Divisió entre els independentistes d’ICV

  • Avui poden acordar la creació d'un corrent intern, però hi ha divergències entre dos sectors sobiranistes

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
10.03.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els independentistes d’Iniciativa són en un moment decisiu, en ple procés de reflexió. Ara fa una setmana de la convenció nacional del partit, en què s’aprovà una ponència política que propugnava ‘una Catalunya lliure i sobirana’ dins una ‘Espanya plurinacional’. De resultes d’aquest full de ruta, l’emblemàtic Raül Romeva va estripar el carnet del partit i una de les veus sobiranistes de l’executiva, Teresa Mira, deixà la direcció. Ara els independentistes d’ICV miren de concretar la creació d’un corrent intern que pugui marcar perfil propi. Però no tots ho enfoquen de la mateixa manera.

Avui a horabaixa, a la seu nacional d’ICV, es reunirà mig centenar de membres d’aquest embrió de corrent independentista. Hi ha un esborrany de manifest i també una proposta de nom, Compromís per la Independència, formulat per un dels sectors que es reuneixen avui. Però tot és obert, i encara no hi ha cap decisió presa.

Dos sectors, dos enfocaments

Entre els independentistes d’ICV, hi ha dos sectors que es miren de manera diferent tant el resultat de la convenció nacional del 28 de febrer com l’acció política d’ara endavant. Un d’aquests sectors és més aviat oficialista, i en formen part Jaume Bosch, Dolors Camats i Ricard Gomà, entre més. Són els signants d’un article publicat divendres al diari Ara, en què defensaven el document polític aprovat en la convenció nacional com un pas endavant cap a la independència de Catalunya. ‘ICV supera el federalisme que havia marcat la seva trajectòria: el trencament del “status quo” que propugna és radical’, deien. ‘La convenció ha suposat un pas més en l’enfortiment del lligam indestriable entre drets nacionals i socials que van defensar el PSUC i l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, i que des del 1987 propugna ICV.’

Aquella ponència política deixava una porta oberta perquè ICV acabés assumint l’independentisme com a opció política, però ho supeditava al fet que l’estat espanyol tanqués la porta a la fórmula confederal acceptada ara pel partit. I a un debat intern dins ICV després.

És per això que Romeva se’n va anar. Ho deia així: ‘ICV ha incorporat en el seu full de ruta algunes escales tècniques que personalment crec que ja no calen. En altres paraules, penso que ara ja toca enfilar el destí, posar-hi proa.’ Aquest punt de vista és compartit per un altre sector d’independentistes, que no subscriuen l’article de Bosch, Gomà i Camats. Són els que s’apleguen al voltant dels àmbits de fet nacional i de política lingüística del partit. En forma part Teresa Mira, que la setmana passada va anunciar que deixava l’executiva del partit perquè no compartia el full de ruta nacional que s’havia aprovat.

I també s’integra en aquest sector crític Enric de Vilalta, coordinador de l’àmbit de política lingüística. En un article al seu bloc de +VilaWeb, diu: ‘El document aprovat deixa la política nacional supeditada a l’agenda espanyola, amb l’excusa de mal pagador que a Espanya hi haurà un canvi en les pròximes eleccions generals. O sigui, que Podem i IU, que no comparteixen ni la proposta d’ICV, faran (o ens ajudaran a fer) què?’ I afegeix: ‘No es tracta que ICV es faci independentista, sinó que en aquest moment opti per la independència. Per això alguns proposem de fer un corrent que expressi la diferència entre una direcció federalista i una part de la militància independentista. Un corrent que en cap cas no pot assumir com a propi el resultat de la convenció. Si no, per a què?’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any