Jeroni Rañé: ‘Messi i Ronaldo també han ensenyat samarretes quan han fet gols’

  • Entrevista amb Jeroni Rañé, expulsat de la selecció catalana de futbol platja per haver mostrat una samarreta independentista

VilaWeb
Roger Cassany
08.08.2013 - 17:59

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El jugador de futbol platja Jeroni Rañé, de Torredembarra, fou expulsat ahir de la selecció catalana després d’un partit entre la selecció catalana i Itàlia per, segons la Federació Catalana d’aquest esport, ‘actes d’indisciplina’. Però el cas és que Rañé va aprofitar un gol català per mostrar una samarreta en què s’hi podia llegir, al pit:  ‘Ells van guanyar la guerra, nosaltres guanyarem la pau’. I a l’esquena: ‘Fredoom for Catalonia.’

El jugador explica en aquesta entrevista que el màxim responsable del futbol platja a Catalunya, Raül Sus –que també és vocal de la federació espanyola i màxim representant del futbol platja espanyol a Catalunya–, va qualificar el gest de ‘pallassada’ davant de tots els companys d’equip i que per això va expulsar-lo. Rañé no ha amagat mai el seu compromís amb Catalunya: la temporada passada ja va córrer a fer un petó a una estelada després d’un gol.

Què ha passat?
—Bé, m’han expulsat de la selecció per haver mostrat la samarreta que es veu al vídeo. Un cop als vestidors, va venir Raül Sus als vestidors, que és el president del comitè de futbol platja de la federació catalana, molt nerviós, i després de felicitar-nos a tots va dir, canviant el to i dirigint-se a mi: ‘S’han acabat les pallassades’. I em va dir que m’expulsava de la selecció.

Per ensenyar una samarreta independentista, et va expulsar de l’equip?
—Sí. Li vaig dir davant de tothom que això no m’ho havia inventat jo, que Messi i Ronaldo també han ensenyat samarretes a sota de la de l’equip quan fan un gol, alguna vegada. Em va dir que ell era qui manava. El que no s’esperava ell és que tingués tan ressò mediàtic i ara invoquen una suposada indisciplina meva, que no és tal. Fa 25 anys que jugo a futbol platja, he jugat 10 anys professionalment a hoquei patins i en fa tres que jugo a futbol sala. Ningú no podrà trobar cap taca a la meva carrera, ni tan sols expulsions en cap partit. Al contrari, normalment jo sóc dels que separa els que es barallen i calma els que protestes perquè a mi m’agrada jugar. Un dels rumors que corren de la meva indisciplina és que jo vaig fer mofa de l’himne italià, cosa que és absolutament mentida. Estic molt agraït a les seleccions italiana i anglesa, que enguany i l’any passat han acceptat de jugar contra la nostra, tenint en compte que Espanya hi posa pegues.

Per tant, consideres que t’han expulsat per motius polítics?
—Sí, aquí el que passa és que el president de la Federació Catalana, Raül Sus, és vocal també de l’espanyola. I pel que sembla prefereix aspirar a escalar dins de l’espanyola i per això ha de posar pals a les rodes a tota expressió massa catalanista. No és la primera vegada que passa. Metafòricament, té dues cames i puc entendre que vulgui protegir la cama més gruixuda, però en aquest cas s’ha equivocat també en el temps i en les formes. No és normal que vingui corrents al vestidor després del partit i davant de tothom parli de pallassades. No he rebut cap carta formal ni protocolària i la federació en el seu comunicat posterior ja em dóna per expulsat. És lamentable.

Has jugat mai amb la selecció espanyola?
—No he jugat mai a la selecció espanyola, no m’ha convocat mai, però tampoc no hi aniria mai. I jo no me n’he amagat mai. L’any passat, jugant amb la catalana, vaig saltar la tanca i vaig anar a fer un petó a una estelada. Enguany he mostrat una simple samarreta que, a més, advoca per la pau.

S’han multiplicat els suports a Twitter i a Facebook…
—Francament, jo treballo sis dies i mig a la setmana i tinc poc temps per a les xarxes socials. El Twitter ni el miro, tot i que ja m’ha dit que hi ha una etiqueta de suport, i el que veig al Facebook és de cop he rebut moltíssimes peticions d’amistat. Senzillament penso que és un brot més del que passa. Som molts els que pensen com jo. I jo crec que no és casualitat. Ja n’hi ha prou que ens manin de fora. Podem ser amics, però no ens han de fer de pares, que ja som grans.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any