Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  10.12.2014  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Només un 10% dels escriptors en llengua catalana viuen d'escriure

L'AELC presenta un estudi dels efectes de la crisi econòmica sobre el col·lectiu d'escriptors

Men?ame
 

Com afecten la crisi econòmica i les 'mesures d'austeritat' sobre la professionalització de l'escriptor? L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha elaborat un estudi per mitjà d'una enquesta als seus associats, que reflexa que la professionalització de l'escriptor és cada vegada més precària. Un 10% del col·lectiu pot viure d'escriure, igual com el 2007, però amb un nivell d'ingressos molt inferior al de fa set anys. Vegem-ne el detall.

L'AELC és l'associació d'escriptors en llengua catalana més important dels Països Catalans. Té 1.280 socis, aproximadament el 50% del total d'escriptors. Tan sols han respost l'enquesta 239 associats. A més, una tercera part dels escriptors vinculats a l'AELC tenen l'edat de jubilació, mentre que els joves no tenen tirada a vincular-s'hi. Tot i amb aquests condicionants, el president de l'AELC, Guillem Jordi Graells, creu que l'estudi és força extrapolable.

L'enquesta és interessant perquè segueix una estructura molt semblant a la que ja es va fer l'any 2007, de manera que, per mitjà d'una comparació, es poden radiografiar els efectes d'aquests anys de crisi econòmica.

Caiguda dels ingressos per tasques d'escriptura

Una primera conclusió que n'extreu Graells és que el 10% dels escriptors (associats a l'AELC i que han respost l'enquesta) viuen d'escriure. Són escriptors que obtenen més del 50% dels ingressos gràcies a l'escriptura (drets d'autor, articles, traduccions…). Són uns 115 escriptors, aproximadament. És una mitjana similar a alguns altres països europeus, segons Graells.

Però, tot i mantenir la xifra d'escriptors professionalitzats, també es fa evident que viuen amb uns ingressos inferiors. Diu el document de l'AELC: 'Si el 2007 la mitjana d'ingressos per escriptura era del 19%, el 2014 aquest percentatge cau al 15%.'

I afegeix: 'El percentatge d'ingressos per tasques d'escriptura es manté, amb un petit grup d'escriptors molt professionalitzats, que obtenen la major part dels ingressos de l'escriptura, i una majoria d'escriptors vocacionals per als quals l'escriptura significa una font força residual dels ingressos.'

L'estudi també apunta: 'La caiguda dels ingressos per escriptura entre el 2007 i el 2014 ha estat molt marcada en el grup que guanyava de cinc mil euros a deu mil l'any, que ha baixat d'un 32% a només un 6%. També és significatiu l'augment del grup d'escriptors amb ingressos literaris testimonials (menys de cent euros), que ha pujat del 20% al 33%.' Aquest darrer grup d'escriptors 'vocacionals' és el 80% del conjunt dels enquestats.

La precarització de l'escriptor professional i semiprofessional també es veu en la percepció que tenen els escriptors sobre l'impacte de la crisi. En les conclusions de l'enquesta es diu: 'Un fet rellevant és l'empitjorament de les perspectives dels escriptors pel que fa a trobar-se en la necessitat de recórrer a subvencions públiques per a la creació en català. Si el 2007 només un 18% creia que en un futur pròxim hi hauria més necessitat de subvencions per a poder mantenir la seva activitat literària, el 2014 pràcticament un de cada dos escriptors (el 47% del total de la mostra) creu que aquesta necessitat augmentarà.'

Graells recorda que el col·lectiu de professionals vinculats a la literatura infantil i juvenil és un exemple clar i públic d'aquesta precarietat laboral. Entre els escriptors i il·lustradors del llibre infantil i juvenil hi ha mobilitzacions constants i han constituït la plataforma Autors en Perill d'Extinció

La relació amb els editors

Una de les accions dutes a terme de resultes de l'estudi de l'any 2007 va ser la negociació de models de contracte d'edició amb el sector editorial, després d'haver detectat un cert desgavell contractual. Aquestes negociacions van desembocar en un conveni, l'any 2009, amb cinc modalitats diferents, segons la tipologia de contracte que preveu la llei. Tres anys més tard, es va pactar la cessió d'explotació de drets digitals. Els resultats de l'estudi d'enguany indiquen que només un 10% dels escriptors enquestats han signat contractes seguint el model pactat. Guillem-Jordi Graells també assegura que només la meitat dels escriptors que han cedit els drets d'explotació digital reben la compensació a percentatge, mentre que la resta la rep en una quantitat fixa o a preu fet.

La situació del traductor, pitjor

Bel Olid, vocal de la junta de l'AELC d'afers de traducció i presidenta de CEATL (Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires) ha explicat que en aquest col·lectiu un 80% dels enquestats es dedica esporàdicament a la traducció, i el 90% simplement han traduït una obra o menys d'una l'any. A l'altra banda de l'espectre, només el 5% tenen la traducció com a única dedicació. Bel Olid destaca que hi ha moltes més traduccions del castellà cap al català que no a la inversa.

Les dues reivindicacions bàsiques dels traductors són la visibilitat i la remuneració. La pèrdua d'ingressos és palesa i la pèrdua de poder adquisitiu encara més, fins al punt que els traductors en llengua catalana són per sota de la mitjana europea, segons Olid. I per una altra banda, només un 16% dels traductors enquestats declara cobrar un percentatge en concepte d'autoria, un dret que reconeix la llei.

Pel que fa a la visibilitat, en un 22% dels casos el nom del traductor no surt enlloc, en el 33% el nom consta en els crèdits i només en el 25% surt a la portada. 

Nova junta de l'AELC al març

Guillem Jordi-Graells, que fa dos mandats que és president de l'AELC, plegarà al març, quan hi haurà eleccions. Creu que els resultats de l'enquesta mostren amb claredat la necessitat de renegociar els contractes marc amb els editors i advertir les institucions públiques de la precarietat del col·lectiu, perquè hi doni més suport. Un dels objectius de la nova junta, diu, ha de ser de captar la generació més jove d'escriptors, que ara no mostren interès a vincular-se a l'AELC. Els enquestats posen un aprovat a la tasca de la junta actual.

Men?ame