Ensenyar diferent a les escoles de sempre

  • Tres docents expliquen la seves alternatives a l'educació tradicional

VilaWeb
Marc Ferragut i Júlia Manresa
18.04.2013 - 11:19

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La variabilitat del sistema d’ensenyament espanyol provoca una falta de referència oficial per als docents, pel que alguns professors de primària, secundària o universitat han buscat la seva pròpia manera d’aconseguir que els alumnes tinguin un aprenentatge significatiu.

Cantar per aprendre

S’Alzinar (Capdepera, Mallorca) és una escola de poble, però això no vol dir que no s’hi puguin fer grans projectes. Àngela Massanet és mestra de primària i una apassionada de la música. De fet, té un títol professional de piano, tot i que mai ha exercit en aquest àmbit. Prefereix compaginar els seus coneixements musicals amb la pedagogia.

Fa uns anys va descobrir la Cantània que organitza l’Auditori de Barcelona amb alumnes de primària. “Em va impactar veure gairebé un miler de nens dalt d’un escenari tan il·lusionats. Vaig trucar a l’Auditori Educa per a informar-me i vaig veure que era un projecte engrescador que permetia treballar educació, convivència i música”, explica.

           

Una vegada va aconseguir les partitures, va decidir aplicar-ho en petit format i desenvolupar unes activitats complementàries. Exercicis de comprensió lectora, creativitat escrita, audició o interpretació tenen sortida en un programa de ràdio elaborat pels alumnes i una representació teatral. Tal com explica l’Àngela, “els nens s’endinsen en la història que relata la cantata durant tot un curs escolar. Es tracta de despertar la intriga i la passió per llegir, per veure què passarà, gaudir de la música i en definitiva, aprendre”.

Un plantejament teatral

Filosofia és una de les assignatures menys atractives de Batxillerat pel seu alt contingut teòric i la complexitat dels raonaments que s’han d’entendre. Conscient d’això, el professor de secundària Jaume Torres explota la teatralitat per a captar l’atenció dels seus alumnes i fer més atractiu el temari que ensenya. L’estructura de les seves classes segueix un esquema introducció-nus-desenllaç, com qualsevol obra tradicional, a fi d’aconseguir un interès creixent en l’explicació.

 

Igualment, Jaume destaca la importància de posar-se en la pell de l’alumne. “Sóc molt empàtic. Jo a les 8 del matí tindria son i entenc que la intensitat de la explicació no pot ser la mateixa que a una altra hora del dia. Quan vegi que el públic reacciona i es connecta, aleshores ja estrenyeré més”. En el mateix sentit, evita emprar llibre i prefereix facilitar uns apunts als seus estudiants per a que puguin escoltar la classe. “Tenia professors que explicaven i després et dictaven el que havies de copiar. Vaig aprendre de la meva experiència com alumne i he volgut evitar això per als meus estudiants”.

El treball acadèmic com a repte

Com alumnes universitaris de Periodisme hem pogut experimentar un nou mètode d’ensenyament superior a Dret de la Informació, impartida per Rafa Bustos a la Universitat Pompeu Fabra. Sentències judicials, textos legislatius i casos amb antecedents interminables semblaven anunciar un temari avorrit amb treballs feixucs, però res més lluny de la realitat amb Rafa Bustos i amb la fórmula “més creativitat i menys memòria”.

La primera vegada que el Rafa va impartir Dret de la Informació a Salamanca, ara fa 15 anys, ja tenia molt clar que l’assignatura havia de ser interactiva. “En el cas del periodisme tan sols espero que els alumnes tinguin una base. Que sàpiguen analitzar i pensin com s’han d’enfrontar a una situació”, afirma. Un dels al·licients és el treball amb total llibertat creativa per a explicar una sentència judicial a la resta de la classe, on el factor repte té un paper protagonista. “Ensenyo alguns vídeos de l’any anterior i desafio positivament als estudiants a superar-ho”.

           

Els resultats són sorprenents i el Rafa es mostra molt satisfet. En una ocasió, un dels grups havia de tractar un cas sobre imatges de menors i el professor els va recomanar editar-les per no ferir sensibilitats a la classe. A la presentació final, els alumnes decidiren no censurar les fotografies i varen argumentar la seva postura. La nota del treball va ser un 10.

El pensament pedagògic l’ha heretat del seu pare que era catedràtic d’Història de la Llengua a Salamanca. Per a despertar l’atenció dels seus estudiants, aquest professor començava les classes de semàntica amb tots els sinònims de la paraula ‘prostituta’ per demostrar la riquesa del castellà. Rafa Bustos creu que “si s’ha de fer el gamberro a classe, es fa. El límit està en el treball que hi ha al darrere, i jo sempre deixo molt clar que s’ha de treballar”.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any