13.06.2014 - 11:48
“És l’hora”, “recull les joguines”, “no t’has fet el llit”, “el bany així no es deixa”, “els plats no surten sols del rentaplats”, “deixa les coses com te les trobes”, “les sabates no van al sabater si tu no els fiques”… “Uf, el dia menys pensat m’agafo la maleta i no torno”.
Si tens fills, et resultaran familiars aquestes frases, i, si no, potser les hagis sentit en la teva infància o adolescència.
La convivència entre persones no és fàcil i, pel fet de ser pares i fills, no ha de sorgir de forma natural. Una de les responsabilitats que teniu com a pares és la disciplina relacionada amb les tasques a casa. Es tracta que entenguin els beneficis de col·laborar, sobretot en l’adolescència, de modelar accions des de petits i d’ensenyar que l’incompliment té conseqüències independentment de l’edat. Així que el vostre objectiu és que, des de petits, els inculqueu uns hàbits que ajudin a:
1. Afavorir la convivència entre els membres de la família.
2. Educar en els límits amb afecte perquè ofereixen seguretat als teus fills i fomenten la seva autonomia.
3. Tenir una major organització en el vostre dia a dia que permetrà una major gestió del temps i gaudir d’altres activitats.
4. Educar en valors com la responsabilitat, el respecte i el sacrifici, vàlids i necessaris dins i fora de casa. Són valors que posaran en pràctica quan vagin al parc a jugar amb altres nens o estiguin a l’escola.
5. Aprendre en el si familiar què és l’empatia i l’assertivitat, és a dir, posar-se al lloc de l’altra persona i comunicar sense danyar, fomentant d’aquesta manera la intel·ligència emocional.
6. Oferir-los un model de comportament, una habilitat per respondre dels actes que un realitza, coneixent que hi ha unes regles en la convivència.
Passos a seguir per a fomentar la disciplina a casa:
1. Alia’t, dialoga amb la teva parella abans de proposar una actuació. Recorda sempre que la unió fa la força. Si no esteu units i ferms en l’objectiu, el vostre fill acudirà al més permissiu dels dos fins que cedeixi un.
2. Detecta la conducta més important que vulgueu modificar. No és qüestió de recuperar de cop el temps perdut i sobrecarregar-vos de canvis. És millor l’efecte dòmino: uns porten a d’altres.
3. Ofereix marge de maniobra. No tot ha de ser JA. Tingues present sempre que la paciència ha d’estar amb tu. Les coses no es faran sempre com les fas tu, ni en el temps que tu vols. Estan aprenent! Recorda-li a la teva parella.
4. Pensa i adapta a l’edat dels teus fills el que pretens que facin. A qualsevol edat poden portar la roba a la cistella de la roba però no estendre-la. Això sí: fomenta el treball en equip entre germans i en la igualtat. Res de tasques de noies i de nois! El petit treu la roba i dóna les pinces perquè el major l’estengui. Adapta també les tasques a les seves característiques, iniciant-los en les més suportables. Així s’afavoreix la col·laboració i ja arribarà el moment d’aprendre les activitats menys agradables. Posa sobre la taula diferents tasques com treure el gos o omplir el seu abeurador i menjadora, regar els testos, parar i desparar taula, treure les escombraries o fer el llit. També poden pactar-les entre germans i així eduques en la resolució de possibles conflictes.
5. Reconeix i valora els intents dels teus fills: si cau una peça i s’embruta de nou, o cal baixar al veí, pots fer-ho amb ell la primera vegada. No t’alarmis, és qüestió que la rentadora torni a netejar. Digues-los que no passa res i que l’important és intentar les coses. Així, arribarà un dia en què ho faran bé. Si de sobte entres en còlera i comences a renyar i a dir que és preferible que ho facis tu perquè guanyes temps, tires per terra l’oportunitat que n’aprenguin.
6. Has d’aprendre a transmetre les normes. Sigues clar perquè el teu fill entengui el que li demanes i com ha de fer-ho. Buscar el moment i les paraules adequades és tenir mitja “batalla” guanyada. Ser assertiu implica parlar sense ferir. No es pot implantar una norma enmig d’una discussió o com a conseqüència de l’incompliment d’una altra, o interrompre un joc. Recorda que parlar amb fermesa no és cridar. Assegura’t que parleu en el mateix idioma: la “habitació recollida” per a vosaltres té un significat i per als fills un altre. Cal ajustar postures i definir què suposa tenir la cambra recollida, què significa portar-se bé, què és ajudar a casa, què implica ser responsable.
7. Saber quan es poden raonar, pactar i decidir les normes. Hi ha normes negociables i normes que no es negocien, i cal educar en això des de petits. Les negociables donen sensació de control als fills, generen un major compromís i fomenten el seu compliment perquè han col·laborat en el seu disseny. No tinguis por del “conflicte”: és necessari i us permet créixer com a família i com a persones. Aprendre a negociar és una de les assignatures en família que més enriqueixen.
8. Elogiar cada bona actuació de diferents formes i en el moment amb un gest de complicitat, un “gràcies, fill”, “gràcies a que tu has fet això ara podem anar-nos amb bici” o “en haver organitzat l’armari caben aquestes joguines”. No oblidis que han de prendre consciència dels avantatges que ha suposat la seva col·laboració. Elogiar sincerament, amb afecte, arriba al cor i fomenta l’autoconcepte perquè els nens veuen que són capaços i senten que els seus pares valoren el que fan. A través del reforç transmets un valor molt important a la vida: l’agraïment. I això ho copien.
9. Predicar amb l’exemple. El que esperis dels teus fills, fes-ho tu primer. Implicar-se i esforçar-se no depèn de l’estat d’ànim. Tu has de ser qui iniciï, proposi i s’impliqui perquè ells copiïn el que vegin. No se’ls pot demanar que endrecin si tu no tens ordenades les teves coses.
10. En cas d’incompliment, pregunta abans què li va passar per no complir amb el que es va pactar i no t’avancis amb suposicions. Per evitar oblits després de l’organització setmanal i els acords, és recomanable elaborar un quadre en el qual quedi plasmat què fa cada membre de la família.
11. No castiguis en un moment d’enuig. Segurament serà desmesurat, et penediràs i aixecaràs el càstig. Ni tampoc li diguis que ja miraràs quina mesura prens i després deixis de fer-ho.
No ajuden:
· Els sermons, que l’únic que motiven és a desconnectar.
· Els insults, que minen l’autoestima i els promouen en el seu grup d’iguals.
· “La llei del gel”, és a dir, deixar-los de parlar. Fomenta la distància per falta de comunicació i els sentiments de culpa.
· Els càstigs físics, que fomenten l’agressivitat i sentiments de venjança. Se’ls educa en un model de resolució de problemes basat en l’agressivitat.
· Les sancions desmesurades, que fomenten la ràbia i la baixa motivació al canvi.
· Perdre la calma o transmetre sentiments de venjança, dient, per exemple: “te’n recordaràs d’aquesta…”.
· Ridiculitzar-lo davant dels seus amics, veïns i familiars amb frases com “cal fer-li el llit com als nens petits…”.
· Comparar-lo amb conductes positives dels seus germans amb un “se’t podria encomanar una mica del teu germà”.
· Amenaçar-lo, perquè se sap que són poques les amenaces que es compleixen. No li diguis coses com: “a aquest pas oblida’t del teu regal de comunió” o “et quedaràs sense sortir dos mesos com continuïs així”.
· Els premis materials, perquè no ajuden a interioritzar perquè tenen la responsabilitat de fer-ho i només ho fan per aconseguir aquesta joguina, aquesta propina…
Esperem que aquesta lectura us ajudi en la vostra tasca de pares i, sobretot, a gaudir dels fills i fer d’ells uns nens i futurs adults sans, també emocionalment.
