Les principals entitats sobiranistes, sobre la pregunta de la consulta

  • ANC, AMI i CCN defensen un enunciat que pregunti sobre la independència · Òmnium prefereix no pronunciar-se

VilaWeb
Redacció
12.12.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Falta poc més d’un quinzena per a final de desembre, límit que es van fixar CiU i ERC per convocar la consulta sobre la independència, però a hores d’ara els partits sobiranistes encara no han pogut acordar l’enunciat de la pregunta. Tanmateix, des de la societat civil, la majoria de les principals entitats sobiranistes ho veuen clar, i defensen un enunciat directe sobre la independència. L’Assembla Nacional Catalana (ANC) ja fa dies que va fer pública una proposta de pregunta, i desestima fórmules que no incloguin la independència i que no serveixin per emprendre un procés de secessió. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) també defensa una pregunta sobre la independència amb una resposta binària, igual com el Cercle Català de Negocis (CCN), que vol que es demani sobre ‘un estat políticament independent i plenament sobirà’. Finalment, Òmnium és partidària d’una pregunta ‘clara’, tot i que no vol pronunciar-s’hi mentre els partits negociïn. 

ANC: ‘Ni estat lliure ni estat propi: independent’

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ja va anunciar la proposta de pregunta fa poques setmanes: ‘Vol que Catalunya sigui un estat independent?’ La presidenta, Carme Forcadell, diu a VilaWeb que aquesta és l’única pregunta que permet de començar un procés de secessió i desestima enunciats, per exemple, sobre un ‘estat lliure’, un ‘estat sobirà’ o un ‘estat propi’. Només n’acceptaria un altre si fos igual de clar i també permetés que l’endemà de la consulta es pogués començar la secessió. Però ara com ara aquest enunciat és una incògnita; Forcadell recorda que encara no se sap quina és la proposta del govern i que ‘els partits que demanen una pregunta inclusiva encara no han dit quina ha de ser’. 

Pel que fa a la data, el full de ruta de l’ANC recull el 31 de maig de 2014. Però Forcadell recorda que la proximitat de les eleccions europees portarien a fer-la al febrer, tot i que és possible que encara no s’hagi enllestit la llei de consultes. ‘Per tant –diu–, que es faci tan aviat com sigui possible, dins el 2014.’ Fer-la durant l’any vinent és, per l’ANC, irrenunciable. 

L’entitat tampoc no considera que hagi de ser cap inconvenient la negativa del govern espanyol a fer la consulta. ‘Tenim la legalitat catalana. Oi que diem que som sobirans? Ja ens agradaria que la consulta es pogués fer d’acord amb l’estat espanyol, però hem de ser realistes: això no podrà ser i s’haurà de fer d’acord amb la legalitat catalana, tan aviat com hagi estat aprovada la llei de consultes.’ 

Forcadell referma la voluntat de l’ANC a fer tant com es pugui perquè la consulta sigui realitat. ‘L’expressió democràtica més clara és a través de les urnes. Defensarem de totes passades que es pugui fer la consulta. Esperem la data, la pregunta i que es convoqui, i després ja veurem què passa’, acaba dient. 

Òmnium no vol pronunciar-s’hi mentre els partits negociïn

Òmnium Cultural prefereix no pronunciar-se sobre quina hauria de ser la pregunta. Fonts de l’entitat expliquen a VilaWeb que defensen una pregunta ‘clara’, és a dir, ‘que no pugui donar peu a múltiples interpretacions’, sense entrar a valorar ni proposar possibles enunciats. Consideren que en aquests moments s’ha de deixar que els partits parlin i decideixin. ‘Els carrers i les urnes ja han parlat clar. Ara toca que els partits es posin d’acord.’ 

Quant a la data, Òmnium defensa que la consulta es faci el 2014, tal com preveu el full de ruta acordat entre CiU i ERC, i espera que es pugui fer per mitjà d’un procediment pactat. ‘Si no ens la permeten, ja decidirem què fem.’

AMI:  ‘No entendríem cap pregunta que no portés la paraula independència’

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) és rotunda: ‘La pregunta ha de ser clara: “Voleu que Catalunya sigui un estat independent?” Amb dues possibles respostes, sí o no.’ Ho explica a VilaWeb el secretari de l’AMI i batlle de Flix, el socialista Marc Mur, que recorda que l’associació va deixar fixada aquesta posició en l’últim consell directiu, en què tots els membres van acordar de defensar que la pregunta fos clara, sobre la independència i amb només dues respostes: sí o no. ‘Vam deixar clar que no entendríem cap pregunta que no portés la paraula “independència” i que el resum fos independència sí o no’, insisteix.

L’AMI no accepta fórmules com ara ‘estat propi’, ‘estat sobirà’, ‘estat lliure’ o qualsevol altra que no sigui ‘estat independent’ o que es pugui interpretar de diverses maneres. ‘La gent que va sortir al carrer l’Onze de Setembre del 2012 o a la Via Catalana no entendria que es fes una pregunta que creés dubtes o permetés interpretacions diverses’, afegeix. I no es pot imaginar pas que s’acabés anunciant una pregunta que no fos sobre la independència: ‘És una hipòtesi que no preveiem. És que no m’ho puc imaginar. No podem. Ni ens ho plantegem. I sobretot cal que la resposta sigui clara: sí o no.’

CCN: ‘Pregunta clara sobre la plena sobirania de Catalunya’ 

El Cercle Català de Negocis (CCN) també vol una pregunta clara que demani sobre la independència, tot i que és partidari d’una pregunta amb diversos elements: ‘Ha de fer alguna referència a la legalitat que dóna el dret internacional; podria incloure que la independència no és una finalitat en si mateixa sinó un instrument per poder decidir lliurement el model d’estat; i finalment, entenem que hi ha d’haver alguna referència a la Unió Europea o als països del nostre entorn.’ Ho diu a VilaWeb el president del CCN, Albert Pont, que proposa aquest enunciat: ‘Vol que Catalunya esdevingui un estat políticament independent i plenament sobirà, d’acord amb la legalitat del dret internacional, per tal de poder decidir lliurement el seu model econòmic, polític i social i poder tenir relacions amb plena igualtat amb la UE i els països del nostre entorn?’

Pont defensa que en comptes del concepte d’estat independent es potenciï el d’entitat ‘plenament sobirana’, perquè avui dia ‘ja no hi ha entitats independents, sinó que som més interdependents que mai’ i considera que es tracta ‘més aviat de tenir la plena sobirania per a poder decidir’. I tenir sobirania ‘vol dir no estar subjecte a cap autoritat exterior’. És partidari d’una pregunta inclusiva ‘on càpiga el màxim espectre parlamentari’, però també d’una pregunta ‘clara que faci referència al fet que Catalunya disposa de plena sobirania per a decidir el seu futur polític més immediat’. 

Fins fa un temps, el CCN defensava de fer la consulta tant sí com no, però ja no és del mateix parer, i considera que si el govern espanyol no la permet s’haurien de convocar unes eleccions plebiscitàries. ‘Si el referèndum no tingués l’aprovació del govern espanyol, per fer-lo hauríem de tenir una societat civil molt mobilitzada perquè ens impedirien la consulta retirant urnes, tancant col·legis, amenaçant batlles i funcionaris, intervenint competències de la Generalitat… Per evitar tot això –i crec que el president Mas ho evitarà– s’obre la via de les plebiscitàries, on tots els partits es presentessin amb un únic punt que fes referència a la independència. I si aquestes eleccions també s’aturessin, només quedaria la sortida de la declaració unilateral d’independència. La societat ha de tenir molt clar que s’han de fer aquestes passes. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any