Beth Galí: ‘Vivim en un món contradictori i està bé que sigui així’

Una entrevista amb Noam Chomsky va obrir a Beth Galí l’interès per explorar el món contemporani amb converses amb intel·lectuals, politòlegs, filòsofs, biòlegs o artistes. De la xarxa de diàlegs, convertida en un assaig dialogat articulat, Galí reflexiona a ‘Contra-diccions‘ (La Magrana) sobre temes com la crisi del capitalisme, la desafecció política, la globalització o fins i tot l’encaix de Catalunya a l’estat. En una entrevista amb l’ACN, l’arquitecta afirma que cada continent sembla que estigui ‘en fases diferents d’evolució democràtica’ en un món que ‘sempre tendeix al desordre’. ‘Vivim en un món contradictori i està bé que sigui així, perquè d’aquí neix la riquesa dels pobles’, rebla.

—L’embrió del llibre neix d’una entrevista amb Noam Chomsky. Què va provocar aquesta conversa perquè decidís escriure un llibre?
—Em vaig adonar que la transmissió oral era molt directe, molt entenedora. Moltes vegades quan un parla es fa entendre més que quan escriu, que es pot complicar o no acabar-se d’entendre allò que vols explicar. L’any 2009, quan començava tot l’entramat financer a occident, era difícil d’entendre i, si no es feia d’una manera molt planera, no podia arribar a tothom.

—Ha acabat parlant amb una quinzena de persones però no hi ha cap polític. Per què?
—Els polítics ja tenen els seus mitjans per transmetre la seva veu, tenen les portes obertes sempre. Volia sentir la veu d’aquells que no tenen cap responsabilitat amb el poder polític i, per tant, poder parlar amb llibertat per dir el que pensen.

—Per què el defineix com un assaig dialogat?
—Vaig escollir quinze personatges però no perquè es trobessin davant d’una taula fent una tertúlia sinó per fer una cosa més profunda. Les converses, fetes en diferents llocs del món, les he barrejat i li he donat una nova forma, la de l’assaig dialogat.

—Un dels temes tractats és de la llibertat individual en un món globalitzat. És cada vegada més uniformitzada?
—Estem entre dos fets importants, els nous mitjans de comunicació que tot i que es creu que crea un individualisme, crec que en realitat hi ha un enfortiment del caràcter personal. Alhora, tenim un món cada vegada més gran, no més petit, ja que van desapareixent les fronteres. El que faria aglutinar el ciutadà seria un estat democràtic globalitzat que evidentment no existeix. Si el món fos realment democràtic, una cosa quasi impossible, els ciutadans s’acostarien molt entre ells. L’articulació dels conflictes també ha canviat.

—El món és més desigual…
—Cada continent sembla que estigui en fases diferents d’aconseguir un estat ideal. Hi ha diferents fases d’evolució democràtica, i això provoca conflictes perquè els que volen assolir un grau de llibertat i benestar social i econòmic lluiten per aconseguir-ho i, els que el tenen, entren en crisis perquè es passen de rosca. Vivim en un món que sempre tendeix al desordre.

—Un món més ‘contra-dictori’. D’aquí ve el títol?
—Sí, ‘Contra-diccions’ perquè estem en un món contradictori i està bé que sigui així perquè d’aquí neix la riquesa dels pobles. ‘Contra’ perquè la gent està enfadada i amb la tendència a estar contra el sistema polític, i ‘diccions’ perquè sorgeix de la transmissió oral, reorganitzada i explicada d’una manera entenedora.