Aquest cap de setmana es clouen les Trobades d’Escola Valenciana d’enguany. Amb el lema ‘En valencià creixem’, les dinou trobades que s’han organitzat des del mes de març han aplegat unes 200.000 persones en tot de pobles i ciutats. El president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, parla del decret de plurilingüisme i diu que compleix tots els requisits jurídics i pedagògics. Així mateix, és crític amb el president de la Diputació d’Alacant, César Sánchez, que va presentar un recurs contra el decret. Moreno també explica que Escola Valenciana recull signatures per a demanar al govern que elabori una llei d’igualtat lingüística que equilibri l’ús del català i el castellà a tot el territori.

Aquest diumenge acabeu les Trobades d’Escola Valenciana. Quin balanç en feu?
—Són una festa lúdica i reivindicativa. Hem suggerit als ciutadans que matriculen els seus fills en valencià. És d’agrair el suport dels ajuntaments i de les entitats a les trobades, que són màgiques. Vertebrem el País Valencià escola a escola, poble a poble i comarca a comarca. El PP ha deixat un desert i ara, després de vint anys, anem construint. No solament no han potenciat el valencià, sinó que han posat moltíssimes traves perquè anara endavant.

En comparació amb anys anteriors, quina assistència hi ha hagut a les trobades?
—Més o menys la mateixa. Hi han participat unes 200.000 persones. A més, hem tingut suport institucional. El govern actual atén les nostres peticions i ve a les trobades. L’anterior no va fer res per a normalitzar eixa situació.

Quin estat de salut té el català al País Valencià?
—El decret de plurilingüisme assegura un domini en les mateixes condicions de les dues llengües oficials del País Valencià. A més, introdueix un domini formal d’una llengua estrangera. El País Valencià continua orfe de mitjans de comunicació en valencià. La RTVV encara ha d’arribar i no tenim mitjans escrits. Nosaltres tenim diversos projectes en valencià.

Quins?
—La Gira per la Llengua, una xarxa de ràdios escolars, Ràdio Escola. El govern sap les nostres reivindicacions. També volem una llei d’igualtat lingüística. Si Catalunya i les Illes Balears tenen una llei de normalització, al País Valencià també necessitem que hi haja igualtat de condicions. No volem res més.

Ho heu traslladat formalment al govern?
—Hem començat una campanya, recollint signatures a les trobades i també es pot signar telemàticament. No ens hem fixat un objectiu, però quan considerem que en tinguem prou, ho farem saber al govern.

Us ha sorprès que la Diputació d’Alacant hagi presentat un recurs?
—Ja no em sobta res. Són així. No pensen en situacions reals ni miren pel bé dels xiquets. Estem en el mateix punt que sempre. És una utilització política cent per cent. Qualsevol ciutadà té el dret de saber les dues llengües del País Valencià. Les llengües han de servir per a unir, no per a dividir. ells intenten dividir contínuament. La Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià (1983) es va aprovar sense cap vot en contra, ni tan sols d’Alianza Popular. Es van abstenir.

El govern espanyol havia acceptat el decret de plurilingüisme.
—El senyor president de la Diputació d’Alacant ho ha fet perquè ell ha volgut i perquè sí. Sense més consens. No ho ha consultat a cap plenari ni als ajuntaments. A més, la diputació no té competències en educació. I aquest senyor està encausat. I el senyor jutge no s’ha documentat com toca i s’ha deixat endur per qüestions polítiques. El decret intenta llevar la discriminació que es fa als ciutadans de les zones on no volen deixar que avance el valencià. En aquest País Valencià tothom vol saber d’aprenentatge de les llengües i d’ensenyament. Això no té cap trellat. Els mecànics saben de mecànica, els metges de medicina i qui sap d’ensenyament de les llengües són les unitats multilingües i les universitats. Que cadascú faça la seua feina. Si en una escola hi ha problemes per a aprendre el castellà, cal augmentar-ne les hores. I no passa res, no es mor ningú. Que es deixen de ximpleries i miren pels xiquets.

Aquesta setmana Escola Valenciana ha presentat un recurs contra la suspensió cautelar del decret de plurilingüisme.
—El decret té tots els fonaments jurídics i pedagògics. Ha tingut el suport de les universitats, dels sindicats i de les entitats valencianes. Hem passat d’un 29% de programes avançats en valencià a un 54%. És un consens de les comunitats educatives i ha de prosseguir. A veure si algun any és possible que no hàgem de parlar d’aquestes situacions, que són ridícules.

Confieu que el tribunal validi el decret?
—Si el tribunal no es fa enrere, la imatge que es donarà és que la justícia no es documenta adequadament amb els experts en aprenentatge de llengües. Confiem que tinguen bon seny i es deixen orientar per qui en sap.

Si anul·len una part del decret, preveieu cap acció?
—Segurament, sí. Estarem a l’aguait per a veure què decideix el jutge. En farem la valoració i prendrem laa decisió que corresponga.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]