Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  18.04.2013  10:20

Autor/s: Joan Guerola

L'escola d'Otos

Men?ame
 

Mentre es destinen diners als bancs, a l'exèrcit, a finalitats polítiques dubtoses i es donen subvencions a col·legis concertats, en la meua opinió retallar en sanitat i ensenyament públics és un dels pitjors invents d'aquests temps. És un invent que promou la desigualtat social i que en el nostre cas s'ha concretat a crear una escola unitària amb setze xiquets de sis nivells diferents.

Un bon ensenyament trenca barreres geogràfiques, socials i personals. Primerament, retallar en ensenyament comporta per als professors més hores de classe i més alumnes per aula. En aquest cas, una escola unitària amb setze xiquets de sis nivells diferents.

Primer: encara que un sol professor organitze l'aula amb racons, amb flexibilitat d'horaris i d'espai, i encara que es multiplique per a poder gestionar tants nivells, és més que probable que no puga atendre'ls a tots com caldria.

Segon: hauria de convertir els alumnes grans en ajudants seus. Els alumnes grans es veurien obligats a transmetre i desenvolupar competències comunicatives a un grau elevat. No dic que algun dia no els fera gràcia el nou paper però a curt termini es cansarien. I llavors què? Prompte o tard hi hauria desatenció per grans i per xicotets. A continuació, els resultats serien un baix nivell acadèmic. Si és difícil així, en cas que hi haja algun xiquet amb necessitats educatives especials la cosa ja és fa més impossible. Conseqüentment, una ràtio tan elevada per a un sol professor no és viable.

Finalment, podria el professor arribar a tothom? La manera de gestionar l'aula per a poder connectar amb els alumnes seria fonamental. Amb una classe magistral, uns o altres se li avorririen. I vindrien les actituds negatives: fer el burro i arribaria la desmotivació per aprendre. Malgrat el sobreesforç, el mestre no pot atendre simultàniament diversos graus. És inevitable la deficiència educativa. Com atendre la diversitat en una escola de tan nivells? Dificilíssim. La capacitat intel·lectual, tant verbal com matemàtica, quedaria desatesa. La cinestèsia o kinestèsia, l'artística i la naturalista, d'una manera o d'altra, també quedarien ignorades o desateses.

Algunes persones dels governs diuen que s'han de treure professors d'escoles com la d'Otos. Tanmateix, no crec que siga una bona raó la de treure professors a fi d'estalviar. Parlant de manera general, segur que hi ha altres formes d'estalviar abans que no en ensenyament i en salut.

Per resumir, simplement treure un professor és més perillós i més injust que treure un polític, que donar diners als bancs o donar tants diners a la concertada.

Per tant, el que demana l'Associació de Mares i Pares de l'aulari d'Otos té un sentit coherent i respectuós. I els done tot el meu suport perquè tenen tota la raó. Personalment, estic segur que el món estaria trist si, per no donar l'ensenyament que cal als xiquets, es perdés un cervell brillant.