18.04.2013 - 10:30
Creativitat i capacitat d’adaptació al que el client desitja sense renunciar a la tradició i a la qualitat. Les pastisseries més antigues de la ciutat de Barcelona han sabut adaptar-se a les avantguardes del món de la confiteria i la rebosteria combinant els productes i els dissenys més innovadors amb aquells que s’han fet tota la vida, i que amb els anys els han anat atorgant prestigi i reconeixement.
Un dels secrets del seu èxit ha estat saber mantenir a l’aparador alguns dels productes originals, aquells que es van començar a fer quan el negoci va obrir a finals de segle XIX o principis del segle XX. Alguns dels exemples els trobem en establiments com Casa Vives (Carrer de Sants i Rambla Catalunya), Escribà (Gran Vía de les Corts Catalanes i Rambles), La Montserratina (Carrer Comtal) o Foix de Sarrià (Plaça i Carrer de Sarrià). Tots ells poden presumir d’oferir al client un producte estrella, que els dóna un tret diferenciador respecte la resta de pastisseries.
Els clàssics de la pastisseria barcelonina
A Casa Vives, fundada el 1985, reconeixen que el carquinyoli i la Sara són els seus clàssics. En la mateixa línia, a Foix de Sarrià la crema (catalana) i els ‘brunyols’ de l’Empordà són algunes de les grans postres, però per sobre s’erigeix la Petxina de Sarrià, que tot i fer-se des dels inicis, la recepta ha anat variant en funció dels paladars de l’època.
A la pastisseria Escribà el pastisset de Tortosa es fa des que el negoci va obrir el 1906, i a diferencia de can Foix, se segueix elaborant amb la recepta original (massa de galeta farcida amb cabell d’àngel). L’altre gran dolç és el croissant amb mantega, que amaga una bonica història d’amor al darrere: el cèlebre pastisser Antoni Escribà i Serra, nét del fundador, va ser el primer en tot l’Estat espanyol en introduir la mantega als croissants. La raó? Casar-se amb la filla d’un pastisser francès que va imposar-li, com a condició matrimonial, que a canvi li fes els mateixos croissants que el seu pare, és a dir, amb mantega. Així va ser com la pastisseria Escribà va comercialitzar els primers croissants amb mantega de l’Estat, i per això avui se segueixen considerant un dels grans experts en la seva elaboració.
La Montserratina deu el seu nom i la seva raó de ser a la coca de Montserrat, quan al 1926 el fundador va aprendre a fer aquesta delícia amb les monges del monestir. Antigament anar-hi era tota una excursió, i que algú oferís al bell mig de Barcelona la mateixa coca que es podia menjar a l’emblemàtica muntanya va significar tot un ‘boom’. Si alguna cosa distingeix a La Montserratina per sobre de les altres és, sens dubte, aquesta coca.
Per últim, la pastisseria Natcha, a mig camí entre la tradició i l’avantguarda, ens mostra com s’elabora una de les postres més clàssiques de casa nostra: el pastís de sant Marc.
Receptes contra la crisi
Tot i l’èxit, els quatre establiments reconeixen l’impacte de la crisi en la venda i la facturació. Per sobreviure, alguns fa dos anys que no pugen preus, mentre observen com la demanda tendeix cada vegada més a productes de mida més reduïda. Altres, com la pastisseria Escribà, han optat per oferir cursos per a amateurs i professionals per compensar el descens en les vendes. Tot sigui per poder seguir gaudint de la millor pastisseria.
Enllaços
Array
