La mort de Windows XP (I)

Probablement heu sentit o llegit aquests dies que la vida del Windows XP i l’Office 2003 ha arribat a la fi o, més exactament, que s’acabarà el 8 d’abril vinent, després de dotze anys entre nosaltres i de representar ara mateix el sistema operatiu de més del 30% de tots els ordinadors (Windows, Mac i GNU/Linux).

Això no vol dir que aquell dia tots els equips que funcionen amb XP deixaran de funcionar, sinó que Microsoft deixarà de produir i posar a l’abast de tothom les famoses actualitzacions de seguretat o, dit al revés, que si a partir d’aquell dia es descobreix un forat de seguretat –que es descobrirà– o hi ha algun forat que encara no s’ha solucionat –que n’hi ha–, el vostre equip estarà desprotegit i Microsoft no actualitzarà cap component del sistema operatiu, i el mateix dia deixa de donar suport i deixa de permetre la descàrrega dels famosos Microsoft Security Essentials.

I això no és nou. De fet, arran de les queixes dels seus usuaris, Microsoft ha anat allargant la data de la mort de l’XP i fins i tot ha arribat a corregir algunes de les seves polítiques. I si teniu descarregats els Microsoft Security Essentials, continuareu rebent actualitzacions del programa antimalware fins el juliol del 2015, cosa que inicialment havia dit que no es faria.

Ara mateix és una incògnita què passarà amb els servidors d’activació de Windows XP, necessaris si cal tornar a instal·lar l’XP (per una mala configuració, pèrdua de programes, etc.). La política de Microsoft és assegurar per as seus sistemes cinc anys de suport principal i cinc anys més de suport extens.

Percentatges actuals i fi del suport

Per saber què cal fer heu de tenir en compte que el Windows 7 va sortir al mercat al final del 2009 i que el seu suport principal s’acaba el 31 de gener de 2015 i el seu suport extens (el que ara s’acaba per a l’XP), el 13 de gener de 2020.

Al final del 2013 encara un 30,43% dels ordinadors que navegaven per internet ho feien amb XP, un 46,88% amb Windows 7 i un 9,71% amb Windows 8 (sumades les dues versions, la 8 i 8.1) i encara hi ha un 3,6% que funcionen amb Windows Vista.

Les xifres, les podeu trobar a Netmarketshare, una gent que analitza les dades de cent seixanta milions d’usuaris únics cada mes de quaranta mil webs.

Alternatives

-Quedar-nos com estem: assumim que correm el risc, tenim una tecnologia obsoleta, però pel que el fem servir ja ens va bé.

-Actualitzar a Windows 7: el sistema operatiu ‘mig obsolet’ de Microsoft, però que funciona perfectament i del qual encara podem trobar llicències de per uns 99,50 euros. (Amazon W7 Professional 64 bits) El 30 d’octubre de 2013 Microsoft va deixar de vendre la versió en caixa per a clients particulars, però els OEM (fabricant d’ordinadors amb el 7 incorporat) el vendran fins el 30 d’octubre de 2014 (encara que no és clar que s’acabi, tenint en compte els problemes de W8) i com veieu al link, es pot trobat la versió OEM del 7 a Amazon.

-Actualitzar a Windows 8: el nou i actual sistema operatiu de Microsoft, però que ha rebut fortes crítiques i no precisament constructives. Una llicència, la podem trobar per uns 105,90 euros. (Amazon) Si voleu saber si els vostres programes actuals funcionaran amb Windows 8, més d’un no funcionarà: n’hi ha una guia a Microsoft.

-Millorar i canviar a GNU/Linux: aprofitem la situació per oblidar-nos de Microsoft i instal·lar GNU/Linux al nostre ordinador i meravellar-nos pel canvi de prestacions i de velocitat. Us pensareu que teniu un ordinador nou de trinca.

-Canviar d’ordinador: és el moment de fer el pas i la despesa que feia temps que volíeu fer i sempre deixàveu per un altre dia. Aneu a la botiga i compreu-vos un Mac, si ja esteu bé amb Microsoft i us decidiu per un Windows i remeneu una mica encara trobareu a les botigues equips nous amb Windows 7.

Microsoft us dóna, a la seva web, una orientació de les característiques mínimes que ha de tenir el vostre ordinador per fer funcionar el Windows 8.1 (recordeu que són mínims):

-Processador: 1 gigahertz (GHz) o més ràpid, amb suport per a PAE, NX, i SSE2 (http://windows.microsoft.com/en-us/windows-8/what-is-pae-nx-sse2)

-RAM: 1 gigabyte (32-bit) o 2 GB (64-bit)

-Espai lliure al disc dur: 16 GB (32-bit) o 20 GB (64-bit)

-Targeta gràfica: compatible amb Microsoft DirectX 9 i amb el driver WDDM

32 o 64 bits

Una dada important abans de començar el procés, perquè ens en dependrà quina versió de sistema operatiu hem de comprar o baixar d’internet, és saber si el nostre processador, l’ànima del nostre ordinador, és de 32 bits o 64.

Si fa temps que el teniu, i si teniu Windows XP, uns quants anys ja deu fer, el més probable és que sigui de 32 bits, però un sistema més científic per saber-ho és: anar al menú Inici – seleccionar Executar – escriure msinfo32.exe i prémer retorn.

Tindreu una finestra amb un grapat d’informació del vostre ordinador: busqueu la ratlla que diu  ‘Equip basat en’.  I si diu x86 és de 32 bits i si diu x64 es de 64 bits.

Encara que en un equip de 64 bits pot funcionar la versió de 32 bits és millor instal·lar la versió que li correspongui, notarem un millor rendiment de la versió 64 bits si el vostre equip l’admet.

El que tenim s’esborra

I ara les males notícies, molt males: sigui quin sigui el camí que decidiu heu de saber que no n’hi ha cap de senzill i que tots esborraran les dades i els programes del vostre disc, així que haureu de planificar molt bé la manera de fer-ho i de tenir còpies de les dades i els originals i el número de llicència dels programes que vulgueu reinstal·lar.

Ho heu llegit bé, encara que sembli increïble: el sistema de Microsoft per actualitzar el Windows XP és copiar les dades, esborrar el disc dur i començar de zero, no sols amb el sistema operatiu sinó amb tots els programes que tingueu, com l’Office, l’antivirus, el Photoshop, el VLC, l’iTunes, etc. Us en feu una idea, oi?

Amb el Windows 8.1 han llançat una eina que, sense esborrar el disc dur, posa el vostre sistema operatiu i els vostres programes en un raconet del disc i, oh maravella!, no us esborra les vostres dades, però heu de tornar a instal·lar tots els programes. No cal que us digui que és una opció altament perillosa, oi?

Si voleu veure’n la part positiva, penseu que fareu neteja de molts programes que heu anat posant al llarg dels anys i que ja ni recordaveu que teníeu 🙂

Decisió

Aneu pensant què voleu fer i la setmana vinent us explicaré la manera de planificar la feina, que en tindreu, i com ho heu de fer perquè la transició sigui com més suportable millor.

Mentrestant, per acabar de prendre una decisió amb coneixement de causa, aprofiteu aquesta setmana per saber si el GNU/Linux és la vostra solució: aneu a can Ubuntu i baixeu-ne una versió Life (totes les de desktop ho són) que podeu instal·lar en un CD o DVD o USB. Així, sense tocar res del vostre ordinador ni de fer res amb les vostres dades i programes, podreu arrencar amb GNU/Linux des d’un suport extern, provar-lo tant com vulgueu i prendre una decisió fonamentada.