Jordi Pina, advocat d'Irene Rigau al judici contra el 9-N.

L’últim advocat de la defensa que ha intervingut ha estat Jordi Pina, de part d’Irene Rigau, després de les conclusions de Xavier Melero (Artur Mas) i Rafael Entrena (Joana Ortega). Pina ha fet una intervenció també sorprenent per començar: ‘Aquest és l’informe més emotiu i alhora més trist de la meva carrera. L’emoció miraré de controlar-la, però la tristesa no me la traurà ni tan sols una sentència absolutòria d’aquest tribunal.’ I ha parlat amb contundència de l’informe del fiscal: ‘És la primera vegada que el ministeri fiscal s’excusa pels seus comportaments i pels que ha tingut la fiscalia. Estic d’acord que la seva actuació el 9 de novembre va ser impecable. Però penso que ens ha de fer reflexionar que el ministeri fiscal intenti justificar en un tribunal per què no va actuar.’

I ha començat l’argumentació mirant de desmentir algunes afirmacions del fiscal: ‘Les meves primeres paraules han de ser també per fer dues pinzellades sobre coses que ha dit la fiscalia i que no són certes. És transcendent que es digui que el govern de la Generalitat va actuar de manera fosca i opaca. Especialment si es justifica aquesta afirmació en el fet de no haver donat uns papers amb el segell de la Generalitat a una senyora que va venir aquí a declarar com a testimoni acompanyada de membres de partits polítics i entitats. Aquella senyora va reconèixer que demanava papers segellats perquè els hi havia demanat una responsable del Ministeri d’Educació espanyol. És clar que no li van donar papers segellats.’

L’advocat de Rigau ha estat contundent en la definició del judici: ‘Aquest procés és un vestit a mida per als nostres clients.’ No s’ha estat de recordar que el president del Tribunal Constitucional era membre del PP, pagava quotes del partit i ho havia amagat. Pina ha exposat per què considerava que el Tribunal Constitucional no és poder judicial. ‘Això –ha dit– va ser fruit d’un debat profund entre els òrgans judicials de l’estat fa uns anys. I, si el TC no fos poder judicial, no tindria sentit parlar de desobediència perquè els seus actes i providències no podrien ser considerats sentències judicials.’ Pina ha demanat que el primer punt del debat de la sentència del tribunal sigui resoldre aquesta qüestió.

Així mateix, ha desmuntat la fórmula per la qual l’estat va provocar la segona suspensió. Després de la primera suspensió, l’estat considerava que allò que s’havia decidit –canviar la consulta pel procés participatiu– era un frau i que no havia canviat res. En canvi, en lloc de presentar al TC un incident d’execució de la primera suspensió, va presentar un nou recurs perquè, si no ho feia així, corria el risc de no arribar a temps d’un nou pronunciament abans el 9-N. Però Pina ha explicat per què aquesta fórmula era incorrecta i no s’ajustava a la realitat que s’impugnava.

L’advocat de Rigau ha posat damunt la taula dos arguments més a favor dels acusats: el fet de no haver rebut cap notificació explícita de la providència del TC i el fet de no haver rebut cap resposta del recurs d’aclariment que va presentar el govern. ‘Seria una indefensió del dret de defensa si es condemnés els nostres representats per allò que va passar mentre esperaven resposta’, ha dit.

I ha anunciat que diria una cosa que inicialment no volia dir: ‘El govern espanyol vol la mort política dels tres acusats. Digui què digui el ministeri fiscal. Si no, no es pot entendre que es demani la condemna pel delicte de prevaricació.’ Pina havia explicat que el fiscal no ha estat capaç de traçar més de tres o quatre paraules per justificar la petició de condemna per prevaricació.

‘Per tot això, demano que la sentència del tribunal digui que l’estat espanyol no va impugnar el procés participatiu organitzat el novembre de 2014’, ha dit Jordi Pina. I ha acabat dient que està molt honorat i agraït d’haver pogut representar Irene Rigau en aquest judici i que no mereixia estar asseguda al banc dels acusats després d’haver dedicat la vida a servir la ciutadania.


Ací teniu totes les cròniques del seguiment del judici:

Dilluns: Amb la vènia o sense… Artur Mas planta cara al tribunal pel 9-N

Primera de dimarts: Dos inspectors amb excés de zel i el fantasma de Caridad Ramos animen el judici

Segona de dimarts: Agenjo dibuixa un escenari de pressions (amb un cop de mà del jutge del 9-N)

Tercera de dimarts: El ‘hand-off’ del 9-N centra els durs interrogatoris del fiscal a Cañada i Escalé

Quarta de dimarts: Un testimoni del judici del 9-N acusat de fer xantatge sorprèn exigint de no sortir a la televisió

Primera de dimecres: El testimoni fallit proposat per Manos Limpias i el transport de les urnes, al judici al 9-N

Segona de dimecres: Homs no s’amaga al judici del 9-N i exclama ‘quina llàstima!’ quan el fiscal no li fa preguntes

Tercera de dimecres: El CATN passa pel judici: ‘Calia forçar molt la legalitat per portar el 9-N als tribunals’

Quarta de dimecres: Xavier Trias, Joan Rigol i Miquel Buch reforcen els arguments de la defensa de Mas, Ortega i Rigau

Resum dels tres primers dies: Tram final del judici al 9-N: quins són els relats de l’acusació i la defensa?

Primera de dijous: L’acusació no aconsegueix fer contradir els voluntaris del 9-N

Segona de dijous: Dos agents de la Guàrdia Civil generen dubtes sobre les proves informàtiques del judici al 9-N

Tercera de dijous: El fiscal manté la petició d’inhabilitació per a Mas, Ortega i Rigau

Primera de divendres: Sorprenent al·legat polític del fiscal del 9-N: ‘Aquest judici també és democràcia’

Segona de divendres: ‘No ens n’amaguem; el govern volia donar veu a la voluntat popular’

Tercera de divendres: ‘El govern espanyol vol la mort política dels tres acusats’

Quarta de divendres: Artur Mas: ‘No som aquí per haver desobeït, sinó per l’èxit del 9-N’

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]