Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  11.02.2015  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

La Directa: l'èxit del diari sense director

La Directa viu els millors moments · La seva pàgina web va arribar a 400.000 visitants el mes de gener

Men?ame
 

No tenen director ni plantilla professionalitzada. No accepten publicitat de les empreses de l'Íbex-35 per una qüestió de principis. Són els periodistes de La Directa, i aquest mes de gener 400.000 persones n'han visitat la pàgina web. Ha estat gràcies a l'emissió del documentari 'Ciutat morta' que el gran públic l'ha descobert, perquè és el mitjà de comunicació que ha informat més i millor sobre la mala praxis, i cara fosca, de la guàrdia urbana de Barcelona. Però fa temps que hi són. Nascut el 2006, aquest mitjà es va unir amb la revista Illa Crua l'any 2010. I sobretot ara recull els fruits d'audiència. 

'Saps per què faig de periodista, jo? Perquè durant molt de temps vaig lluitar contra els periodistes. Contra la manera com feien la feina. I al final vaig veure que la solució era fer-ho jo. Perquè el periodisme, si no el fas tu, te'l fan.' Parla Jesús Rodríguez, un dels periodistes més veterans de la casa, persona vinculada als moviments socials de la ciutat de Barcelona. Rodríguez és a la Directa des dels orígens, l'any 2006, quan era un setmanari en paper.

Ara La Directa en paper surt cada quinze dies. Però a la vegada la Directa també és un diari. Un diari online que produeix dotze temes cada dia. La portada, els continguts que es tracten, les fotografies, ho decideix el grup. El dilluns, de vuit del vespre a onze de la nit, s'asseuen en rotllana i decideixen en assemblea. 'Hi ve gent sense ganes de protagonisme perquè l'objectiu és canviar la societat, no pas ser un periodista famós. Per això parlem del 4-F, per exemple. I nosaltres creiem en la feina del col·lectiu i no en les ordres d'un director. Sí que tenim coordinadors d'àrees. Persones que s'encarreguen d'aquesta secció o de l'altra. Però director no', diu.

Si abans de Nadal 130.000 usuaris van visitar la web de la Directa, aquest mes de gener han estat 392.000, segons les dades del mitjà, extretes de Google Analytics. 'Veurem si es manté. Ha estat el boom de "Ciutat morta". El fet important és que tenim uns 2.000 subscriptors, i anem creixent. Perquè una cosa és la Directa en paper, amb continguts de pagament, i una altra la web, en obert. Nosaltres volem tenir cura dels nostres subscriptors i hi ha coses que només es troben en paper. Les subscripcions ens cobreixen el 70%-80% del pressupost', diu Ferran Domènech. Aquest jove, menys de trenta anys, porta l'àrea de subscripcions i publicitat. 'Vaig estudiar publicitat i aquí he trobat la manera d'ajuntar els meus coneixements amb l'activisme. Perquè jo sóc aquí per activisme, també', diu. 'La distribució, en alguns casos, la porten a terme voluntaris. Acabem de fer un viatge al País Valencià per millorar-hi el servei', diu Domènech.

Oriol Fuster és en dels encarregats de la pàgina web del diari. Fuster, nascut a les Terres de l'Ebre és una de les nou persones reben algun tipus de prestació econòmica (de 300 euros a 450 el mes), en un mitjà que té més de 150 col·laboradors, 30 dels quals molt directes. Filòleg i traductor, sense les carreres acabades, Fuster parla català, espanyol, francès, italià, occità i romanès. A banda la web, també coordina la secció cultural de la Directa. 'Nosaltres anem camí de convertir-nos en una cooperativa mixta. Volem ser una cooperativa de treballadors, lectors i entitats. Això ens ajudaria a millorar les condicions del mitjà. No ho sé. Ja ho veurem. Espero que aquest 2015 o el 2016 ja siguem cooperativa. Ara som associació', diu Rodríguez.

Els periodistes de la Directa han de treballar en més mitjans. És el cas de Marc Font, que a més a més treballa a Público, Ràdio Sant Vicenç dels Horts i Sentit Crític. Font va ser l'home que va substituir David Fernàndez, ara diputat de la CUP, com a responsable de la secció de periodisme d'investigació del mitjà. Coordinada per David Bou i Víctor Yustres, aquesta és la secció que els aporta més lectors: el 4-F, Esther Quintana o Can Vies són alguns dels casos que els han donat més visibilitat. I han aconseguit que notícies de què ningú no parlava ara siguin motiu d'obertura del 'Telenotícies' de TV3. Marc Font és ara un redactor: 'Aquí formes part d'un col·lectiu i, a diferència d'altres mitjans, el tema, encara que no l'hagis escrit tu, el fas teu. Hi has participat, t'hi has involucrat i l'has discutit en assemblea. L'assemblea, també és veritat, ens fa a vegades menys executius. Més lents. Jo he defensat el pas a cooperativa, i tant. Fa temps que en parlem i ens donaria més estabilitat. Però ho hem de fer bé. Aprendre com funciona una cooperativa no es fa d'avui per demà', diu Font.

El mitjà té col·laboradors que viuen a l'estranger, com Laia Gordi, que ara viu a la Gran Bretanya, des d'on va cobrir el referèndum escocès i ha escrit temes com aquest sobre Occupy Hong-Kong. 'És periodisme de qualitat, fet des de la militància del periodisme i de l'esquerra radical. Amb tots els defectes i contradiccions, la Directa es el millor mitjà que conec. És un col·lectiu que genera canvi, fins i tot, quan no hi ha un impacte clar de la seva feina, perquè genera canvi pel fet d'existir. També és una excel·lent escola de periodisme, de discussió i d'igualtat. Tots hi hauríem de passar uns quants anys durant la carrera i després', diu Gordi.

Dilluns passat al matí un equip de la televisió veneçolana Telesur va visitar el local de la Directa al barri de Sants de Barcelona per a fer-los un reportatge. I la setmana vinent hi ha previst el lliurament del Premi Solidaritat 2014. La Directa n'ha guanyat la menció especial. L'acte se celebrarà al Parlament de Catalunya. Dos exemples més de la bona acollida que té el mitjà.

Men?ame