Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  01.02.2015  06:00

Autor/s: M.S.

Avanç editorial: 'Far West gitano' de Ramon Erra

Us oferim l'inici d'aquesta nova novel·la de l'autor, destacada amb el premi Marian Vayreda · En parla l'editor d'Empúries, Josep Lluch

Men?ame
 

Diu l'editor d'Empúries, Josep Lluch, que en l'obra de Ramon Erra (Vic, 1966) hi ha una atracció per la vida atzarosa, pel plaer d'anar d'un lloc a l'altre i d'una cosa a l'altra. Certament, la seva trajectòria literària és de temàtica diversa, però sempre des d'un interès genuí i gens idealitzat de les coses de la vida. Amb la novel·la 'Far West gitano', Erra entra en el món dels gitanos i el seu nomadisme que neix, diu, «de la memòria d’un poble molt vell, amb deliris de grandesa; les ganes d’agafar una ruta llarga i temptar el destí.» Aquesta novel·la va guanyar el premi Marian Vayreda i l'ha publicada Empúries. Arribarà a les llibreries el 4 de febrer. Llegiu-ne un fragment (pdf). Ramon Erra té té el bloc de VilaWeb 'El camp de l'Erra'.

Què en diu l'editor de la novel·la, Josep Lluch? Així la veu:

Ramon Erra, el plaer de narrar la vida

L'últim llibre de Ramon Erra va ser el recull de contes sobre petits i grans viatges titulat 'La vida per rail' (2011), i el primer text premiat va ser un retrat literari de l’escriptor txec Bohumil Hrabal (2001), un esperit lliure com pocs. De punta a punta, en l’obra de Ramon Erra hi ha una atracció per la vida atzarosa, pel plaer d’anar d’un lloc a l’altre i d’una cosa a l’altra. El plaer de viatjar per viatjar i de parlar per parlar. Un no deixaria de llegir Ramon Erra, com no deixaria d’escoltar aquell conversador de taverna que sap donar sabor a cada frase i a cada història. En això també s’assembla a Hrabal.

'Far West gitano' no és només una novel·la sobre gitanos, jo diria que és una novel·la gitana. Com la majoria d’històries de Ramon Erra, està poblada de personatges poc fets a les costures de la vida urbana actual. 'Anar cap a l’oest i que vinguin dies, com els gitanos!' és la primera frase, just abans de dues cites de dos grans creadors d’aquesta ètnia: Puixkin i Peret. La novel·la arrenca amb el cop de cap del Ramonet –gitano dels manouche, com Django Reinhardt–, que decideix comprar un camió, convocar la família i agafar la carretera, 'cap a l’oest'. Hi ha la crida de la sang, aquella idea que si els gitanos es queden quiets s’esllangueixen, però com diu el fill del Ramonet: 'El meu pare fa veure que sortim a fer el gitano pel món, però la veritat és que anem a Saragossa a veure una dona que'. La frase s'acaba així: 'una dona que'. No trobareu en aquesta obra una idealització romàntica i esnob del nomadisme. La mirada de Ramon Erra és una altra. Després que el Ramonet sigui insultat a l’entrada d’un prostíbul, el narrador diu: 'La llibertat era un tot que volia dir no deixar-se intimidar, a part del camió, els conills, la pesca, la mossegada de la truita, la nit al ras'. No són gitanos per fer bonic.

Men?ame