La Vanguardia atribueix la xiulada del Liceu a Felipe i Letizia a un embús a la Rambla

  • La periodista Mariángel Alcázar dóna 'gràcies a Déu' que no hi va sonar l'himne espanyol

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
31.05.2013 - 10:23

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els prínceps espanyols Felipe de Borbó i Letizia han estat escridassats recentment en actes que s’han fet en uns quants llocs del país, però la xiulada d’ahir al Liceu va ser especialment significativa per l’escenari i el públic. Avui La Vanguardia proposa una explicació sorprenent sobre el motiu de la protesta. Mariángel Alcázar, la cronista que cobreix habitualment els afers i actes de la monarquia espanyola, hi escriu un article d’anàlisi titulat ‘Una nit (difícil) a l’òpera’. Segons ella, els assistents a la representació ‘L’elisir d’amore’ es van irritar per l’embús de trànsit a la Rambla amb què es trobaren per causa del dispositiu de seguretat.

‘L’interès de la Zarzuela, que els responsables del Liceu es van encarregar de posar en escena, era convertir la presència del prínceps d’Astúries en un acte gairebé privat –comença dient–; tant, que el noranta per cent dels assistents a la representació de l’òpera “L’elisir d’amore” no estaven avisats de la presència reial i, per tant, no van tenir en compte aquesta circumstància a l’hora d’arribar al teatre. Resultat: molts espectadors es van veure atrapats a la Rambla en un immens embús provocat pels cotxes i efectius dels mossos d’esquadra i la guàrdia urbana que estaven apostats als voltants de l’edifici del Liceu.’

I rebla: ‘Arribar tard i emprenyat a l’inici d’una òpera i assabentar-se que el motiu és la presència dels prínceps no és precisament un bon estat d’ànim.’

També dóna ‘gràcies a Déu’ que no hi sonés l’himne espanyol perquè no era un acte oficial. I acaba dubtant: ‘Al final, no se sap si els xiulets eren dels espectadors que havien hagut de córrer Rambla avall perquè arribaven tard; si eren per negar-se a participar en una obra aliena a l’escenari; o si realment anaven, com els aplaudiments, adreçats als convidats reials.’

La Vanguardia i la xiulada a Juan Carlos del 1989

L’article acompanya la crònica principal de la representació de l’òpera ‘L’elisir d’amore’, en què es destaquen els xiulets i també els aplaudiments als prínceps espanyols, i parla de ‘divisió d’opinions’.

La Vanguardia ja va fer un paper important de protecció de la monarquia espanyola el 1989, quan va destacar l’ovació que havia rebut el rei espanyol justament al Liceu dues setmanes després de la xiulada amb què el públic l’havia rebut en la inauguració de l’Estadi Olímpic. Ho recorda avui Vicent Partal en l’editorial de VilaWeb, ‘Ni el Liceu, ja no és cap búnquer‘: ‘Todos los asistentes, puestos en pie, quisieron mostrar así la simpatia que despierta la presencia [en Barcelona] de Don Juan Carlos y Doña Sofía…’, deia La Vanguardia en aquella crònica. ‘El Liceu d’ahir és una prova més de com ha canviat tot en aquest país’, diu avui Partal.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any