Avui comença el judici del cas Pretòria a l’audiència espanyola, després de gairebé vuit anys d’instrucció. L’ex-jutge Baltasar Garzón, el 27 d’octubre del 2009, va ordenar de detenir diversos polítics i funcionaris per presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn i emblanquiment de capitals. El Tribunal Suprem va inhabilitar Garzón posteriorment per les escoltes del cas Gürtel i el jutge Pablo Ruz va agafar les regnes del cas Pretòria. El magistrat dirigirà una vintena de sessions durant els mesos vinents.

La gènesi de l’operació és el sumari del cas Privanza, relacionat amb el presumpte emblanquiment de capitals del BBVA a l’illa de Jersey l’any 2002. Durant la instrucció ha calgut l’ajuda d’estats com ara Costa Rica, Alemanya, Suïssa, Andorra i els Estats Units per a desxifrar els entramats societaris i financers emprats a l’hora d’amagar la procedència dels diners que els acusats obtenien de les comissions per les operacions urbanístiques.

La investigació de la Guàrdia Civil i de l’audiència espanyola va fructificar en els escorcolls dels ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona, a més dels domicilis i els despatxos dels ex-dirigents de CDC Lluís Prenafeta i Macià Alavedra. Entre tots tres ajuntaments, sembla que havien deixat d’ingressar 44,75 milions d’euros per cinc operacions urbanístiques. La trama d’especulació urbanística consistia a invertir en terrenys, aconseguir que l’ajuntament en canviés els usos perquè es revaloressin i vendre’ls a un preu superior. A continuació, desgranem quins són els principals acusats pel cas Pretòria.

Bartomeu Muñoz, ex-batlle socialista de Santa Coloma de Gramenet
Bartomeu Muñoz era el batlle del PSC de Santa Coloma de Gramenet des del 2002. Aquell any va substituir Manuela de Madre i, després, va obtenir dues majories absolutes a les eleccions municipals del 2003 i del 2007. Abans ja havia estat regidor de l’ajuntament i diputat a la Diputació de Barcelona. El 2004 va arribar a ser vice-president de la Diputació i durant aquests anys va ser el primer secretari del PSC a la federació del Barcelonès Nord.

Garzón va fer-lo empresonar després de declarar a l’audiència espanyola, al cap d’uns quants dies de la detenció. Aleshores Muñoz va renunciar a tots els càrrecs públics i del partit i va donar-se de baixa del PSC. Poc després va pagar una fiança de 500.000 euros per sortir del centre penitenciari, una xifra que va aplegar gràcies a les aportacions d’empresaris, comerciants i ciutadans de Santa Coloma, segons que va explicar ell mateix. És acusat de presumptes delictes de suborn, associació il·lícita, frau de subvencions i frau i falsedat de document fiscal, i presumptament va rebre 1,72 milions gràcies a la trama. Anticorrupció li demana sis anys i deu mesos de presó i una fiança de 5,6 milions d’euros.

Luis Andrés García, empresari i ex-diputat del PSC al Parlament de Catalunya
Conegut amb el pseudònim de ‘Luigi’, Luis Andrés García va ser diputat socialista al Parlament de Catalunya entre el 1980 i el 1992. L’any 1999 el PSC va expulsar-lo després de ser acusat d’estafa, apropiació indeguda i insolvència punible, quan era al capdavant de la immobiliària AGT, una causa arxivada dos anys després. Segons la instrucció, va obtenir deu milions d’euros arran de les operacions especulatives. Va pagar-ne mig milió per sortir de la presó.

Luigi és considerat el cervell del cas Pretòria. Garzón va explicar que havia utilitzat els seus contactes amb l’equip de govern de Santa Coloma i amb els empresaris per dirigir les operacions urbanístiques. El mètode consistia a desviar els beneficis urbanístics cap als intermediaris. Per una altra banda, els constructors pagaven comissions als actors implicats en el cas.

Segons que sembla, a partir d’ell es gestà un entramat d’empreses, contactes polítics i alts càrrecs institucionals per manipular projectes urbanístics de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona. Això passava entre el 2001 i el 2009. Luigi actuava com a ‘aconseguidor’ per la influència que tenia sobre determinades administracions. Per a acomplir les seves accions, comptava amb un testaferro: Manuel Valera, amb qui l’unia una estreta confiança i que actuava com a administrador de la majoria d’empreses que controlava.

La branca empresarial: Dobarco, Singla i Carrillo
Manuel Dobarco era regidor socialista d’Urbanisme a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i presidia l’empresa municipal Gramepark. És acusat de presumptes delictes de frau de subvencions, falsedat de document oficial i exaccions il·legals. Va pagar 200.000 euros de fiança per sortir de la presó. Anticorrupció li demana un any de presó i 5,5 milions de fiança.

Dobarco va pagar més de trenta milions d’euros en adjudicacions per operacions urbanístiques a Proinosa, presidida per Josep Singla. Entre els projectes, hi havia un aparcament i un mercat al barri del Fondo, obres al carrer de Ferran, la construcció de llars d’infants i la concessió a l’empresa de neteja Limasa. Aquesta companyia va aconseguir la concessió malgrat que l’ajuntament tenia una oferta millor. El conseller delegat de Limasa, Manuel Carrillo, també és investigat i va pagar 100.000 euros de fiança per sortir de la presó. Limasa va pagar presumptament 18.481 al batlle Muñoz en concepte de ‘patrocini d’activitats municipals’. Anticorrupció demana onze mesos de presó i dos milions de fiança per a Singla i tres anys i 25.920 euros per a Carrillo.

Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, dos pesos pesants de CDC
Macià Alavedra va ser la mà dreta de l’ex-president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i va ser conseller de Governació, Indústria i Energia i Economia i Finances entre el 1982 i el 1997. Prenafeta també va ser un home de confiança de Pujol: va ser secretari de Presidència entre el 1980 i el 1990. Ambdós van pagar un milió d’euros de fiança i són acusats de presumptes delictes de suborn, tràfic d’influències i emblanquiment de capitals, perquè van actuar suposadament d’intermediaris en les operacions urbanístiques.

La fiscalia anticorrupció explica en el seu escrit: ‘Van planificar i executar el cobrament de copioses comissions en canvi de la concessió d’adjudicacions públiques relacionades amb el desenvolupament urbanístic dels tres ajuntaments.’ També assenyala que sengles parelles van col·laborar amb ells en l’obtenció de guanys il·lícits o a l’hora d’amagar-los a Hisenda.

La instrucció del cas conclou que Alavedra s’embutxacà 6 milions i Prenafeta 14,98. Ambdós van amagar presumptament aquests diners mitjançant entramats societaris a Andorra, a Suïssa i a les Illes Caiman. Les penes que els demana Anticorrupció són de sis anys i deu mesos per cadascú. A més, demana una fiança de 18,3 milions d’euros a Prenafeta i de 13,7 a Alavedra.

Els altres acusats
La resta dels acusats són els presumptes testaferros Manuel Valera (dos anys i nou mesos i 8,1 milions) i Philip McMahann (tres anys i sis mesos i 5,6 milions); Glòria Torres, titular a Andorra d’un compte bancari a nom d’Alavedra (dos anys i sis mesos i 840.000 euros); i la parella de Prenafeta, Maria Lluïsa Mas (tres anys i sis mesos i 12,6 milions).

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet s’ha presentat com a acusació particular i demana set anys de presó i divuit d’inhabilitació per a l’ex-batlle Muñoz, a més del retorn d’1,7 milions d’euros que presumptament va sostreure de la hisenda municipal. El consistori també sol·licita quatre anys de presó i 3,3 milions de multa per a García, tres anys i 3,3 milions per a Valera, tres anys i mig i 1,8 milions per a Singla i onze mesos i 12.480 euros de multa per a Carrillo.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]