21.08.2014 - 06:00
La Xina té la xarxa de trens d’alta velocitat més gran del món, amb més de deu mil quilòmetres, i la intenció de doblar-la el 2020. També ha passat, en pocs anys, de comprador a venedor de trens i maquinària, i a exportador de tecnologia als altres països. En aquesta línia de convertir-se en la referència mundial de l’alta velocitat, la Xina es proposa ara d’estendre la seva xarxa i els seus trens a tot el món. Literalment.
L’Acadèmia d’Enginyeria Xinesa ha publicat enguany un informe en què detalla com a mínim quatre grans línies per a enllaçar amb rails la Xina amb la resta de l’Àsia, Europa i, fins i tot, els EUA.
Aquesta última idea, la d’arribar al continent nord-americà, és la més complexa que proposa l’Acadèmia d’Enginyeria: la línia sortiria del nord-est, creuaria Sibèria i, a través de l’estret de Bering, saltaria a Alaska, el Canadà i arribaria als EUA, després d’haver recorregut tretze mil quilòmetres. El projecte implicaria la construcció de dos centenars de quilòmetres de túnels entre Rússia i Alaska, quatre vegades més que no pas el túnel del Canal de la Mànega.
Una altra ruta menaria els trens d’alta velocitat xinesos fins a Europa, a través de dos grans ramals: el primer duria els passatgers i les mercaderies de Pequín a Londres en dos dies, passant per Moscou, Berlín i París; el segon, seguiria la Ruta de la Seda via les repúbliques de l’Àsia central, l’Iran i Turquia.
L’Acadèmia d’Enginyeria també preveu una línia de tren panasiàtica per a connectar la Xina amb Singapur via el Vietnam, Cambodja, Tailàndia i Malàisia. Aquesta línia ja s’ha començat a construir. Més endarrerida hi ha la connexió per tren, i gràcies a un túnel de cent cinquanta quilòmetres, amb l’illa de Taiwan.
