13.02.2014 - 23:09
El Col·legi d’Economistes ha publicat un llibre de preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència amb la col·laboració de divuit economistes d’opinions transversals. El llibre ha estat coordinat pels membres de la comissió econòmica del Col·legi, els economistes Oriol Amat i Modest Guinjoan. En l’apartat de conclusions s’afirma que del conjunt d’articles dels diferents economistes que hi han participat se’n desprèn la certesa que una Catalunya independent seria viable econòmicament. També hi ha un ampli consens dels autors en el fet que la independència aportaria a Catalunya ‘avantatges i major benestar’.
El llibre conclou també que cal resoldre algunes qüestions per a accelerar aquesta viabilitat econòmica, com ara la consulta, l’encaix a la Unió Europea, la moneda o el repartiment d’actius i deutes. Els autors i el Col·legi defensen que per a minimitzar les possibles conseqüències adverses tant per a Catalunya com per a Espanya, és clau que el procés sobiranista es faci amb el menor temps possible i es desenvolupi de forma pacífica, democràtica, negociada i amb voluntat de mantenir-se dins de la Unió Europea. L’apartat de conclusions defensa el ‘diàleg constructiu, la negociació i el pacte fins i tot per arribar a la independència’.
La lectura del llibre permet trobar resposta a preguntes com quins són els dèficits econòmics principals de la relació actual entre Catalunya i Espanya, quin és el potencial econòmic de Catalunya, què pensen els economistes sobre l’escenari politico-econòmic preferit per a Catalunya, etc.
L’endeutament del nou estat
Els economistes David Ros i Roger Fatjó han estat els encarregats d’abordar l’endeutament del nou estat, que situen al 52% del PIB en el cas que no s’hereti el deute espanyol. En el pitjor dels escenaris el màxim endeutament seria el 103% del PIB.
Què passaria si hi hagués un boicot espanyol?
Modest Guinjoan i Xavier Quadras han dedicat la seva aportació a la possibilitat del boicot. Consideren que el boicot hauria de tenir una magnitud molt considerable per a incidir de manera rellevant en l’economia catalana i que en tot cas aquest efecte podria quedar compensat pel benefici que suposaria l’eliminació del dèficit fiscal.
