La Guàrdia Civil continua cridant alts càrrecs del govern de la Generalitat a declarar en qualitat de testimonis. Ho fa en el marc d’unes investigacions indefinides sobre l’organització del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, però no se sap si estan al marge de la instrucció del jutjat número 13 que investiga una causa similar. Hi ha molts dubtes sobre la legalitat de les diligències que practica l’institut armat espanyol contra l’independentisme. Hem parlat amb juristes especialistes en dret i procediment penal per aclarir les capacitats i les garanties vinculades als interrogatoris d’aquests dies. La conclusió és que es transita en el llindar d’un estat d’excepció fàctic.

—La Guàrdia Civil pot citar a declarar els alts càrrecs del govern?
El primer que cal aclarir per respondre aquesta pregunta és si la causa està judicialitzada o no. Si els fets investigats formen part d’un cas en mans del jutjat, la Guàrdia Civil –i qualsevol cos policíac– ha de demanar l’autorització del jutge per a qualsevol diligència que vulgui practicar. Si els fets no estan judicialitzats, la policia pot actuar per iniciativa pròpia i posar en mans del jutge el cas quan tingui indicis de delicte.

—Estan judicialitzats, els fets investigats per la Guàrdia Civil?
Hi ha una causa oberta sota secret de sumari al jutjat número 13 de Barcelona arran d’una denúncia contra Santiago Vidal, Carles Viver Pi-Sunyer i Josep Lluís Salvadó. La denúncia es va presentar per unes declaracions de l’ex-jutge Vidal, i ex-senador d’ERC, sobre els preparatius de la independència i les estructures d’estat. No queda clar si això que ara investiga la Guàrdia Civil entra dins d’aquest sumari o si es va fent una causa general sense cap objectiu concret. Per tant, hi ha una confusió manifesta en aquesta qüestió. Amb tot, les citacions que la Guàrdia Civil envia als alts càrrecs per a declarar fan referència a la causa oberta en el jutjat número 13 de Barcelona.

—Què en diu el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?
El gabinet de premsa del TSJC ha emès un comunicat en què deixa clar que les diligències de la Guàrdia Civil no han estat ordenades ni autoritzades per cap jutge. I diu que cap dels testimonis citats a declarar per l’institut armat espanyol no tenen la condició d’investigats (o encausats, en la terminologia històrica). Per tant, els jutges es desvinculen d’aquestes actuacions que fa la Guàrdia Civil.

—Estan obligats a declarar, els alts càrrecs citats per la Guàrdia Civil?
La llei no obliga ningú a declarar davant la policia. No hi té res a veure que la citació sigui en qualitat d’investigat o d’encausat. Tan sols és obligatori declarar quan la diligència es practica davant el jutge que l’ha autoritzada. Però aleshores, les garanties processals són diferents per a tots els implicats. Els juristes consultats per VilaWeb recomanen a qui sigui citat a declarar davant la policia que no ho faci i reservi la declaració per a quan sigui davant el jutge.

—Un testimoni cridat a declarar pot aturar l’interrogatori?
En qualsevol moment, un ciutadà que ha estat cridat a declarar en qualitat de testimoni d’una investigació pot negar-se a continuar declarant. Especialment, si considera que l’interrogatori es dirigeix a saber coses sobre la seva activitat i no pas la de terceres persones. Si és testimoni, no és per coses que ha fet ell mateix. Per tant, si les preguntes dels interrogadors van en la direcció de saber si l’interrogat ha comès algun delicte, aquest pot decidir que s’aturi l’interrogatori i deixar de respondre o demanar un advocat.

—Té les mateixes garanties declarar davant la Guàrdia Civil que davant el jutge?
Quan un cas ha estat judicialitzat, les declaracions dels testimonis es fan davant el jutge i amb presència dels advocats de la fiscalia i de la defensa. Aquesta presència dels advocats de les parts és una garantia processal per als acusats i per als denunciants. En canvi, davant la policia no hi ha els advocats de les parts ni cap advocat del testimoni.

—La Guàrdia Civil o la policia poden encausar un ciutadà?
Els cossos policíacs no són els responsables d’encausar ningú en una investigació. La seva funció és practicar les diligències del cas i posar en mans del jutge la informació i les proves obtingudes. És el jutge qui decideix si un ciutadà és encausat en funció de les proves aportades per la policia durant la instrucció del cas. La manera que té la policia d’encausar un ciutadà és detenint-lo. Però aleshores, aquest ciutadà passa a tenir totes les garanties processals pròpies d’un detingut (advocat, dret de no declarar en cap cas, etc.).

—Si la Guàrdia Civil veu indicis de delicte en la persona a qui ha cridat a declarar com a testimoni, què ha de fer?
Si passa això, els agents que practiquen l’interrogatori han d’aturar la declaració. Aleshores, han de comunicar aquesta situació al declarant i posar-li un advocat a disposició.

—Què pot fer la Generalitat davant aquests interrogatoris?
El govern de la Generalitat pot fer un requeriment al comandant o al general de la Guàrdia Civil i al delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, per a exigir aclariments sobre la causa que s’investiga. Si considera que s’actua de manera irregular, pot fer un requeriment sobre la causa concreta que s’investiga per a poder donar assessorament legal als seus treballadors i alts càrrecs o presentar un recurs judicial.

—Es pot parlar d’estat d’excepció?
L’estat d’excepció és una situació d’emergència en què se suspèn l’estat de dret en el nom del bé públic. És evident que en aquest moment no s’ha declarat l’estat d’excepció a Catalunya. Però els juristes consultats per VilaWeb afirmen que ens trobem en un estat d’excepció fàctic perquè hi ha alteracions en els procediments i en les garanties processals per motivacions polítiques.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]