‘El Petit Príncep’ es fa gran

El maig del 1942, l’editorial Reynald & Hitchcock encarregà a l’escriptor arpità Antoine de Saint-Exupéry un conte breu acompanyat de dibuixos originals. L’octubre d’aquell mateix any, l’autor el lliurava incloent-hi il·lustracions, fetes també per ell i inseparables del text. Finalment, el 6 d’abril de 1943 es publicà a Nova York ‘El Petit Príncep‘, un any abans que l’autor desaparegués pilotant un avió en plena intervenció de la Segona Guerra Mundial. En ocasió dels setanta anys de la primera edició, el Museu del Joguet de Figueres hi dedica una exposició.

‘El Petit Príncep’ s’obre avui gràcies a la col·laboració de l’Associació el Petit Príncep de Catalunya, que hi ha aportat 130 traduccions. L’obra de Saint-Exupéry, setanta anys després, continua essent un referent de la literatura i s’ha publicat en les llengües i dialectes més diversos, com el crioll, el zulu, el tahitià, el búlgar, l’àrab, el guaraní, l’extremeny i el bolonyès. En total, l’associació en comptabilitza 238. A l’exposició també es pot veure ‘El Petit Príncep‘ en llenguatge de signes català, a càrrec del Grup de Teatre d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa.

Aquest llibret és, sens dubte, el més famós de l’autor, i uns dels més llegits d’aquest darrer mig segle, tant per menuts com per grans. De fet, és un dels més venuts del món, després de la Bíblia, l’Alcorà i ‘El capital’, de Karl Marx. S’hi relata el periple d’un príncep infantívol per planetes imaginaris, on coneix gent que es comporta d’una manera tan estranya que no se’n sap avenir. Quan fa cap a la Terra (el Petit Príncep és d’un planeta llunyà i petit), coneix un aviador en ple desert del Sàhara, perquè l’aparell que pilota ha tingut una pana, i el fa partícip de les seves vivències.