aplica polítiques d’homogeneïtzació nacional per tal de procurar la uniformitat entre tots els habitants que habiten dins les fronteres d’un estat concret