Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  12.06.2013  06:00

Benet i Jornet: 'El Premi d'Honor no és per a mi, sinó per al teatre català'

L'escriptor rep el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, al Palau de la Música · Al final de l'acte, el públic es va posar dempeus i cridà 'independència'

Men?ame
 

L'escriptor Josep Maria Benet i Jornet va rebre ahir al vespre el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, en un acte al Palau de la Música. En el moment de rebre el guardó de mans de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, Benet i Jornet va dir que aquell premi no era per a ell, sinó per al teatre català.

En un discurs entranyable, carregat de modèstia i que va començar perdent i desordenant els papers on tenia el text escrit, va assegurar que el teatre català ja havia trencat les fronteres dels Països Catalans i que era conegut a l'estranger.

El Palau de la Música en ple va aplaudir dempeus quan Benet i Jornet, visiblement emocionat, va rebre el guardó. L'escriptor va dir que quan li havien dit que rebria el premi es va fer la pregunta: 'Per què?' I ahir va remarcar que aquest guardó no era pas per a ell, sinó per al teatre català. En aquest context, va recordar que el teatre havia estat el gènere literari 'més deixat de la mà tant pel món universitari com pels hipotètics espectadors'.

'Avui dia els Paísos Catalans reivindiquen el teatre amb orgull i fins i tot es respecten els nostres clàssics, que també són reivindicats', va dir. Per una altra banda, va voler destacar que en la història dels quaranta-cinc premis de les Lletres Catalanes, solament l'havien rebut tres dones: 'Creieu realment que només tres dones hagin pogut rebre aquest premi?', va preguntar arrencant els aplaudiments del públic que omplia el Palau de la Música. I va afegir: 'De les dones que hi ha aquí avui, n'hi ha que se'l mereixen, fins i tot l'any que ve.'

Nascut a Barcelona el juny del 1940, Benet i Jornet es va fer conegut amb 'Una vella, coneguda olor', i va publicar conjuntament 'Fantasia per a un auxiliar administratiu' i 'Cançons perdudes' (1970). La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, l'anglès, el búlgar, l'espanyol, el francès, el grec, l'italià, el portuguès i el txec.

'Un dels grans constructors de la cultura catalana contemporània'

En el discurs que va obrir l'acte, Muriel Casals va dir que Benet i Jornet era 'un dels grans constructors i renovadors de la cultura catalana contemporània i un dels seus normalitzadors'. També el definí com 'un continuador excel·lent de la gran tradició del teatre català d'autor que, sense renunciar a l'ambició i la qualitat de l'alta creació, havia sabut connectar amb el públic nombrós'. I encara va recordar que era el pare de les telesèries catalanes. De la trajectòria de Benet i Jornet al teatre, en va dir: 'Ha esdevingut sovint un cant contra la resignació i el fatalisme, contra les forces que conspiren per reduir l'existència humana a un simulacre perpetu.'

La presidenta d'Òmnium va fer una crida a superar els obstacles per assolir la llibertat nacional plena de Catalunya. I va afegir: 'Són moments d'esperança perquè cada vegada som més els catalans que hem perdut la por i estem disposats a fer camí, pacíficament i enraonadament, cap un horitzó de llibertat nacional plena.' Així mateix, va criticar les 'mesures absurdes que volen canviar el nom de la llengua catalana a la Franja i les lleis que volen destruir l'escola i la convivència de Catalunya'.

Crits unànimes d'independència al final de l'acte

A l'acte, on també es van interpretar fragments d'obres de Benet i Jornet, hi va assistir el president de la Generalitat, Artur Mas; el batlle de Barcelona, Xavier Trias; l'ex-president José Montilla; el conseller de la Presidència, Francesc Homs; i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. L'acte va acabar amb l'himne nacional i amb crits a favor de la independència, amb tot el públic dempeus. Vegeu-ne el vídeo.

Un premi que s'atorga des del 1969

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes s'atorga anualment des del 1969 a una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana i per la seva importància i exemplaritat de la tasca intel·lectual, hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans. Entre els guardonats d'aquests últims anys, hi ha Montserrat Abelló, Joan Solà, el pare Josep Massot i Muntaner, Jaume Cabré, Baltasar Porcel, Joan Francesc Mira, Josep Maria Espinàs o Teresa Pàmies.

Men?ame