Mireia Calafell, premi Lletra d’Or, amb ‘Tantes mudes’

Tantes mudes és la confirmació d’un talent poètic de primer ordre, el de Mireia Calafell, que va vetllar armes amb Poètiques del cos, es va confirmar a Costures, i que ara, amb aquest nou llibre, arriba a un punt òptim de maduresa, amb una escriptura que no per delicada renuncia també a ser crua quan cal.

Com és tradició, el premi consisteix en una lletra d’or creada expressament per a l’ocasió pel joier Manel Capdevila. El jurat estava format per David Plana, Llucia Ramis, Ada Castells, Mercè Pons, Heura Marçal, Ricard Biel, Sebastià Alzamora, Salvador Macip i Bernat Puigtobella. L’acte de lliurament s’ha celebrat en un dinar al restaurant Neutral de Barcelona i hi han assistit també l’autora i l’editor de Perifèric, Jesús Figuerola.

“En aquest poemari, dividit en tres parts que recullen sengles accepcions de muda, hi trobem un esbós de poètica, exercicis de com es conjuga o declina apassionadament l’amor, així com temptatives de dir la mudesa i l’escriptura en femení”, diu Fina Birulés en el pròleg del llibre, que hem publicat avui a Núvol.

En fer el discurs de lliurament en nom de tot el jurat, Ricard Biel ha apuntat que Mireia Calafell “aborda el poemari mitjançant la sucosa metàfora de la muda, aplicant-la al fet d’escriure, la condició de dona, les estacions de l’any, o la naturalesa animal o vegetal. Una metàfora matriu, la de la muda, que s’expressa ja en la polisèmia mateixa com a paraula mutant en les seves tres accepcions, paradigma de la mutació del llenguatge, de l’escriptura”, diu Biel en un extens elogi que avui recollim a Núvol.

Sebastià Alzamora, que no es va poder desplaçar de Mallorca per assistir a la concessió del premi, ha volgut deixar constància que “Tantes mudes és la confirmació d’un talent poètic de primer ordre, el de Mireia Calafell, que va vetllar armes amb Poètiques del cos, es va confirmar a Costures, i que ara, amb aquest nou llibre, arriba a un punt òptim de maduresa, amb una escriptura que no per delicada renuncia també a ser crua quan cal. La perícia de l’autora a l’hora de construir el poema és inqüestionable, i a cada vers hi respira la veu d’una dona que sap de la vida i de la literatura, que no endebades són una cosa i la mateixa. Tantes mudes, sens dubte, és un llibre escrit per perdurar”, remata Alzamora.

Podeu llegir l’article sencer a Núvol