Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimarts  04.03.2014  19:40

Autor/s: José Cantó Doménech · Membre del Consell Escolar i de l'AMPA del CEIP Real Blanc de Cocentaina · Professor de Magisteri de la Universitat de València

No al tancament d'aules!

Men?ame
 

El regne animal ens dóna molts exemples a l’hora de posar de manifest una situació massificada de persones. D’aquesta manera, tothom té clar a què es refereix quan es parla d’un vagó 'borreguer' o  d’una entrada 'de galliner'. Ara sembla que, gràcies a les últimes decisions de la Conselleria d’Educació, d’ací no res tindrem 'aules borregueres'. Una possible definició d’aquesta nova tipologia escolar podria ser: 'Relatiu a una aula d’un centre docent (quasi segur que públic) on la massificació d’alumnat (en un alt percentatge nouvingut) fa impossible qualsevol acte educatiu de qualitat i on, per descomptat, no es pot desenvolupar ni una educació plurilingüe de veritat, ni una atenció a la diversitat com cal'.

No és ni més ni menys que un dels possibles efectes de l’anomenat 'arranjament escolar' (que és la manera moderna i neoliberal de referir-se a la destrucció conscient i traïdora del sistema públic d’ensenyament), i que a les nostres comarques afectarà molts centres que veuran eliminats unitats i llocs de mestres. Però la pèrdua d’una aula en un determinat col·legi ('si se'n va, no torna') pot provocar en alguns casos la desaparició del centre i de línies, però també l’augment del nombre d’alumnes en les aules de la resta de centres docents de la població, ja que si tenim en compte que segons les directrius de conselleria, poden haver-hi trenta alumnes per aula... lluny de ser únicament una qüestió d’un centre particular, afecta tota la comunitat educativa de cada poble on s'elimine.

Com s’imaginen que pot ser una classe d’infantil o de primària amb trenta alumnes? De tot, menys educativa, integradora, enriquidora... Així la Consellera d’Educació, l’Honorable M. José Catalá, atenent un criteri únicament de natalitat, diu que 'des de l'Administració autonòmica hem de fer una programació educativa d'acord amb les necessitats de cada col·legi i de cada municipi, dotant-ne cadascun dels recursos necessaris'.  Si s'hi fixen, aquest argument és únicament econòmic i no té en compte cap criteri didàctic ni pedagògic com, per exemple, de quina manera poden afectar aquestes mesures la qualitat educativa (tema recurrent cada vegada que es publica l’informe PISA), perquè primer fan la retallada i després 'dels recursos necessaris'... res de res.

Però aquesta decisió de conselleria també va en contra de dos pilars fonamentals:
1- La llibertat dels pares i mares d’escollir centre: per què es fa abans i no després de la reserva de plaça? No pot ser que una gran majoria trien un centre en concret? Ací també hem de tenir clar que aquesta 'llibertat' té trampa: no és veritat que es puga triar qualsevol centre, tenim llibertat per a poder marcar qualsevol centre a la instància. I això són dues coses ben diferents.
2.- La qualitat educativa: la baixada de natalitat podria agafar-se no com un aspecte negatiu, sinó com una oportunitat de tenir aules no massificades, on l’ensenyament puga fer-se seguint els ritmes particulars de cada xiquet i xiqueta, assegurant així el tan anomenat èxit escolar i contribuint a la disminució del fracàs escolar.

Però sembla que les nostres autoritats educatives estan més preocupades per l’economia i el dèficit que per l’educació, i això ho pagarem nosaltres i els nostres fills i filles. Nosaltres perquè, per una banda, cal recordar que són ells i elles qui, en un futur, han de pagar amb el seu treball la nostra pensió, i a pitjor educació pitjor treball, i conseqüentment pitjors pensions; i per altra, ho pgaran els nostres fills i filles perquè, per primera vegada en molt temps, viuran pitjor que els seus progenitors. Lluny queda ja aquella obligació moral de deixar als descendents un món millor i més pròsper.

Davant d’aquesta situació, demane a tota la població que es preocupe i s’implique de veritat amb aquesta problemàtica, que done suport a les accions de protesta que es duen a terme i que, seguint amb el símil animal, que no actue com un estruç i amague el cap, perquè vindrà el lleó i se’ns menjarà pels peus!