Junqueras proposa llistes separades amb l’objectiu comú de la independència

  • Diu que cal compartir una part del nom de la candidatura i l'objectiu de la independència · Vol que hi hagi actes conjunts i que es formi un govern de concentració

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
02.12.2014 - 20:15

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha deixat clara la seva posició amb vista a unes eleccions avançades per a decidir sobre la independència: no és partidari de conformar una llista unitària, ans proposa que hi hagi diverses candidatures independentistes i que cadascuna preservi la ideologia pròpia i els trets distintius en política econòmica i social. Tanmateix, vol que acordin elements d’unitat d’acció: compartir una part del nom de la candidatura, incloure en el programa un punt comú que deixi clar l’objectiu de la independència, fer algun acte de campanya conjunt i incorporar a les llistes gent independent de la societat civil, que, acabades les eleccions, participi en un govern de concentració per fer la independència.

Heus ací el vídeo amb la proposta de Junqueras sobre llistes separades:

Junqueras ha fet la proposta en una conferència al Palau de Congressos de Catalunya, titulada ‘Crida a un nou país: la República Catalana’. A la primera fila hi havia dirigents d’ERC i de més partits, començant per Artur Mas. Justament fa una setmana, el president de la Generalitat feia una proposta de llista unitària, amb la participació de representants de partits i de membres de la societat civil. I ell fins i tot es va oferir a tancar la llista simbòlicament si això havia d’ajudar que ERC s’hi avingués.

Però avui Junqueras no ha parlat de la proposta de Mas, no hi ha fet referència. Ha exposat la seva fórmula, el seu full de ruta, que té alguns punts en comú amb el que va dibuixar Mas, però també unes quantes diferències significatives.

La més important, la proposta de candidatures separades que defensin un punt comú i destacat del programa electoral: l’assoliment de la independència. ‘Hi ha gent que es pensa que per a maximitzar els vots independentistes en un futur parlament cal que cap independentista no se senti exclòs. Tothom ha de poder trobar un referent en els elements polítics, econòmics, culturals i socials per a fer aquest trànsit…’, ha dit.

Els cinc punts d’unitat

Ha enumerat les cinc maneres d’aconseguir la unitat, ‘una unitat més àmplia, que és inclusiva perquè no deixa ningú fora i convida tothom a participar-hi’.

–Que les diverses candidatures comparteixin almenys una part del nom: ‘Per exemple —ha dit—, Candidatura per la independència dels d’aquí; Candidatura per la independència dels altres… I que hi hagi una especificació, perquè molta gent la necessita en el terreny econòmic, social, etc.’

–Que hi hagi un punt destacat del programa en comú que sigui l’assoliment de la independència.

–Que es faci algun acte conjunt entre aquells que comparteixen aquest punt del programa. Per exemple, la campanya ‘Ara és l’hora’ podria ser vigent fins a les eleccions i podria servir de paraigua per a agrupar el nom de les candidatures i encapçalar aquest acte conjunt.

–Que totes les candidatures es comprometin a incloure un percentatge de persones independents, destacades en àmbits de la societat i que actuïn com a corretja de transmissió entre les candidatures i les sensibilitats plurals. Que actuïn com a garants dels objectius compartits.

–I que, en acabat, es configuri un govern de concentració, de la màxima unitat possible.

L’oposició a la llista unitària, l’ha justificada així: ‘Potser hi ha molta gent que sense ser explícitament independentista vol votar per la independència perquè creu que és útil per a millorar les seves condicions de vida. Hi ha molta gent que ha arribat a l’independentisme per arguments econòmics i socials. I aquests arguments són centrals, indestriables. […] Hi ha molts indecisos que poden votar a favor, i ho faran si creuen que la seva participació és rellevant per prendre decisions que l’afecten en el dia a dia. Hi ha molta gent que pensa que la independència ha de ser indestriable d’un compromís explícit amb un país més just i del tot net.’

El referèndum, per a ratificar la constitució

Junqueras ha defensat més d’una vegada la necessitat de fer les eleccions tan aviat com fos possible. Però avui ha exposat el full de ruta després de les eleccions, i n’ha sortit algun punt de coincidència amb el de Mas, com ara el govern de concentració per a preparar les estructures d’estat que acompanyin i facin possible el procés constituent.

Però també s’hi han palesat diferències significatives: el president d’ERC no pensa que tingui sentit de negociar amb l’estat espanyol el procés de secessió. Així mateix, creu que quan hagi passat el temps de construcció de les estructures d’estat i d’elaboració d’una constitució s’ha de ratificar en referèndum: ‘No cal que ens obliguem a ratificar moltes vegades la independència. Hi ha d’haver referèndum de ratificació de la constitució i, “de facto”, es ratificarà el conjunt del procés.’

Un discurs diferent

El discurs de Junqueras ha estat formalment molt diferent del que va pronunciar fa vuit dies Artur Mas: més despullat de solemnitat, malgrat les dimensions de l’auditori, amb l’orador dempeus al bell mig de l’escenari, sense faristol ni guió, caminant a dreta i a esquerra, parlant amb un to més informal i fent la seva gesticulació característica amb les mans.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any