27.06.2014 - 06:00
‘Dos taüts negres i dos de blancs‘ (Proa), de l’escriptor Pep Coll, és l’obra guanyadora del 43è premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès, creat el 1927. ‘Estic molt content. Mai no hauria pensat que rebria un premi tan metropolità amb una història tan rural’, ha dit Coll davant la premsa: ‘Quan vaig començar a investigar aquesta història enfilant-me per les roques de Carreu no ho hauria pas dit. Sabia que interessaria a la gent de l’indret, però no pensava que tindria ressò més enllà i això és una gran satisfacció.’
L’obra de Coll ha estat escollida com la millor novel·la catalana publicada el 2013 pels socis de l’Ateneu Barcelonès i el Consorci de Biblioteques de Barcelona i de les Biblioteques Públiques de Catalunya. L’obra reconstrueix i investiga un crim real, la matança d’una família de masovers a Carreu (Pallars Jussà) que va passar l’any 1943 i que va commocionar el territori. ‘Com que he recreat el que va passar, hi ha coses que me les he imaginades i per això he canviat el nom dels personatges. Tenia clar que no volia que els lectors s’enganxessin a la novel·la per saber qui era l’assassí, sinó perquè els atrapessin uns altres temes més de fons, conceptuals’, ha dit.
L’autor ha novel·lat els secrets que envolten aquest assassinat, que va marcar la seva infantesa a Pessonada. ‘El llibre explica la banalitat del mal. De tant en tant, passen assassinats com aquest, ferotges i inexplicables.’ L’autor afirma que es va inspirar en la famosa novel·la de Truman Capote ‘Sang freda’. De tota manera, el cas del Pallars va ser negligit pels mitjans de comunicació.
Coll reconstrueix la història, mesclant els records personals i la investigació, fins a descobrir al lector els responsables d’aquest crim rural, els motius i les repercussions que va tenir en aquell entorn. Al poble –explica Coll– es deia que havien estat els gitanos, malgrat que tothom sabia qui eren els veritables autors. ‘La dona va viure vint-i-cinc anys de malson, es va intentar matar moltes vegades’, explica.
‘Dos taüts negres i dos de blancs’ és construïda a partir dels veus de testimonis directes i indirectes que l’autor ha pogut entrevistar o investigar. Coll va conèixer tant les víctimes d’aquest cas com els botxins, per bé que judicialment el cas no es va arribar a tancar mai i per tant no hi ha responsables legals. Amb tot, els diversos testimonis dels fets, les generacions posteriors i fins i tot els familiars dels suposats assassins accepten –o acaben admetent– qui és qui en aquest assassinat. ‘Una curiositat és que hi ha molts veïns que recorden especialment com van patir els animals de la família, que van estar dos dies tancats sense menjar –ha dit–. A pagès els animals eren molt importants.’
El guanyador del Crexells diu que ja treballa en una altra novel·la. Malgrat que no ha volgut dir de què tractarà, diu que fuig del Pallars però que també es basa en fets reals: ‘Qualsevol món pot ser interessant quan t’hi endinses. Ara no m’imagino creant una novel·la cent per cent de ficció. M’agrada estirar el fil de fets del passat.’
Entrevista a Pep Coll: ‘Qui és capaç de matar una persona en pot matar mil’
