L'ex-president valencià, Francesc Camps, no podia protagonitzar el seu primer acte públic -desprès d'haver estat absolt pel cas dels vestits- d'una manera més esperpèntica. Ha arribat a l'edifici Torre Tamarit, de la Universitat Miguel Hernández d'Elx, per la porta del darrere, evitant els manifestants que l'esperaven envoltats d'un exagerat control policial i ho ha fet fent gala d'una ironia gens fina, elogiant la Universitat -que ell va 'contribuir a crear quan era conseller d'Educació amb Zaplana-, però perdent ràpidament els papers a l'enfrontar-se cara a cara amb un home que li havia retret els cas dels vestits: 'va a tener que pedirme disculpas de inmediato por lo que ha dicho' li etzibà, encarant-se amb ell, Camps.

Mentre tant, a l'altra banda de l'edifici, el nombre de manifestants anava creixent i els nervis de la policia també, que, sense Camps pel mig, ha carregat contra els que protestaven amb rètols de 'fora xoriços de la universitat' o 'per què no puc entrar, jo si que m'he pagat el vestit'. Els agents, que tenien absolutament encerclats els manifestants i que quasi els igualeven en nombre, no dubtaren a carregar, generant unes imatges absolutament fora de lloc i que han merescut que la diputada de Compromís, Mireia Mollà, present avui, haja demanat la dimissió del delegat del Govern per aquest despropòsit. Mollà, per cert, ha intentat identificar els agents sense èxit, 'passe aquesta vesprada per comissaria' li han dit.

No tinc ben clar quina era la por dels policies, però a títol d'anècdota us explique que al meu costat, dins l'edifici, un professor esperava els seus alumnes per a una revisió d'examen, i quan li han dit que no hi podien accedir encara que s'identificaren com a alumnes s'ha quedat sense saber què fer i alhora indignat per la situació. Els treballadors també han patit la situació essent escoltats un a un i per torns als seus llocs de treball... Tot plegat esperpèntic.

I mentre tota això passava a les portes de l'edifici, dins la sala es constituïa el tribunal, arribaven tota mena de càrrecs populars -alcaldes, alcaldesses, presidenta de la Diputació, de les Corts, etc- per a mostrar el seu suport a l'ex-president absolt de tota culpa. I ell somreia sense parar. Què pensava no ho sé, però no crec que esperés els retrets que ha rebut del tribunal, en forma de manca de bibliografia, oblidar citar els traductors o tocant-li el crostó per l'ortografia en els accents dels pronoms.

Però ell a la seua, proposant una reforma electoral que deixaria el País Valencià monocolor, 350 districtes i elecció directa d'un diputat per cadascun, a l'estil britànic: a això Camps li diu proporcional. L'ex-president absolt i ara doctor somreia, però es recordà de qui considera enemics personals, no en va, malgrat dir que ell només pensava ara a gaudir del seu doctorat, menystenia socialistes, Esquerra Unida i 'els que ara formen Compromís' acusant-los de no voler la UMH -una universitat que ell ha reivindicat i que ja es va crear envoltada de polèmica en no poder controlar políticament la Universitat d'Alacant.

Al final tot com estava previst, unanimitat del tribunal i Camps excel·lent Cum Laude... bé, tot tampoc... L'ex-president ha eixit sense cap problema, amb els manifestants ben lluny -ja se n'encarregava la policia-, però amb ell ja lluny de la Universitat la policia ha tornat a perdre els papers -en no saber controlar una situació que ja tocava a la fi- i ha carregat de nou contra els manifestants -en buscaven un en concret pel que sembla- agafant de mala manera un dels estudiants i reduint-lo entre quatre agents... Unes imatges deplorables i innecessàries. Desprès encara s'han encarat amb els manifestants com si els policies foren d'una banda rival, tant és que un dels policies empentava als seus companys per a endur-se'ls.

I eixa és la imatge que deixa Camps avui darrere seu, un home per sobre del bé i del mal, i uns altres que li fan la feina bruta, tan bruta com innecessària.


Daniel Betoret, periodista i col·laborador de VilaWeb Alacant