Els advocats defensors del 9-N, d'esquerra a dreta Xavier Melero, advocat d'Artur Mas, Jordi Pina, advocat d'Irene Rigau, i Rafael Enterra, advocat de Joana Ortega.

Després del sorprenent informe de conclusions del fiscal del judici del 9-N, els advocats de la defensa han tingut la seva oportunitat d’exposar els seus arguments per demanar l’absolució al tribunal. Han fet una defensa jurdícia, però també de caràcter polític, de l’actuació dels acusats, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

L’ús del català
Xavier Melero, l’advocat d’Artur Mas, ha començat explicant que parlaria exclusivament en català després que el fiscal Emilio Sánchez Ulled hagués justificat que parlaria en castellà en la defensa del seu informe de conclusions perquè allò que hi deia eren coses molt importants i s’havien de poder entendre sense traduccions. Amb tot, Melero —que va participar a la fundació de Ciutadans el 2006— ha mostrat el respecte que té pel fiscal i ha explicat que Mas no havia respost a les preguntes de la fiscalia en aquest procés, però no pas per manca de respecte.

Melero ha dit que per ell no es tracta d’un judici on les proves no són la qüestió central, sinó que allò que cal és una valoració del tribunal sobre els fets. I ho ha justificat dient que els acusats no han negat les proves ni els fets en cap moment. En l’exposició de les seves conclusions, l’advocat de Mas ha dit que els testimonis han deixat clar que qui va voler va participar en la jornada del 9-N i els que no van voler no ho van fer.

‘La defensa no és dir que no ho hem fet’
‘Tot està documentat. Tot s’ha posat a disposició del fiscal. La defensa no és dir que no ho hem fet. La defensa és la doctrina dels actes polítics.’ Melero ha dit que hi ha jurisprudència sobre aquesta doctrina dels actes polítics que fins ara ha servit per refusar les querelles presentades.

Melero ha criticat la petició del fiscal al tribunal que tingués en compte les mirades i somriures entre els acusats i alguns testimonis de la defensa: ’Alguns són companys de feina o de partit des de fa molts anys. I els testimonis de la defensa no fan determinades declaracions als mitjans de comunicació abans d’entrar a aquest tribunal.’

A continuació, l’advocat de l’ex-president ha parlat de la desobediència: ’És exactament igual si el senyor Mas hagués volgut desobeir. Que no volia. Però no hauria afectat a les raons d’aquesta defensa.’

L’absència de resposta del TC
Melero ha recordat que el TC no va resoldre el recurs d’aclariment presentat pel govern de la Generalitat després de la suspensió del 4 de novembre. I ha recordat que, en canvi, sí que s’havia reunit d’urgència quan el govern espanyol havia presentat les impugnacions i recursos contra la consulta i el procés participatiu. Ha volgut manifestar que el TC s’hauria pogut reunir d’urgència —com quan això convenia a l’estat— per resoldre els dubtes del govern català després de la segona suspensió.

En la seva defensa, Melero també ha dit que entre els dies 4 i el 9 de novembre, no va passar res. ‘Bé, sí que va passar. Van haver-hi unes declaracions del president del govern espanyol i del ministre de Justícia’, ha dit l’advocat fent referència a les manifestacions de Rajoy i el ministre Catalá dient que el 9-N no era ni un referèndum ni una consulta i que no tenia cap validesa ni cap valor polític ni jurídic.

Actuació independent de la fiscalia?
Melero també ha posat en dubte que la querella presentada per la fiscalia fos el resultat d’una actuació des de la independència. I ha recordat la dimissió del fiscal general de l’estat després d’haver rebut ordres d’actuar contra Mas pel 9-N contra el criteri de la Junta de Fiscals de Catalunya.

‘Si es vol condemnar el senyor Mas per desobediència, s’haurà d’innovar’
Un altre argument de l’advocat de Mas ha estat l’ex-president va impedir que cap funcionari actués a partir de la providència del TC en l’organització i celebració de la votació del 9-N. ‘Si es vol condemnar el senyor Mas per desobediència, s’haurà d’innovar’, ha dit Melero, que ha recordat que, fins ara, per considerar que s’havia produït el delicte desobediència calia demostrar una actitud contumaç i reiteració per part de l’acusat. Segons Melero, aquest no és el cas. A més, ha explicat que no es va comunicar la providència amb els procediments que són habituals i necessaris en aquestes ocasions. I també ha recordat que el text del TC no tenia una instrucció expressa d’actuació. En conclusió, Melero ha recordat que no es pot desobeir si no s’ha rebut un requeriment previ específic, tal com diu la llei.

L’advocat ha dit que Mas es va trobar amb la creença que la providència del TC no implicava el deure d’actuar en contra del procés de participació. No es va trobar en una situació d’in dubio pro reo, sinó en un dubio pro libertate.

La querella del pont aeri, un error absolut
L’advocat de Joana Ortega, Rafael Entrena, ha dit que s’afegia a tota l’argumentació feta per l’advocat de Mas perquè les defenses han estat coordinades en tot moment durant el procés i també en la presentació de les conclusions. Entrena diu que és inqüestionable que ens trobem davant d’un judici singular. En el qual es fa seure al banc dels acusats a l’ex-president Mas, l’ex-vice-presidenta Ortega i l’ex-consellera Rigau per una voluntat estrictament política.

‘Va ser un error absolut que s’articulés la querella del pont aeri’, ha dit Entrena en referència a l’ordre de la fiscalia general de l’estat contra el criteri de la Junta de Fiscals de Catalunya. I ha afegit: ‘Va ser un error que s’admetessin unes querelles amb evident to polític i ha estat un error l’obertura del judici oral quan considerem que hi havia una manca de fonament evident.’

‘No ens amaguem’
‘Entenem que en una societat democràtica i en un estat de dret els tribunals no haurien de conduir per la via criminal allò que són expressions polítiques i voluntats democràtiques’, ha espetat Entrena en la seva argumentació final.

‘No ens amaguem. El govern de Catalunya tenia voluntat de complir els mandats parlamentaris i donar veu a la voluntat popular. I per això es va canviar el format del procediment per donar veu a la voluntat popular.’ L’advocat d’Ortega ha fet demanat que es tingués en compte l’evolució de la democràcia i les noves formes de participació ciutadana.

Entrena ha volgut posar èmfasi també en el paper dels voluntaris per culminar un procés que l’administració ja havia deixat a punt abans de la suspensió ordenada pel TC. En aquest sentit, l’advocat d’Ortega ha recordat el testimoni dels diversos voluntaris que ahir van passar per l’audiència pública a declarar per explicar com van coordinar el 9-N.

El judici ha quedat suspès fins havent dinat després de la intervenció d’Entrena. A dos quarts de quatre serà el torn de l’advocat d’Irene Rigau i dels al·legats finals dels acusats abans que el jutge no digui el ‘vist per a sentència’ final.


Ací teniu totes les cròniques del seguiment del judici:

Dilluns: Amb la vènia o sense… Artur Mas planta cara al tribunal pel 9-N

Primera de dimarts: Dos inspectors amb excés de zel i el fantasma de Caridad Ramos animen el judici

Segona de dimarts: Agenjo dibuixa un escenari de pressions (amb un cop de mà del jutge del 9-N)

Tercera de dimarts: El ‘hand-off’ del 9-N centra els durs interrogatoris del fiscal a Cañada i Escalé

Quarta de dimarts: Un testimoni del judici del 9-N acusat de fer xantatge sorprèn exigint de no sortir a la televisió

Primera de dimecres: El testimoni fallit proposat per Manos Limpias i el transport de les urnes, al judici al 9-N

Segona de dimecres: Homs no s’amaga al judici del 9-N i exclama ‘quina llàstima!’ quan el fiscal no li fa preguntes

Tercera de dimecres: El CATN passa pel judici: ‘Calia forçar molt la legalitat per portar el 9-N als tribunals’

Quarta de dimecres: Xavier Trias, Joan Rigol i Miquel Buch reforcen els arguments de la defensa de Mas, Ortega i Rigau

Resum dels tres primers dies: Tram final del judici al 9-N: quins són els relats de l’acusació i la defensa?

Primera de dijous: L’acusació no aconsegueix fer contradir els voluntaris del 9-N

Segona de dijous: Dos agents de la Guàrdia Civil generen dubtes sobre les proves informàtiques del judici al 9-N

Tercera de dijous: El fiscal manté la petició d’inhabilitació per a Mas, Ortega i Rigau

Primera de divendres: Sorprenent al·legat polític del fiscal del 9-N: ‘Aquest judici també és democràcia’

Segona de divendres: ‘No ens n’amaguem; el govern volia donar veu a la voluntat popular’

Tercera de divendres: ‘El govern espanyol vol la mort política dels tres acusats’

Quarta de divendres: Artur Mas: ‘No som aquí per haver desobeït, sinó per l’èxit del 9-N’

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]