Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  12.04.2013  06:00

Autor/s: Bel Zaballa

Arcadi Oliveres: 'Si no sumem CUP, ICV i moviments socials haurem fracassat'

Entrevista amb el president de Justícia i Pau, promotor de Procés Constituent i una candidatura unitària a les eleccions al parlament

Men?ame
 

Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau, juntament amb la monja benedictina i metgessa Teresa Forcades, han presentat el projecte Procés Constituent, amb vista a construir una candidatura unitària i popular a les pròximes eleccions al parlament. Es troben en un punt embrionari: ara es tracta de veure quin suport reben al territori, i en una segona fase, d'ací a tres anys, es posarien a treballar en la candidatura. Una candidatura que volen que aplegui la CUP, ICV, EUiA i sectors d'ERC i del PSC. En tot cas, si més no, CUP, Iniciativa i els moviments socials que hi tenen vincles: 'Si no, haurem fracassat', diu Oliveres en aquesta entrevista.

Quan i com decidiu que voleu impulsar una candidatura unitària per a un procés constituent a Catalunya?
—Fa un parell de mesos que ens vam trobar amb la Teresa Forcades. Gent diversa ens havia demanat que intentéssim de donar una certa capacitat d'organització política i social a totes aquestes plataformes, partits i persones a títol individual que treballen per aquest canvi. Vàrem tenir unes llargues converses, ens va semblar que valia la pena de dedicar-hi una part de la nostra activitat, i vam quedar encarregats de fer el comunicat, que té una primera part de contingut ideològic i una segona de propostes concretes.

Per tant, no és començar de zero, sinó aprofitar tota una base de gent que ja treballa amb els mateixos objectius i mirar de coordinar-la?
—Aquesta és la idea bàsica, sí. Des de fa molt de temps, hi ha moltes iniciatives que demanen una nova visió política de les coses: lluites relacionades amb educació, sanitat, habitatge, hipoteques, transgènics, etc. És una proposta que pretén fer de catalitzador de tota aquesta gent. També hi ha partits que mostren una certa inclinació en aquest sentit. I, finalment, hi ha un munt de ciutadans que diuen que voldrien una solució diferent. La nostra voluntat és que aquesta crida, que és una crida amb perspectiva de tres anys, sigui capaç d'aglutinar tota aquesta gent i fer un front comú de canvi de política.

Tant el contingut ideològic com les propostes concretes són molt similars a les de la CUP. Quines diferències hi ha?
—En les darreres eleccions al parlament vaig parlar amb els companys de la CUP i els vaig dir que estava completament d'acord amb allò que feien. M'interessa molt. Però m'agradaria que no fos una proposta només de la CUP, sinó que hi hagués també ICV, EUiA, gent d'ERC i el PSC que també ho podrien veure bé i, és clar, gent que, potser per passotisme polític, avui dia no està en cap opció política concreta. Si tot això es pogués unir, penso que tindríem la força necessària. Jo combrego completament amb la CUP, però tinc la impressió que el ventall s'hauria d'ampliar. 

Per ampliar aquest ventall, no heu pensat a fer una crida perquè s'hi afegeixin moviments socials, en comptes de començar un projecte de cap i de nou?
—De fet, nosaltres no volem plantejar cap projecte polític nou. La nostra intenció és més aviat de ser un catalitzador i no pas de fer una acció política. Amb la CUP hi estic d'acord, però potser hi ha un tema que podria ser motiu debat, com per exemple els Països Catalans, que es podria interpretar de manera diferent en un lloc o un altre. Amb les propostes d'Iniciativa també hi estic bastant d'acord. Recordo que fa uns mesos companys d'ICV i de la CUP em van preguntar què faria per a les eleccions. 'Demanar-vos que aneu junts', els vaig dir. No va poder ser, però aquest és el leitmotiv que tinc. Hi ha gent que tampoc no té gaires discrepàncies entre uns i altres. Ara, en cap cas no voldríem crear una tercera força entre aquestes dues, sinó ajudar a canalitzar-les cap a la unitat. Si fracassem en això, ens n'anem a casa.

També heu mantingut algun contacte informal amb l'ANC. Si el projecte va endavant, quina relació hi tindríeu?
—Això encara s'ha de discutir. De moment només hi ha hagut una trucada informativa perquè sabessin de què anava la cosa. Jo tinc la impressió, absolutament personal, que l'ANC ha fet una bona feina aglutinadora de país amb un eix que és fonamental, que és el nacional, però segurament encara hi ha una part de feblesa pel que fa a l'eix social. Nosaltres insistim en aquest eix social. De manera que ho trobo completament complementari.

Funcionaria d'una manera semblant?
—Ells ja tenen establert el funcionament i fa dos anys que el practiquen. Nosaltres som nous. Ara la intenció és començar a captar adhesions al manifest, després veure en el mapa on són aquestes adhesions, i a partir d'aquí potser sí que tindria una certa similitud amb l'ANC: amb reunions locals que servissin per a començar a configurar com ampliem i complementem la declaració inicial i donem cabuda a tothom. Més endavant, d'ací a un any o dos, caldrà veure quina d'aquesta gent estaria disposada a contribuir a configurar l'opció política.

Us heu marcat un suport mínim de determinats grups polítics sense els quals no ho tiraríeu endavant?
—Al meu parer, tot i que encara no hem decidit res, seria un error presentar-s'hi si això signifiqués una candidatura al marge de les dues que són més a prop nostre, la CUP i ICV. La candidatura que sortís, d'aquí a tres anys, hauria de ser una candidatura que almenys aplegués la CUP, la gent que s'hi ha associat a través de moviments socials i ICV. Si no, haurem fracassat. I si encara s'hi pogués afegir més gent d'uns altres partits i ciutadans, doncs millor.

Parleu d'un procés constituent per a la República catalana. Es tracta, doncs, d'una candidatura independentista, també?
—Volem una majoria clara de diputats al parlament que facin una opció per la independència. Per tant, ens declarem clarament independentistes.

I la independència és irrenunciable?
—I tant. Això és plantejat en clau catalana. Volem que les eleccions ens portin a una majoria parlamentària i que aquesta majoria decideixi a favor de la independència de Catalunya. Quins tràmits s'hauran de fer després, no ho sé, però nosaltres, a més d'una majoria que posi l'esforç en el vessant social també volem que aquesta majoria permeti entendre que Catalunya vol majoritàriament la independència.

Com és que heu anunciat la proposta per televisió abans d'haver tingut contactes formals amb cap organització?
—No hi ha hagut contactes formals, però sí converses. I també ha estat fruit d'una simple conjuntura: el periodista Jaume Barberà ens va proposar de presentar-ho al seu programa, el 'Singulars'. Ell tenia l'oportunitat de programar-ho ara, i ens hi vam afegir. Si no, potser ens hauríem esperat un parell de mesos.

Forcades i vós mateix sou veus reconegudes i respectades. Per què descarteu de bon començament d'anar a les llistes?
—En el cas de la Teresa, suposo que perquè és d'una congregació religiosa. I jo, d'una banda per raons d'edat, i d'una altra per incompetència. Jo crec que no és moment d'entrar en una acció política determinada. Som lliures de decidir què vulguem, però d'entrada no volem que en cap cas això es presenti com una voluntat de protagonitzar una acció política. Encara més, si aconseguíssim aquesta petita unitat de què ara parlàvem, la millor cosa que podríem fer seria enretirar-nos. 

Ho feu a tres anys vista. Però, en principi, l'any vinent es farà una consulta sobre la independència…
—Això ens donarà moltes dades de què hem de fer. No sé què passarà d'aquí a un any o dos. Entenem que és un procés que no es pot fer a curt termini. En principi, hem de pensar en un període de tres anys; si la cosa és més curta ja decidirem sobre la marxa.

Men?ame