Quan la companyia escandinava Norwegian va anunciar que Barcelona seria un dels seus centres de vols intercontinentals a Europa va sacsejar l’aeroport del Prat. L’estiu vinent Norwegian farà vols barats entre Barcelona i les ciutats nord-americanes de Fort Lauderdale, Nova York, Los Angeles i San Francisco. També té el projecte de volar des de Barcelona a Buenos Aires, a Santiago i a algunes altres ciutats d’Àfrica i Àsia.

Norwegian encapçala un nou segment de mercat, el de baix cost de llarga distància. Fins ara les companyies de vols barats eren de punt a punt i a distàncies màximes de quatre hores. Però ningú no gosava fer vols llargs i intercontinentals a baix cost. Norwegian ha trencat aquest tabú i actualment ja vola des de tots els països escandinaus i Londres a les quatre destinacions des d’on volarà també des de Barcelona, a més de Boston, Orlando, Las Vegas i Bangkok.

Si Norwegian consolida aquest programa de vols, tindrà una posició molt dominant en el mercat europeu i amenaçarà seriosament les grans companyies que fins ara monopolitzaven el mercat dels vols intercontinentals.

En el cas de Barcelona, hi ha hagut una reacció immediata: el grup IAG, que inclou British Airways, Ibèria, Aer Lingus i Vueling. La decisió de Norwegian els preocupa molt perquè aprofitaria la gran xarxa de Vueling i trauria profit de la competència. Ibèria fa anys que va abandonar l’aeroport de Barcelona i només va deixar-hi una línia de baix cost: Vueling. Sorprenentment, Vueling ha tingut un èxit espectacular i, en part gràcies a això, avui el Prat és un dels aeroports més ben connectats d’Europa. Vueling vola a 137 aeroports europeus, a més d’un bon grapat d’aeroports de la Mediterrània, i amb la suma de les altres empreses no hi ha pràcticament cap ciutat important d’Europa que no tingui vols directes a Barcelona.

Convertir Barcelona en un nus intercontinental resulta, doncs, ben senzill. Els passatgers de centenars de ciutats es concentren en un mateix aeroport per omplir dotzenes de vols intercontinentals que els porten a tot arreu. Si, a més, aquests vols són barats encara hi pot haver més trànsit.

Norwegian va veure-ho ben clar, això. L’enorme quantitat de passatgers del Prat tenen poca oferta intercontinental. L’extensa trama de vols europeus creada per Vueling i algunes altres companyies oferia una oportunitat que el grup IAG havia refusat fins ara i que la competència podia aprofitar.

I això ha passat. Aena afavoreix sempre Ibèria i el grup IAG. Tant Aena com Iberia sempre han cregut que els vols intercontinentals només es podien fer des de Madrid, des d’on la companyia espanyola vola a vint-i-vuit destinacions d’Amèrica, Àfrica i Àsia. Durant anys, en canvi, han menystingut les capacitats del Prat, des d’on no operen ni un sol vol intercontinental, tot i que és evident que l’aeroport té un gran atractiu per a les altres companyies. Per exemple, fins ara, dels onze vols directes que hi havia entre el Prat i els Estats Units, no n’hi havia cap que fos d’una companyia espanyola. I, encara pitjor: amb onze vols directes d’empreses americanes entre els Estats Units i Europa, Ibèria continuava afirmant que no hi havia mercat. Però tot d’una ha canviat d’idea.

Norwegian Iberia America

L’anunci de Norwegian ha disparat l’alerta màxima del grup IAG, que aquesta setmana ha anunciat una política molt agressiva de vols de baix cost de llarga distància des de Barcelona. N’hi haurà a Los Angeles i San Francisco (les dues destinacions preferides de Norwegian des de Barcelona), a Buenos Aires i Santiago de Xile (dues de les destinacions que Norwegian tenia previstes) i l’Havana, a més de Tòquio.

L’anunci ha causat sorpresa, astorament i por. Hi ha qui hi ha vist una jugada lògica, basada en la competència i en l’amenaça real que Norwegian significa per a AIG a d’Europa. Però al Prat l’anunci ha remogut velles rancúnies. No seria pas la primera vegada que Ibèria i Aena reaccionen a plans ambiciosos des de Barcelona anunciant operacions destinades només a dificultar que es consolidin les dels altres. A neutralitzar-les.

Això ja va passar. Quan va arrencar Vueling, amb capital català, Ibèria, que ja havia abandonat el Prat, va crear de seguida una efímera companyia aèria, ClickAir, per esguerrar l’èxit de Vueling. ClickAir es va instal·lar al Prat i es va dedicar a rebentar tots els mercats on volava Vueling fins que la va afeblir tant que van haver de pactar i integrar-se, de manera que Vueling esdevingué una filial d’Ibèria. Això era el 2006 i ClickAir només va durar tres anys.

Abans, quan Spanair va maldar per convertir-se en una empresa d’abans mundial, Ibèria i Aena també ho van impedir, a còpia de posar-hi entrebancs. Spanair va anunciar una ruta a São Paulo i Ibèria immediatament en va obrir una altra que n’era competència directa. El govern espanyol va posar tantes traves com va poder a la compra de Spanair per part de Qatar Airways, de manera que el 2012 es va trobar forçada a tancar. Quan Spanair va desaparèixer, Ibèria va tancar immediatament el vol a São Paulo. Curiosament, avui Qatar Airways és el màxim accionista d’IAG.

I ara, quan Norwegian anuncia el pla d’expansió intercontinental més ambiciós que ha vist mai l’aeroport de Barcelona, el grup d’Ibèria torna a reaccionar i anuncia els vols intercontinentals que no havia volgut fer mai des de Barcelona. Que molta gent ho interpreti com una maniobra destinada només a fer fracassar els plans de Norwegian, amb els precedents que hi ha, no sembla gens estrany.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]