23.02.2005 - 17:25
El poeta i arquitecte Joan Margarit acaba de publicar Càlcul destructures (Proa). Aplega seixanta nou poemes i arriba tres anys després de Joana (Proa), el llibre dedicat a la seva filla que va morir. El nou poemari és menys dolorós i aborda diverses temàtiques. Per Margarit: Hi ha un eix temàtic de continuació amb Joana. Parlo de la desaparició de la filla però com una pèrdua que recuperes perquè la interioritzes i, alhora, hi ha poemes que encenten una tercera etapa en aquest procés, que és un sentiment dhorror, lamenaça de loblit. Es resumenix en un vers on dic: Necessito el dolor contra loblit. Per altra banda, hi ha poemes que són com petites narracions breus (sempre nhi poso daquests en els meus llibres) que expliquen històries. Nhi ha que parteixen de records dinfantesa, com Secrets o també nhi ha un, Lluna de Beirut, dedicat al corresponsal de La Vanguardia, Tomás Alcoverro. Després hi ha el tema de la senectut, el fer-se vell en el sentit que el passat es fa gros i el futur petit i això suposa entrar en un territori diferent. Finalment, parlo de lamor/sexe, de lamor de parella, on proclamo que a una edat provecte encara ens trobem en bon estat i que el sexe amb ledat no sacaba.
Joan Margarit acaba el llibre amb un epíleg on reflexiona sobre què és i per a què serveix la poesia. Diu, per exemple: Un poema és com lestructura dun edifici molt particular, a la qual no pot faltar ni sobrar ni un pilar, ni una biga: si li trèiem una sola peça, senderrocaria. Si en un poema es treu una sola paraula, o es canvia per una altra i no passa res, és que no era un poema. O encara no era un poema. També afirma Margarit que la poesia serveix per introduir en la soledat de les persones algun canvi que proporcioni un major ordre interior enfront del desordre de la vida. I defensa que la poesia sha dentendre, que vol dir que les persones que han llegit un bon poema ja no són les mateixes que abans de llegir-lo i que només és vàlida aquesta poesia.En declaracions a Vilaweb, el poeta diu: Estic cansat daquells que van de poetes maleïts i de la idea de que la poesia és difícil. No senyor, jo vull que la gent em llegeixi i mentengui.