25.01.2012 - 21:45
Amb pietat. Per la mínima, però amb majoria absoluta, el jurat popular del Tribunal Superior de Justícia ha declarat innocents l’ex-president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i l’ex-secretari general del PP Ricardo Costa del delicte de suborn, de rebre regals d’una trama corrupta de manera continuada. Amb cinc vots contra quatre, el mínim que requereix la llei del jurat per a obtenir l’absolució, el poble valencià ha perdonat per segona vegada l’home que ens ha portat a la misèria més absoluta: amb la taxa de desocupació més alta de l’estat espanyol, amb llistes d’espera interminables en allò que resta de la sanitat pública, amb els alumnes dels instituts amb mantes perquè el Consell no paga des de l’abril i no hi ha diners ni per a la calefacció… La llista seria tan llarga com la dels ciutadans dependents que es moren esperant les ajudes socials. Sembla que és més ‘glamorosa’ la Fórmula 1, i per això els valencians van tan privats!
I l’ha perdonat per segona vegada, perquè ja va perdonar-lo en les urnes, quan va aconseguir la majoria absoluta en les eleccions a les Corts, el 22 de maig de l’any passat. Així és com el PP va presentar aquella victòria, en una mena de presagi. Judicialment, és un veredicte tan respectable com la sentència d’un tribunal format per jutges professionals i té els mateixos ressorts que qualsevol altra resolució judicial: el recurs d’apel·lació. Si les acusacions –fiscalia i acusació popular– així ho decideixen, el cas de Camps tornarà a ser jutjat, aquesta vegada per un tribunal professional, format pels jutges del Tribunal Suprem.
Jurídicament, han eixit a relluir les errades inicials de la sala civil i penal del TSJCV, del tribunal valencià, que va separar el ‘cas dels vestits’ de la trama principal del cas Gürtel al País Valencià: la del finançament il·legal del PP, que ja és oberta a la mateixa seu on Camps ha estat jutjat i en què hi ha encausats una trentena de diputats i alts càrrecs del govern del PP. I la llista és oberta… Políticament, el cas és més complicat. En alguns cercles s’havia dit que l’ex-president tenia intenció de reclamar la corona a l’actual representat del Consell, Alberto Fabra, en cas d’eixir innocent; o, si més no, que Mariano Rajoy hauria de rehabilitar-lo amb un alt càrrec a Madrid.
Socialment, les conseqüències són més tristes. Tal vegada demostren la pèrdua de principis ètics i morals d’aquesta societat, la baixada de sostre, la del tot s’hi val i els ‘vestits per a tothom’. Tal vegada el maig passat encara no havia arribat el fred, ni les retallades de l’educació ni de la sanitat pública, els augments de taxes ni els impostos… Tal vegada el veredicte és l’espill on es reflectix la societat valenciana, el ciutadà mitjà, el petit home que Wilhelm Reich va descriure en el seu llibre ‘Écoute, petit homme!’, escrit el 1945 després de dues guerres mundials. I ja a mitjan segle passat, Reich va avisar que aquest ciutadà mitjà ‘té por dels grans generals de la guerra, però no té por d’ell mateix’. Total…, per dos vestits!
