Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  11.04.2014  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Gabriela Serra: 'El desvetllament anticapitalista és recent'

Entrevista a la militant de moviments socials sobre el Fòrum Social Català, que comença avui a Barcelona

Men?ame
 

Avui comença a Barcelona el quart Fòrum Social Català. Més de cent entitats es reuniran fins diumenge per oferir alternatives al capitalisme actual. El programa complet ofereix debats, conferències i tallers sobre la renda garantida de la ciutadania, l'aparició de noves monedes, les comunes a Catalunya, les lluites contra la desocupació, les relacions entre el futbol i el mercat financer o la desobediència civil per aconseguir que els catalans poguéssim votar en un referèndum. Per exemple. La conferència inaugural d'avui anirà a càrrec d'Ada Colau i Gabriela Serra. VilaWeb entrevista Serra, històrica militant social, per parlar-ne.

El Fòrum té l'objectiu de presentar alternatives al capitalisme.
—L'objectiu és posar en pràctica que hi ha un altre món possible. Perquè avui dia podem dir amb un cert orgull que ja anem construint aquest altre món. Lluitar contra el capitalisme, les polítiques neoliberals i tots els efectes nefastos dels capitals financers i les oligarquies s'ha de fer desconstruint la seva capacitat, però també construint aquest altre món amb experiències que poden ser molt petites, però que es van fent grans. Aquest altre món no tan sols el desitgem, sinó que el construïm.

Les cooperatives han augmentat a casa nostra des de l'esclat de la crisi?
—Sí. I en sectors molts diferents, no únicament productius, també de serveis, que és molt important. La xifra creix, i també l'experiència. Són més i millors.

Quin tant per cent del total de treballadors treballen en cooperatives a Catalunya?
—No en tinc ni idea. Mentiria si et digués que ho sé.

Quantes monedes alternatives hi ha ara a Catalunya?
—No t'ho sabria dir. Però no tinc cap dubte que un dels grups de treball que atraurà més interès és precisament el que parlarà de la moneda. Aquest és un debat que tot just comença. I la gent s'adona que el concepte de moneda no ha pas de ser l'actual. Esperem molta assistència en aquest punt.

El fòrum d'avui serà local. Girona va fer el seu el 5 d'abril. Però Barcelona ha pensat a ser mai la seu del Fòrum Social Mundial, com ho serà el Quebec el 2016?
—Vam ser seu de la Fòrum Social de la Mediterrània, que no era mundial, però sí regional. Sempre la possibilitat de ser seu mundial, si ens hi animéssim. Ara, hem de saber que els fòrums mundials es preparen amb molta antelació i teixint complicitats amb moltes persones abans de res.

Per la vostra experiència, com es veu el procés polític català entre els moviments socials del món?
—No sempre hi ha prou informació sobre el procés d'independència i sobirania catalanes. És un element que s'ha de divulgar. El coneixement que poden tenir de la nostra situació i del període crític i esperançador que tenim en aquests moments pot ser molt divers.

Per què dieu que és un procés d'esperança? Creieu de debò que en un estat independent podria haver-hi un canvi social profund?
—És la meva posició personal. Mai com ara no tindrem una oportunitat com la que tenim. L'oportunitat d'un procés dinamitzat i sostingut per una majoria social que ens permeti que la independència sigui la clau que ens obri la porta a aconseguir sobiranies. Sobiranies econòmiques, alimentàries, en seguretat, energètiques. N'hi ha moltes, de sobiranies que hem d'aconseguir. El procés ho haurà de tenir en compte: com aprofitem l'avinentesa per fer un país que sigui millor. Un país que sigui redistributiu, que vetlli pel benestar de la seva població i per uns processos democràtics que s'allunyin tant com sigui possible d'aquesta democràcia caduca, malmesa i corrupta que hem viscut fins ara.

A Catalunya tenim un partit anticapitalista al parlament. No és gaire habitual, això, a Europa.
—A Grècia, en tens. A França han tingut algun diputat. Però no n'hi ha gaires, no. Sembla que a la vella i rància Europa allò que creix de manera alarmant és l'extrema dreta. I les resistències, que són importants, no es transformen en una opció política en gaires parlaments. Moltes vegades el descrèdit d'aquestes institucions democràtiques fan que no siguin tan atractives. Sotmeses a pressions externes, del Banc d'Europa, del Banc Mundial o de tots els membres de Davos, ens qüestionem si aquests estaments tenen cap atractiu per a opcions alternatives.

Es viu un cert desvetllament anticapitalista. On diríeu que va comença?
—Les mobilitzacions multitudinàries dels anys 2002 i el 2003 contra l'Europa del capital i la guerra. A Barcelona precisament va haver-hi unes mobilitzacions importantíssimes que van ser profundament perseguides i castigades. El desvetllament anticapitalista no és d'ara, però és recent. Des d'aleshores totes les mobilitzacions han anat amb un clar objectiu anticapitalista. Una altra cosa és que aleshores, quan la crisi no era tan palesa, els discursos no van arrelat tant. Quan esclata la crisi la gent veu que es concreten molts arguments que nosaltres donàvem. I que es concretaven de la pitjor manera.

Men?ame