08.03.2013 - 06:00
On poden trobar arguments els qui encara no vegin clar si a Catalunya li convé la independència? ElClauer.cat és l’argumentari que han bastit catorze entitats de referència de la societat civil catalana per respondre’ls tots els dubtes que puguin tenir i que s’han anat formulant aquests darrers mesos. Es tracta d’una pàgina web, en català, espanyol i anglès, amb les respostes a les preguntes més repetides sobre el procés de construcció de l’estat propi. N’hi ha dotze: sobre les institucions de govern, la presència de l’estat català al món, els drets i la ciutadania, els diners públics, les empreses, l’estat del benestar, la llengua i la cultura, l’ensenyament i les universitats, les infrastructures, la immigració, les relacions amb Espanya i els esports.
Cadascun d’aquests àmbits, cadascuna d’aquestes claus, conté unes quantes preguntes sobre el futur d’una Catalunya independent. Hem seleccionat les deu que desvetllen més interès en els debats i conferències que s’organitzen arreu del territori:
Una Catalunya independent necessitarà un exèrcit propi?
És una decisió que haurà de prendre el futur parlament del país. Una dotzena d’estats no tenen força militar pròpia, però difícilment les podem identificar amb Catalunya, perquè són notablement més petits i menys importants internacionalment. Per exemple, Samoa, Kiribati, Micronèsia o Costa Rica. En canvi, alguns altres països occidentals, com ara Suïssa o Luxemburg, sí que en tenen. Fa anys que es parla de crear un exèrcit de la Unió Europea del qual Catalunya formaria part. En canvi, hi ha qui no considera necessari un exèrcit convencional i també hi ha veus que defensen que no s’ha de vincular la seguretat a la creació d’unes forces armades convencionals.
Caldran una cambra alta i una cambra baixa en el parlament d’una Catalunya independent?
Catalunya, com a estat independent, tindria la potestat de decidir quin model polític i institucional implanta al seu territori. Hi ha països, com ara els Estats Units, que tenen un congrés i un senat amb funcions diferenciades, de la mateixa manera que Espanya també té dues cambres de representació. Malgrat aquests exemples, Catalunya és un país relativament petit –7,5 milions d’habitants– i això fa que la cambra territorial sigui menys necessària que en estats més grans. Finlàndia, Dinamarca o bé Islàndia –estats similars– només disposen d’una cambra legislativa.
Quins aliats tindrà una Catalunya independent?
Si Catalunya passa a ser un nou estat dins la Unió Europea, és molt probable que també obtingui el suport dels Estats Units d’Amèrica. Els EUA van donar suport als processos d’autodeterminació en el període posterior al desmembrament de l’antiga URSS i de l’ex-Iugoslàvia. Tampoc no s’han de negligir les bones relacions del govern de Catalunya amb el Japó, l’Argentina i el Marroc. Serà diferent la posició de països com Rússia o la Xina, que podrien vetar l’entrada de Catalunya a l’ONU pels propis problemes interns, vinculats a demandes de nacions sense estat i minories ètniques. En cas de quedar-se fora de la UE, la clau per a establir aliats és mantenir una estratègia internacional ambiciosa que presenti el nou estat al món com un país obert a l’exterior, amb oportunitats econòmiques sòlides –Catalunya com el nord del sud d’Europa– i projecció potent cap a l’exterior.
Què se’n farà, de les propietats que els catalans tinguin a Espanya quan es creï un estat català?
Un dels dubtes que presenta l’estat propi és si els catalans que tinguin propietats fora de Catalunya les perdran a causa del procés. El sector notarial considera que la independència no ha de tenir cap efecte sobre aquesta qüestió perquè la regula el dret privat i no el públic. Per tant, ningú no perdrà les seves propietats sempre que es respectin els contractes signats prèviament.
Es reduirà el frau fiscal en una Catalunya independent?
És difícil de saber a priori si la hisenda pròpia permetrà al futur govern d’eliminar el frau fiscal, car cap país no ho ha aconseguit mai completament. Sí que és segur que Catalunya podria aprofitar que parteix de zero per adoptar les millors pràctiques i els mètodes més avançats a l’hora de combatre l’evasió d’impostos. Cal recordar que per culpa d’aquestes males pràctiques Catalunya perd més de 16.000 milions d’euros anuals, xifra que coincideix exactament amb la de l’espoliació fiscal. Val a dir que el frau fiscal no respon tan solament a les males praxis de grans fortunes o empreses, també té relació amb l’excessiu pes de l’economia submergida.
Com quedaran els dipòsits bancaris quan Catalunya sigui un estat independent?
Les entitats financeres mantindran l’obligació de retornar els dipòsits dels estalviadors fins a un màxim de 100.000 euros, segons la legislació vigent. Aquests diners provenen del Fons de Garantia de Dipòsits, una mena de guardiola creada pels bancs on aporten diners cada any per al retorn de les inversions d’un estalviador en cas que una entitat faci fallida. És a dir, que el responsable de tornar els diners és el banc, no el país de torn i, per tant, són tan protegits els estalvis a l’estat espanyol com en una futura Catalunya independent.
El castellà serà cooficial a les institucions d’una Catalunya independent?
L’ordenament lingüístic és una qüestió de gran importància que afecta els drets i els deures de tots i cadascun dels ciutadans. En una Catalunya independent, i en un context de creixent multilingüisme, el català tindria l’oportunitat de ser llengua d’estat a tots els efectes, i sobretot d’esdevenir la llengua comuna en l’espai públic. Per primera vegada, el català podria disposar d’un reconeixement i d’un estatus com a llengua nacional, pròpia i oficial. Tanmateix, el paper del castellà a Catalunya és important. Pel fet de ser la primera llengua d’un nombre molt important de catalans, i pel paper que té en la història recent del país i la contribució a la cultura que es crea a Catalunya, el castellà haurà de tenir un estatus jurídic i un reconeixement especial a l’estat català, si els legisladors ho consideren necessari.
El fenomen de la immigració és un dels que més han sacsejat Catalunya –i, per extensió, Espanya– els últims anys. El boom de la construcció que va alimentar un creixement econòmic sense precedents també va fer que arribessin molts ciutadans estrangers que, al cap d’un temps de residència, van aconseguir la doble nacionalitat: l’espanyola i la del país d’origen. Seria possible la triple nacionalitat? La figura jurídica existeix, però depèn de les normes de cada país i dels tractats establerts entre estats.
Es podrà disposar de la doble nacionalitat un cop Catalunya sigui un estat independent?
Els processos d’independència més recents atorguen la nacionalitat de l’estat nou a tots els ciutadans de l’estat originari residents al territori que s’independitza. Així doncs, serien catalans tots els ciutadans que el dia de la independència fossin espanyols i tinguessin veïnatge administratiu a Catalunya, inclosos els originaris d’uns altres països (l’Equador, Colòmbia i el Marroc, per exemple) que han obtingut la nacionalitat espanyola aquests darrers anys. També ho serien els espanyols residents a l’estranger que van tenir a Catalunya el darrer veïnatge administratiu. Tot plegat formaria part de la negociació amb Espanya en el moment de separar-nos.
En quina lliga jugaran el Barça i l’Espanyol en una Catalunya independent?
Jurídicament és simple, perquè les lligues són creades per associacions privades. Per tant, els dos equips catalans podrien continuar jugant a la Lliga de Futbol Professional (LFP), nom que rep la competició de clubs espanyola, sense que cap mena d’inconvenient legal ho impedís. Pel mateix raonament, també poden jugar en unes altres lligues europees si ho volen i hi són convidats.
Un vídeo cada mes per fer-ne difusió
Els responsables d’ElClauer.cat publicaran cada mes un vídeo amb alguna de les preguntes més recurrents. De moment, ja n’hi ha tres:
El castellà serà cooficial a les institucions d’una Catalunya independent?
El govern d’una Catalunya independent podrà millorar la gestió del servei ferroviari de rodalia?
L’estat català disposarà d’una seguretat social pròpia i viable que pagui pensions i prestacions de desocupació?
La web d’El Clauer.cat és oberta a les aportacions i als suggeriments, i incorporarà nous continguts. També serà una eina que s’estendrà a les xarxes socials (Twitter i Facebook) i que farà difusió dels continguts amb materials audiovisuals d’una manera sistemàtica.
Ahir es va presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Se’n va encarregar Francesc-Marc Àlvaro, com a coordinador, i amb la presència de Salvador Cardús, en representació de la Fàbrica; Carme Forcadell, de l’ANC; i Muriel Casals, d’Òmnium Cultural. De fet, el finançament del projecte, de 14.000 euros de pressupost i 3.000 més de manteniment, ha anat a càrrec d’Òmnium
Les entitats que han impulsat El Clauer.cat són: Assemblea Nacional Catalana, Associació Catalana de Professionals, Associació de Municipis per la Independència, Cercle Català de Negocis, CIEMEN, Col·lectiu Emma, ENS, Fundació Catalunya Estat, la Fàbrica, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, Sobirania i Justícia i Sobirania i Progrés.
