03.05.2013 - 23:45
En la meva opinió, el camí de l’aprenentatge en una organització és una de les característiques que la defineix com a entitat. I quan parlo d’aprenentatge, en aquesta ocasió no m’estic referint a l’equip com a individus, sinó a l’aprenentatge creatiu de l’organització que va implícit en el desenvolupament dels seus projectes. I en aquest àmbit, el fet que parlem d’una organització empresarial o d’una organització sense ànim de lucre, és indiferent. És veritat que la mesura de l’èxit d’un projecte empresarial té un factor retributiu que determina l’èxit o fracàs del mateix i que en les organitzacions sense ànim de lucre, la mesura de l’èxit d’un projecte és quelcom una mica més dificultós perquè la rendibilitat del mateix no ve mesurada en termes monetaris, sinó que intervenen altres factors de caràcter social que la mateixa organització ha de determinar.
La decisió de posar en marxa un projecte social propi l’any 2006 va suposar per a la Fundació Roger Torné una veritable transformació, ja que deixa de ser una organització de mecenatge per centrar-se en realitzar una activitat social realitzada a través de projectes en els dos àmbits que vàrem considerar que la nostra organització podria contribuir a posar de manifest la vulnerabilitat infantil: la prevenció de la salut infantil a través de l’educació respiratòria i el contacte amb la natura i la sensibilització social respecte a aquesta desprotecció en què es troben els nens. En aquesta ocasió em centraré només en els projectes de sensibilització i els diré que des d’aquell any 2006, hem abordat desenes d’ells (presencials, online i publicacions) i dirigits a cadascun delsnostres públics objectiu: infantil, familiar i professional del món sanitari. I els mentiria si digués que tots han respost de la mateixa manera a les expectatives que havíem dipositat en ells. No obstant això el propi procés de posada en marxa, l’atenció del seu esdevenir, i la interconnexió existent entre ells, ha permès que la corba d’aprenentatge en la nostra organització creixés i ens conduís a altres projectes de manera “gairebé natural”, com la conseqüència lògica de la seva pròpia trajectòria.
Quan un projecte sorgeix d’aquest procés creatiu “natural”, tots els elements semblen encaixar: neixen en el moment adequat, es troben els companys de viatge idonis i no cal emprendre una lluita contra el calendari d’execució. Amb això no vull dir que no calgui posar rigor, tenacitat i creativitat. No, és clar, això es dóna per descomptat. Però l’esforç de l’organització es veu recompensat amb un resultat d’acord amb les expectatives. I aquesta ha estat, fins ara, la trajectòria que ha seguit el desenvolupament de l’aplicació “Inspira per a pares i mares”: un projecte de sensibilització que ha aconseguit reunir en si mateix diferents objectius i donar resposta a tots ells.
Des que vam iniciar el nostre projecte social a la Fundació Roger Torné tenim una obsessió: arribar al major nombre de famílies amb el mínim de recursos possibles. Sabem fins a quin punt, volent o no, influeixen en la salut dels seus fills i filles. Però també som conscients que no és una tasca fàcil. No oferim “entreteniment”. Deliberadament ens posicionem en una temàtica que és poc coneguda pel gran públic, i nosaltres, som una petita gota en aquest oceà d’informació que ofereix Internet.
Quan vam iniciar Inspira a finals del 2008 l’objectiu era simple i clar: publicar mensualment una revista online sobre salut infantil i medi ambient, amb una línia editorial que tenia el rigor de la informació científica, el principi de precaució i la manca d’afecció per l’alarmisme innecessari, com a elements inspiradors.Doncs bé, Inspira és un projecte que no només ha complert les expectatives sinó que les ha superat: al llarg d’aquests cinc anys ha crescut en continguts, en col·laboradors i, sobretot i abans de res, en subscriptors i en lectors.
Al cap de dos anys, el maig de 2010, es va donar a conèixer Per a Pares i Mares, un consultori sobre salut respiratòria infantil que ha caminat durant aquests tres anys a un ritme molt menys intens que Inspira, probablement perquè encara no s’entén què es pot (i s’ha de) esperar d’un consultori online. Però malgrat el seu menor impacte, les xifres de visites ens han indicat que ha estat, i és, un referent d’informació per a un elevat nombre d’usuaris.
Així que amb la nostra obsessió per arribar al màxim d’usuaris i havent posat en marxa aquests dos projectes amb una trajectòria demostrable, la conseqüència lògica semblava ser comptar amb una aplicació per a telèfons intel·ligents i tauletes. Amb la definició del projecte vam enunciar la llista dels nostres desitjos: havia de ser de fàcil ús i intuïtiva, en tres idiomes (castellà, català i anglès), gratuïta, tant per a dispositius amb IOS com Android, visualment atractiva en el seu disseny i que el mateix s’adaptés als dos dispositius, volíem que fos interactiva de manera que l’usuari no només decidís sobre quins apartats tindria alertes,sinó que pogués enviar consultes a l’equip mèdic i rebre la resposta del mateix, i per què no que existís la possibilitat de inscriure’s en les activitats que apareixen en el calendari d’activitats de la fundació. Finalment, vam pensar que, a més, podria ser interessant que l’aplicació oferís periòdicament consells breus, que permetessin a l’usuari la translació a la seva vida quotidiana de la informació que periodistes i metges elaboren mensualment.
La seva raó de ser quedava més que justificada per l’ampli nombre d’usuaris existent al nostre país, al costat dels milions de descàrregues que es fan diàriament de les aplicacions.Quedava, això sí, l’os dels recursos necessaris per fer-la possible, però els amics de VilaWeb, convençuts que havíem de fer un pas endavant en el terreny tecnològic per arribar a un major nombre d’usuaris, van posar el màxim de la seva part per que el projecte fos econòmicament assumible per la fundació.
No obstant això, a mesura que avançava el projecte, vam tenir clar que “Inspira per a pares i mares” havia de complir dos requisits més: el primer d’ells és que havia de ser una aplicació en la qual participessin altres entitats que, com nosaltres, tinguessin com a prioritat la infància i en concret la salut infantil,perquè estem convençuts que treballar en col·laboració amb altres entitats suposa oferir a la societat un producte o un servei de més qualitat. Així que vam presentar el projecte a diferents entitats privades sense ànim de lucre com AEPap, SEPAR i Fundació FAROS i la seva resposta no va poder ser més positiva. Ja teníem uns excel·lents companys de viatge que podrien incorporar informació, consells i comunicar les seves activitats a tots els usuaris.
El segon dels requisits, però no menys important, era una clara vocació de servei públic. Com la Fundació Roger Torné es troba situada a Barcelona la conseqüència lògica era mirar cap a dues administracions públiques d’àmbit local que treballen per la salut de tots: les àrees de Salut del Ajuntament i de la Diputació de Barcelona. I totes dues entitats, després d’examinar l’aplicació, van donar el seu beneplàcit per incorporar-se a la mateixa en la difusió i potser en el futur, també en la incorporació de continguts.
Així hem arribat al final del primer tram del camí: Inspira per a pares i mares és una realitat. Però el seu èxit com a projecte social es mesurarà no només per la qualitat, el rigor i l’interès dels continguts que dia a dia anirem incorporant. Es mesurarà també per la capacitat que tingui d’esdevenir un instrument d’ús quotidià (o gairebé) dels usuaris. I com més, millor. Així que l’èxit d’Inspira, per aquelles coses que té la globalitat a internet, serà de tots els usuaris que la descarreguin, la recomanin, la facin servir i ens enviïn els seus suggeriments. El camí de l’aprenentatge, a partir d’ara, el compartirem amb tots els usuaris d’Inspira.Nosaltres estem convençuts que serà molt més fructífer que el ja realitzat, i vostès? Ens ajuden a compartir Inspira?
