22.12.2016 - 22:00
|
Actualització: 23.12.2016 - 09:20
El Sapol és el sindicat de la guàrdia urbana de Barcelona que ja fa temps que surt als mitjans de comunicació, arran d’algun episodis polèmics. Fa poc, membres del Sapol van rebentar una conferència de premsa del regidor de la CUP Josep Garganté, a la Ciutat de la Justícia, poc abans que el jutge li donés la raó i la negués al Sapol. Aquell dia tan agitat, enmig d’empentes i insults, entre els congregats pel Sapol s’hi van poder veure neonazis, com ara Jordi de la Fuente, fent-los costat. El Sapol també és el sindicat que va demanar l’indult de dos guàrdies urbans, Víctor Bayona i Bakari Samyang, condemnats per tortures. I força gent encara avui recorda la intervenció del representant del Sapol comentant el documentari ‘Ciutat morta’, dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega, un film que demostrava com la guàrdia urbana havia detingut, i torturat, uns innocents acusats d’haver participat en uns aldarulls en una casa ocupada l’any 2006. El batlle del moment era Joan Clos (PSC). Aquell vespre un guàrdia urbà, Juan José Salas, va acabar tetraplègic. Una de les persones detingudes posteriorment, Patrícia Heras, que era innocent, es va acabar suïcidant. A TV3 el representant del sindicat no va fer autocrítica en cap moment, va justificar l’actuació policíaca (vídeo) i va provocar l’alarma entre l’audiència.
Una manera de saber quin és el pes real d’aquest sindicat dins el cos de la guàrdia urbana és mirar-ne les dades a les eleccions sindicals. I aquí es veu com el Sapol és un sindicat amb un pes creixent dins l’Ajuntament de Barcelona. No és pas cap sindicat minúscul. En aquest enllaç es poden veure els resultats electorals a les eleccions dels anys 2007, 2011 i 2015 a la casa gran. L’any 2007 el Sapol va aconseguir el 5% dels vots, el 2011 el 20,8%, i el 2015 el 17,2%. Però aquestes dades inclouen no únicament els vots dels guàrdies urbans, sinó de tots els funcionaris de l’ajuntament. El Sapol no té el 17% dels vots dels guàrdies urbans, sinó el 17% dels vots de tots els funcionaris, siguin policies o no.
Per a saber el pes entre els guàrdies urbans, cal observar els resultats electorals als col·legis on voten només ells: a les comissaries de Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia, etc. I si només ens fixem en aquestes meses veiem que el pes del Sapol és més potent.
Un 50% del vot
VilaWeb ha tingut accés a aquestes dades i ha pogut comprovar que a les eleccions de l’any 2011 els vots que es van recollir a les comissaries de Barcelona durant les eleccions van ser 1.826, dels quals el Sapol se’n va endur 1.078. És a dir, un espectacular 59% dels vots totals. A les eleccions de l’any 2015 a les comissaries de Barcelona es van recollir 2.135 vots. El Sapol en va obtenir 958, el 44,8%. Va ser el sindicat més votat de llarg, i va passar davant la UGT, CCOO i la resta.
Una herència que ve de lluny
Per interpretar aquest gran pes dins la guàrdia urbana, VilaWeb s’ha posat en contacte amb el Sapol, però el sindicat no ha volgut respondre cap trucada. Sí que ho ha fet un membre d’un altre sindicat, que ajuda a contextualitzar aquests resultats: ‘El Sapol té l’avantatge que són corporatius. Gairebé és l’únic sindicat només de policia, cosa que fa que molts agents el votin. Ells sí que ens ho faran bé, pensen. Abans hi havia més sindicats de policia, però de mica en mica han anat desapareixent. Aquest èxit no tan sols s’explica des d’un punt de vista ideològic, doncs, perquè si bé és cert que tenen gent d’extrema dreta, també és cert que molts votants no ho són pas. Simplement els voten per corporativisme. Per una altra banda, ara defensen que no es tanqui la banda municipal de música de la guàrdia urbana, per exemple’.
Alguns altres sindicalistes expliquen l’actual perfil del sindicat dient que Pasqual Maragall, quan era batlle de Barcelona, va permetre l’entrada de guàrdies civils i policies espanyols dins la guàrdia urbana. Es va fer –diuen– per evitar que, amb el replegament de la Guàrdia Civil de Catalunya, aquests agents perdessin la feina. ‘Alguns d’aquests agents són d’ideologia més reaccionària, i tenen pes dins el cos. Per això la guàrdia urbana és més reaccionària que els Mossos, per exemple.’
