Pasolini, el poeta apassionat de Roma… i el furlà

  • El CCCB i la Filmoteca de Catalunya dediquen sengles retrospectives a un dels intel·lectuals italians més influents i irreverents del segle XX

VilaWeb

Redacció

22.05.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La figura de Pier Paolo Pasolini (1922-1975) se sol reduir a dos conceptes que defineixen l’essència de la seva vida i la seva obra: la poesia i el cinema. En l’àmbit literari, se’n pot eixamplar la descripció amb substantius com ara escriptor i articulista polèmic, a més de filòleg apassionat pel furlà (après durant els anys d’infantesa al Friül) i les llengües minoritàries (com el català, del qual va publicar una selecció de poemes el 1947). I en el terreny fílmic, al qual es va abocar quan es va enamorar de Roma a partir del 1950, es va plasmar en una obra heterodoxa com a director, guionista i actor.

La relació de Pasolini amb Roma, justament, és el centre de dues grans retrospectives que li dediquen, de manera complementària, dues institucions barcelonines: el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) i la Filmoteca, on s’aprofundeix tot allò que constitueix i defineix Pasolini, un dels intel·lectuals més influents i irreverents de la Itàlia del segle XX: la poesia i el cinema, la política i el compromís civil, la sexualitat i la reivindicació de l’homosexualitat, l’amistat, l’heterodòxia i la mescla de gèneres, la conciliació de l’alta cultura i la baixa cultura, l’interès per la marginalitat, les llengües minoritàries i els gèneres menors…

Pasolini Roma‘ presenta des d’avui fins al 15 de setembre al CCCB les seves sis etapes vitals i creatives a la capital italiana, que va esdevenir el seu principal espai d’observació, el camp d’estudi, de reflexió i també de lluita. Va ser a partir de les transformacions de la ciutat que el poeta i cineasta va analitzar els canvis de la Itàlia i els italians dels anys 1960 i 1970; però sobretot va definir un nou imaginari d’una ciutat segrestada fins aleshores pels poders polític i religiós. Els escrits i films de Pasolini dibuixen la Roma que va viure d’ençà que hi va arribar, el 28 de gener de 1950, fins al seu assassinat a sang freda, el 5 de novembre de 1975, prop del port d’Òstia i mai no esclarit del tot. El Pasolini comunista, el Pasolini homosexual, va pagar amb la vida la lluita contra corrent en una societat tradicional.

Complementa i completa l’exposició la retrospectiva ‘Pasolini, el cinema de poesia‘, que porta a la Filmoteca de Catalunya fins el 31 de juliol tota la seva obra cinematogràfica i també els films on va intervenir com a guionista o actor (‘La commare secca’ de Bertolucci, ‘Les nits de Cabiria’ de Fellini…). La vocació exhaustiva del cicle s’exemplifica amb la recuperació d’alguns curts de Pasolini mateix i els documentals de viatge que va fer sobre l’Àfrica, l’Índia i Palestina, a més de la projecció de ‘Pasolini, un viaggio in Italia‘, de Xavier Juncosa.

Recomanem