La cultura més tecnològica

  • Vivim en una societat en què les innovacions tecnològiques cada vegada van més ràpid. Empreses i institucions es reinventen contínuament per adaptar-se a aquests nous impactes digitals

VilaWeb

Maria Gracia Larrégola i Víctor González

18.04.2013 - 10:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La tecnologia és un món que ens obre les portes a moltes més possibilitats. El format prescriptiu de la cultura ha quedat obsolet i està en constant mutació. Cada vegada hi ha altres maneres més fàcils de fer-la arribar al públic mitjançant diversos impactes digitals. Internet, les xarxes socials i les aplicacions redefineixen la concepció de la cultura avui en dia. Mil possibilitats que, com assegura l’historiador de l’art Juan Martín Prada al seu llibre Prácticas artísticas e internet en la época de las redes sociales, fan possible una important “participació i interrelació entorn les xarxes socials, blogs i grans arxius compartits per milions de persones diàriament”.

Primer de tot… uns quants exemples

Temptejar el camp de les innovacions tecnològiques a la cultura és un terreny molt ampli que s’anirà descobrint i utilitzant a mesura que passi el temps. Vivim en una societat en constant canvi i la reinvenció en cultura és constant. Al departament d’innovació i comunicació, l’Albert Sierra és l’encarregat del servei de suport tècnic i inventari d’arxius, biblioteques, museus i patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Ell és conscient que actualment “s’ha de subvertir el rol dels museus públics, que ja no és unidireccional”. Sierra considera que la gran aposta per la cultura és internet, perquè ara “els nínxols de mercat estan molt hiperfragmentats”. Quins són bons exemples en aquest sentit? La New York Public Library, el Museum of Modern Art de Nova York (MoMA) i el National Museum of Natural History, de la Smithsonian Institution.


Pantalla Global: Un nou concepte d’exposició

“Les noves  tecnologies han portat nous formats culturals i hem d’assajar aquests possibles camins”. Aquesta és l’opinió de Maria Farràs i Edgar Riu, del CCCB Lab. Els dos van treballar en l’exposició “Pantalla global”, una reflexió sobre el poder actual de la pantalla que no para de renovar-se amb els avenços tecnològics. I és que la pantalla s’ha convertit en la porta d’accés a tot el món amb la globalització tecnològica.

A més de la mostra, que es podia veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, hi va haver un procés d’interacció i co-creació amb els visitants. Tothom qui volgués va poder enviar vídeos relacionats amb les seccions de l’exposició. Finalment van ser uns 300. Hi havia un blog col·laboratiu, espais de reflexió on-line… Amb “Pantalla Global”, doncs, “la participació es va pensar des del principi i no posteriorment, com es feia abans”, asseguren Farràs i Riu. El CCCB ha escollit experimentar i provar, però sempre “sense caure en l’altre extrem i no deixar-se enlluernar per la tecnologia”.

Enllaços
Array

Recomanem