19.04.2013 - 11:03
Només en els dos primers anys, entre 2007 i 2009, la diferència entre els més rics i els més pobres es va eixamplar un 10%, segons el primer Informe sobre la desigualdad en España elaborat per la Fundación Alternativas. I fins al 2011 la desigualtat va créixer gairebé un 30%, segons un altre informe recent, Desigualdad y Derechos Sociales, elaborat per la Fundación Foessa i presentat per Cáritas. La tendència no remet, i les famílies amb menys recursos són les més perjudicades.
Aquesta situació respon en bona part a la pèrdua massiva de llocs de treball (actualment, al 10% de les llars espanyoles no hi treballa cap membre de la família), però la pobresa també augmenta entre persones que tenen una feina i un sou: el 12,7% dels qui treballen estan sota el llindar de pobresa. Aquesta “pobresa laboral” afecta sobretot dones, joves i immigrants. Però, de fet, la renta mitjana s’ha desplomat en general. L’informe Foessa indica que la capacitat adquisitiva mitjana el 2012 va ser de 18.500 euros, per sota de la de deu anys enrere. I mentre la renta mitjana ha caigut un 4%, els preus han pujat un 10%. Un 44% de les llars no té capacitat per fer front a despeses imprevistes (el 2007 eren el 30%).
Pobresa en augment
Clar i ras: hi ha més persones pobres. El llindar de pobresa s’estableix ara en 7.300 euros anuals per a una persona sola, la meitat per cada altre adult de la unitat familiar i un 30% d’aquesta quantitat per cada infant. És a dir, uns 15.800 euros per a una família de dos adults i dos menors. En total, més de 10 milions de persones a Espanya. Un 21,8% de la població. I un 6,4% estan en situació de pobresa severa (menys de 3.650 euros anuals per persona), en risc d’exclusió social. Les xifres s’agreugen en el cas de famílies monoparentals (38% sota el llindar de pobresa, 11,7% en pobresa extrema) i les famílies amb tres o més fills a càrrec (48% sota el llindar de pobresa).
A més, la desigualtat marca diferències entre comunitats autònomes (el PIB del País Basc és més del doble que el d’Extremadura, per exemple), i entre barris dins una mateixa ciutat (a Barcelona la renda mitjana per persona és tres vegades més alta a Sarrià-Sant Gervasi que a Nou Barris).
Impacte en la infància
Amb tot això, la pobresa infantil a Espanya és una de les més altes entre els països industrializats, només superada per Letònia, Estats Units o Romania, segons l’estudi que acaba de presentar UNICEF i que compara els 29 estats amb economies més desenvolupades en termes com ara el benestar material, la salut, l’educació, o l’habitatge i medi ambient.
Però, més enllà de la fredor de les dades, això vol dir que els infants estan patint, i molt. “Les llars pobres on hi ha infants estan de mitjana a un 40% de distància del llindar de la pobresa. No és només pobresa, és pobresa intensa. Estem parlant de famílies de dos adults i dos infants amb ingressos de poc més de 8.000 euros per any”, ens explica Gabriel García Bueno, responsable de polítiques d’infància d’UNICEF España. “Els nens estan patint més que altres grups d’edat els impactes de la crisi. El deteriorament de la capacitat econòmica ha estat brutal. I Espanya ha passat de ser un país bastant equitatiu a registrar una de les desigualtats més gran de tot Europa”.
La disminució dels ingressos familiars té traduccions immediates, des de la cistella de la compra al material escolar, passant per un concepte nou però del que se sentirà molt a parlar: la “pobresa energètica”. L’últim informe del Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE) indica que ja afecta el 10% de la població a Espanya: les limitacions econòmiques i l’augment del preu de l’energia estan fent que necessitats bàsiques com l’aigua calenta i la calefacció s’hagin de fer servir amb comptagotes a moltes llars. I això pot repercutir en la qualitat de vida i la salut, sobretot dels més petits i de la gent gran.
Conseqüències de futur
Els efectes immediats són els signes més visibles d’aquesta pobresa, però també té conseqüències de futur: “Moltes llars amb infants estan patint una carència real d’ingressos i això afecta clarament el dia a dia. Però a més de les conseqüències directes hem de contemplar les que es veuran a mitjan i llarg termini: els nens que ara estan en una família en situació difícil, que tenen problemes per accedir a l’educació, per adquirir els llibres de text i per cobrir necessitats més o menys bàsiques, veuen com les seues pròpies expectatives, i les que la família té en aquest nen, decreixen. És un impacte psicològic que el pot influir de per vida. I les retallades en ensenyament públic, per exemple, les veurem a molt llarg termini: l’accés a estudis superiors i al mercat laboral vindran marcats per aquestes desigualtats actuals”, diu García Bueno. De fet, segons les dades acabades de presentar, Espanya ja ocupa la posició 26 en educació entre els 29 països desenvolupats, i amb una dada especialment preocupant: el nombre dels joves d’entre 15 i 19 anys que ni estudien ni treballen és la més alta amb diferència.
“La desigualtat que estem vivint ara tindrà conseqüències també en el desenvolupament general del país”, afirma García Bueno. “Generarà més despesa social, i pot comportar nivells més alts de tensió social i de delinqüència. No és una pèrdua per a un cert grup de persones, és una pèrdua per a tota la societat”.
Polítiques d’intervenció, clau de solució
Una de les conclusions de l’estudi d’UNICEF és que la pobresa infantil en els països desenvolupats no és inevitable, sinó que depèn de les polítiques que s’apliquen: alguns països protegeixen molt més que altres els infants més vulnerables. És a dir, la solució passaria, més enllà de la recuperació econòmica general, per l’aplicació de polítiques efectives de protecció del benestar infantil. De fet, no sempre els països més rics tenen una infància amb un benestar més alt: Eslovènia està més ben classificada que Canadà, i Portugal que els Estats Units. “La intervenció pública és fonamental, i a Espanya la despesa en protecció de la infància i la família ha estat sempre molt baixa. I per això és un dels països desenvolupats amb menys capacitat per a reduir la pobresa infantil”, afirma el portaveu d’UNICEF.
El govern espanyol s’ha compromès a incloure mesures de reducció de la pobresa infantil dins diversos els plans d’acció per la inclusió social i el suport a les famílies que està elaborant. Però el cert és que ara per ara no s’ha concretat res. Per demanar que aquestes promeses es facin realitat des d’UNICEF han iniciat una recollida de firmes. “És hora que el compromís amb què omplen titulars esdevingui accions concretes que millori la situació de la infància. No podem esperar més”, conclou García Bueno.
