Vaig veure la primera emissió de TV3 per satèl.lit des de Pensilvània el 1995. Google no existia i Vilaweb tampoc. La presència de la nostra llengua a internet es limitava a un grup de discussió de catalans de tot el món i a alguna pàgina perduda. Hi havia tan pocs llocs web que em vaig inventar The Catalan Page, un directori en anglès amb informació sobre tot el que s'havia publicat en català. Em pensava que jo solet podria inventariar tota la presència catalana a la xarxa! Per això, veure la carta d'ajust de TV3 abans de la primera emissió internacional, si no recordo malament amb un fragment del Viatge a Itaca del Lluís Llach, em sacsejà per dins.

Des de llavors, la televisió pública catalana, i per tant, la realitat del país, ha guanyat presència exterior. Conec molta gent que va fer esforços econòmics per comprar-se la parabòlica especial que es necessitava per captar l'Hispasat, un dispositiu que costava vora mil dòlars. L'antena també se la van fer instal.lar molts casals catalans, que veien com la televisió es convertia en un complement habitual de la seva quotidianitat, com ho és en molts bars del país. A més, companyies de televisió per cable de l'estranger oferien el senyal de TV3 en el seu paquet bàsic. El 2011, en un hotel de la costa Atlàntica de Costa Rica, encara vaig veure com Televisió de Catalunya compartia sense complexos les seves emissions amb la CNN, la BBC o Televisa. Apagant el senyal, els catalans, valencians i balears de l'exterior (i l'altra gent que està interessada en nosaltres) ens quedem desconnectats.

Ens diran que tenim els serveis d'internet, que ja s'hi veu la televisió, i és cert, però no, no ens confonguem: encara no és el mateix veure programes per internet, una activitat generalment individual que se sol fer al mateix lloc on es treballa o on es té l'ordinador, que veure els mateixos programes pel televisor, o sigui al menjador de casa, a la saleta, al dormitori o al bar. A més, TV3 no emet tots els seus programes en obert o sigui que hi ha horaris en que des de fora no podrem veure TV3.

Però aquesta decisió va enllà de deixar els centenars de milers de catalans de l'estranger sense la seva televisió, que no és poca cosa ara que el país cada cop expulsa més gent per la crisi. Aquesta decisió fa el país més petit. El reclou en ell mateix. És un retrocés. Ens havíem acostumat que la Generalitat busqués la normalitat nacional, independentment del partit que hi governés. Segurament, per a molts les accions de govern ens semblava que mai no acabaven d'anar prou lluny, però els governants tractaven el país amb respecte i per a ser normals, tothom havia entès que la presència exterior és essencial. També ho deu saber Artur Mas, que va estudiar al Liceu Francès i és home de món.

Primer suprimeixen les representacions catalanes a l'estranger i ara es carreguen el principal vehicle de comunicació del país amb el públic internacional. Quan ja gairebé ningú no dubta que l'estat espanyol ens juga en contra, trencar els nostres lligams amb l'estranger és suïcida. Si no s'adonen que el que estan fent és tancar el país, és que tenim uns governants més totxos del que semblava. I si se n'adonen, la situació és encara més greu.