Al nostre país hi ha valors i conceptes investits d'una vigència exagerada i que, ben sovint, tan sols serveixen per tapar defectes. Se me n'acudeixen tres: el consens, la cohesió social i la pluralitat. Són com una mena de tríada de la correcció política que encotilla els debats i empetiteix les possibilitats de fer passos atrevits. Tot allò que sigui fora del consens, alteri la mal anomenada cohesió social --que és en realitat conservadorisme pur i dur-- o no tingui el bany d'una pluralitat multicolor, és condemnat a l'infern dels infidels. Em preocupa avui la dictadura de la pluralitat.

Un dels espais on aquesta tirania ha pres força és en les tertúlies dels mitjans de comunicació. Quin és el valor en alça d'aquest format d'opinió radiofònica i televisiva? Que hi hagi un representant de cada color, de cada tendència, o de cada partit, tant se val el contingut, la preparació del participant o el valor de les aportacions que pugui fer.

Un dels exemples de la tirania de la pluralitat, el vam poder sentir ahir al final de la tertúlia de Catalunya Ràdio, moderada per Manel Fuentes. El tertulià blau, Juan Carlos Girauta, va demanar una última paraula quan ja eren fora de temps: 'El règim de Franco no era absolutament monocolor. Hi havia tendències. Hi havia una tendència tirant a anglòfila, que era la del senyor Fraga. Hi havia una tendència pro-nazi, que era la de Vicens Vives, per exemple. Gràcies, bon dia' (es pot escoltar al minut 58,24 d'aquest tall ). A continuació, en Fuentes va deixar pas a la publicitat sense que ningú pogués replicar, i tot arreglat.

És preocupant que Mònica Sabata o Marçal Sintes, que feien tertúlia amb Xavier Sardà i Girauta, no poguessin respondre una estupidesa com aquesta sobre en Vicens Vives. Algú que aprofita l'últim minut perquè la seva mentida quedi impune transgredeix les normes més bàsiques de debat. La pluralitat no pot ser un refugi de covards.

Aquest model que afavoreix l'afrontament contra la profunditat és importat. La provocació supleix massa sovint la intel·ligència. Comunicar bé no ha de ser l'únic requisit del tertulià: qui vulgui sang té una oferta extraordinària als canals de ponent.


Pere Cardús i Cardellach, periodista ( @perecardus )

El model que afavoreix l'afrontament contra la profunditat és importat.

La pluralitat no pot ser un refugi de covards.