Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  12.02.2015  06:00

Quim Arrufat: 'A l'estat espanyol no és possible cap canvi democràtic sense un trencament'

Men?ame
 

El diputat de la CUP Quim Arrufat respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie 'Faces of Independence' de l'edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.

—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?

—En un pla més general, somnio un futur de pobles i persones lliures, que es relacionin lliurement en clau de federació i retornin a la humanitat la diversitat de veus i societats que la fan rica, per sobre del mapa quadriculat dels vells estats nació fets a cop de guerres i imposicions. Ampliant el 'zoom' als Països Catalans, penso que a l'estat espanyol no és possible cap canvi democràtic sense un trencament amb el vell estat central, segrestat eternament per una barreja, liquada per una historia tràgica, de militars, banquers, oligarques, Església i alts funcionaris. Vull la independència com a instrument polític per a lliurar el poder a la gent i refer un país, les seves institucions i normes bàsiques, sobre valors oposats als de l'estat espanyol: que és el poble qui mana, que l'objectiu comú ha de ser el benestar de la gent per sobre de l'interès particular i que totes dues coses exigeixen sobirania pròpia.

—Què pot aportar una Catalunya independent al món?

—Tots els pobles del món tenen riquesa i coses positives per a aportar, si la integració internacional es fa des del respecte i en pla d'igualtat. Crec que, a més de la cultura --barreja de cultures en permanent mutació-- i llengua pròpies, els Països Catalans poden aportar pacifisme, interculturalitat i valors de convivència en la diversitat al món. I, com tots els pobles de la Mediterrània, una concepció popular i associativa de l'espai comunitari. En un significat més polític, l'exemple català podria reforçar aquella idea de Gramsci que diu que enfront del pessimisme de la realitat hi ha l'optimisme de la voluntat. Una voluntat col·lectiva, perseverant, que no claudica, i sempre en clau constructiva.