15.05.2013 - 06:00
Amb una previsió meteorològica adversa, comença avui el 66è Festival de Canes. Pluja d’aigua contra pluja d’estrelles. L’encís dels famosos que enfilaran la mítica escala del Palau dels Festivals fins el 26 de maig –entre els quals, Steven Sipelberg, Nicole Kidman, Christoph Waltz, Kim Novak, Leonardo DiCaprio, Carey Mulligan, Matt Damon, Michael Douglas, Alain Delon, Madds Mikelsen, Audrey Tautou, Toni Servilio, Ryan Gosling– se les haurà amb el pas d’un front que diuen que aigualirà part de la brillantor del certamen. Un certamen que sempre vol ser el protagonista d’uns ‘magnífics dies de primavera’.
La programació del festival presenta obres de tota mena: films d’autor, algun de gènere, reflexions sobre el present i el passat del nostre món, el neguit pel futur; cosa que, val a dir-ho, no sempre té a veure amb la imatge rutilant i supèrflua que es ven de portes enfora –i que és la que es remullarà–. Cineastes com els germans Coen, Asghar Farhadi, James Gray, François Ozon, Jim Jarmusch, Jia Zhangke, Roman Polanski, Alexander Payne, Sofia Coppola, Rithy Panh, Claude Lanzmann, Stephen Frears… reflexionen, amb els seus films sobre la condició de la dona, la injustícia social, la immigració, la lluita i l’anhel d’un futur potser impossible, el pes del passat, les pors, els somnis… i la família.
La família, el gran tema de Canes 2013
La família s’anuncia com el gran tema d’enguany: se’n parla des de la perspectiva de la fi d’una era per a una de les grans famílies de la burgesia industrial italiana (‘Un castell a Itàlia‘) o d’un retrobament per a enllestir el divorci (‘El passat‘); de la recerca d’un pare desaparegut (‘Heli‘) o d’un darrer intent per a comprendre el pare, ja gran (‘Nebraska‘); des de l’abisme que s’obre a un home davant un greu dilema de paternitat (‘Els testos s’assemblen a les olles‘) o de l’àmbit de benestar que un intrús pot sacsejar (‘Borgman‘). De la família vista com un llast per a la llibertat individual (‘La vida d’Adèle‘)o com el vincle de sang que du al sacrifici (‘La immigrant‘), pel qual es renuncia al futur somniat (‘Grigris‘), pel camí de perdició (‘Només Déu perdona‘) o pel qual es paga una recompensa molt atractiva (‘Escut de palla‘).
Els documentals
Els documentals –tot i haver-se’n seleccionat pocs enguany– i algunes ficcions inspirades en fets polítics greus, constitueixen una de les ofertes més atractives de Canes 2013. Amb les gairebé quatre hores de ‘L’últim dels injustos‘, Claude Lanzmann –l’autor de ‘Shoah‘– recupera unes entrevistes enregistrades el 1975 amb Benjamin Murmelstein, últim president del Consell Jueu de Theresienstadt (que bregà de valent amb Adolf Eichmann, cada setmana, durant set anys), i il·lustra com mai la gènesi de la solució final. Així mateix, desemmascara el rostre autèntic d’Eichmann i revela sense engany les contradiccions salvatges dels consells jueus. Stephen Frears, a ‘Muhammad Ali’s Greatest Fight’, evoca les tensions que causà dins el Tribunal Suprem nord-americà la negativa del boxador d’anar a la guerra del Vietnam. I Rithy Panh, a ‘La imatge que falta’, reflexiona sobre la imatge com a testimoni de l’extermini practicat pels khmers roigs. I encara Marcel Ophuls –autor de ‘Hotel Terminus‘– presenta a la Quinzena dels Realitzadors ‘Un viatger‘, les seves memòries.
Palestina, el Kurdistan, les Filipines, Cambotja, el Txad…
La diversitat geogràfica i cultural és un dels actius més importants del Festival de Canes. Enguany hi trobem produccions de països com ara Palestina, el Kurdistan, les Filipines, Cambodja, el Txad, l’Àfrica del Sud, Tailàndia… sovint en coproducció amb empreses franceses, austríaques, alemanyes, angleses, sueques, poloneses… No cal dir que els cineastes francesos i nord-americans són els més nombrosos; però al costat seu en trobem de Hong Kong, Mèxic, l’Argentina, Rússia, el Japó, Itàlia, els Països Baixos… I és així que els seus films ens portaran a la Roma d’avui dia, al Nova York d’èpoques diferents, al Mèxic de Guanajuato, a París, a diverses parts de la Xina contemporània, al Japó, a les Cevenes occitanes del segle XVI, a Nebraska, a Los Angeles, a Tailàndia…
Sergi López i Isabel Coixet, figures visibles de la minsa presència catalana
L’actor Sergi López, que torna a treballar amb el francès Arnaud des Pallières –a ‘Michael Kohlhaas‘, nova adaptació de la novel·la de Von Kleist– i la directora Isabel Coixet, membre del Jurat de la Càmera d’Or, presidit per Agnès Varda, conformen la minsa presència catalana en aquest festival de Canes. Al marge dels filtres que sempre imposen els comitès de selecció i del fet que algun film candidat –com ara ‘Història de la meva mort‘, d’Albert Serra– encara no s’hagi enllestit, aquesta davallada reflecteix la crisi que travessa el sector a casa nostra –i allà on les retallades s’han acarnissat també amb el món cultural i artístic.
