Descobreixen nous símbols de caire templari-maçònic als frescos de la Casa Santonja de l’Olleria.

Sense estar amagats, més bé a la vistat de tots, però subtilment dissimulats, els símbols que contenen els frescos de la Casa Santonja de l’Olleria són innombrables. L’estudiós ollerià Josep-Vicent Vidal, en les darreres investigacions, ha desxifrat nous símbols, signes que entronquen en la tradició dels Monjos del Temple o templaris i que, sens dubte, recull la maçoneria en la seua tradició. Segons Vidal, “tots aquests símbols formen un conjunt, que si més no, poden confirmar la hipòtesi que el saló principal es tracte d’un temple maçònic. Si no és així –explica Vidal- del que sí que estem segurs és que es tracta d’un imago mundi que és la representació de tot l’univers, des de la terra fins al cosmos”. Al saló principal de la casa apareix pintada una bona representació de la tipologia dels habitants de la terra juntament amb el continent al qual pertanyen, i al sostre, amb el nom dels mesos, es mostren els signes del zodíac que també són les representacions de les constel·lacions estelars. Com assenyala l’estudiós, “si ja de per sí és curiós que estiguen aliniats els signes del zodíac segons l’elements al qual pertanyen (terra, aigua, foc o aire), ens soprén el fet que si els unim seguint la cronologia anual, de gener a desembre, formem un dibuix que és semblant al número Fi, el qual s’exposa com la proporció de totes les coses, o la proporció divina”. Al mateix saló Josep-Vicent hi ha desxifrat nous símbols, com ara el temple de Venus, que apareix al dibuix que conté a la mà la figura de l’arquitectura. “Aquest símbol representa la tradició de l’adoració pagana femenina”, assenyala. Per la seua banda, la figura de la religió té un penjoll amb una creu, que sens dubte, és una creu templària o una Tau. Aquesta creu també sembla que estiga representada a la safata amb monedes que apareix en la figura del mèrit, enacra que no de forma tan clara . A més, una de les figures que també al·ludeix a la tradició templàrio-maçònica són les oques. La primera la trobem a la pintura del sostre de l’escala i conté la banderola amb l’anotació “vigilància”, les altres estan a les dos escenes murals tant a la del port com a la de la cacera. En el primer cas estan barrejades amb pollastres, un altre animal símbòlic. Hi ha un total de tretze aus entre oques i pollastres. “En el cas de l’escena del port l’oca apareix sobrevolant l’escena. Si s’interpreta juntament amb el sol crepuscular que també apareix, tenim allò que en la tradició maçònica se’n diu “mort símbòlica” (en el cas del sol) i “renaixement” o “vida nova” (en el cas de l’oca)”, explica Josep-Vicent Vidal. Aquest estudiós espera que a partir de la investigació i a partir dels documents que puguen aparéìxer al voltant dels propietaris de la casa, els Marau, es puga confirmar que es tracta d’un temple maçònic de dos-cents anys d’antiguitat.

Podeu trobar tota la informació sobre aquest edifici en la pàgina publicada conjuntament amb l’exposició de fotografies de l’estiu de 2003.