Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  11.04.2014  11:18

Autor/s: José Cantó Doménech · Membre del Consell Escolar i de l’AMPA del CEIP “Real Blanc” de Cocentaina · Professor de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València

A l'abordatge!

Men?ame
 

Estimat fill meu Mateo:

Sé que estàs un poc enfadat amb mi perquè no vos he pogut acompanyar aquest matí, ni a la mare ni a tu, al riu, on amb els teus companys i companyes d’infantil de quatre anys, heu viscut una gran aventura amb eixe meravellós vaixell pirata que us heu construït. Segur que deu haver estat una fantàstica cloenda del projecte dels pirates, amb el qual hem pogut aprendre moltíssim els últims mesos sobre vaixells, oceans, mariners, aventures, corsaris i pirates.

Ja m’he adonat que de poc ha servit la famosa frase de 'quan cresques ho entendràs', per això vull contar-te d’una altra manera per què no he pogut estar amb tots vosaltres, per tal que ho pugues entendre.

Mira, el pare hui ha hagut d’anar també a lluitar contra uns pirates que estan en uns despatxos lluny, lluny del nostre poble i de la nostra casa, en una cova anomenada Conselleria d’Educació que és a València. Aquests pirates no tenen canons ni espases... però no per això són menys perillosos! Les seues armes no fan soroll ja que són els recursos humans i materials de l’escola que poden fer que tu i tots els xiquets i xiquetes tingueu un futur millor o pitjor, ja que, perquè m’entengues, ells controlen els mestres i els diners.

Mira, et done un exemple. La teua mestra, en l’última reunió ja ens va dir que com que ja són menys mestres i l’any que ve n'hi hauran dos menys, ja no podreu anar a eixa aula que tan t’agrada, on jugues amb la pissarra màgica, on pintes pinta sense embrutar-te els dits, on busqueu informació, on feu jocs, on apreneu lletres i números, on veieu documentals d’animals... Que... Per què ja no hi podreu anar? Doncs, ens va contar que com que en sou vint-i-cinc (i valents!), si només està ella no pot endur-se un dia la meitat de vosaltres i un altre dia l’altra meitat, perquè no hi ha ningú amb qui deixar-vos. Eixa és una tàctica que fan eixos pirates... Són dolents, eh? Però tranquil que els mestres estan aliats amb els pares i mares i trobarem una solució per tal que hi aneu. No deixarem que guanyen els pirates? No creus?

I saps què he fet jo quan he arribat on s’amagen eixos pirates en els molts despatxos que hi ha a la seua cova? Els he donat no un... sinó dos mil mapes del tresor. Te’n recordes, quan el pare juntament amb altres pares i mares demanava a la gent que signaren un parer? Veritat que van ser mooooooolts els pares i les mares, els iaos, i les iaies... i més gent que ho va fer? Doncs el pare els ha portats tots i els ha donats a una emissària de la capitana dels pirates, perquè veja que hi ha molta gent que no vol que es facen aquestes coses, perquè sabem que els més perjudicats sereu vosaltres.

I per això, no he pogut acompanyar-vos al riu. Vosaltres de segur que allí heu fet moltes batalles. Jo també n’he fet una. Sé que vols saber, com sempre t’agrada preguntar-me, qui va guanyarà? Jo estic segur que guanyaran els bons, o siga, vosaltres. Saps per què? Perquè si no guanyeu vosaltres perdrem tots. Així que, com bé diuen els pirates... A L’ABORDATGE!!!!!!