06.03.2013 - 06:00
Roberto Bolaño (Santiago de Xile, 1953 – Blanes, 2003) fou un escriptor de culte i de reconeixement mundial que va fer la seva obra a Catalunya (a Barcelona, Girona i Blanes). És autor de ‘2666’, obra pòstuma, o ‘Los detectives salvajes’. Ara que fa deu anys que es va morir, el CCCB li dedica una exposició literària, ‘Arxiu Bolaño 1977-2003‘. Es tracta de la primera exploració del seu arxiu, que Juan Insua, co-comissari juntament amb Valerie Miles, considera portentós. L’exposició es podrà veure fins el 30 de juny.
Carolina López, esposa de Bolaño, ha recordat que l’escriptor ho guardava tot i que això que ara s’anomena Arxiu Bolaño, de fet, és tot el material de treball que va guardar. Per això no és ordenat ni cronològicament ni per gèneres. ‘L’any 2006 vaig començar a catalogar aquest material. Abans, el teníem en caixes. Vaig decidir de mantenir l’ordre dels papers, perquè sospitava que ens podria donar alguna clau per a entendre el seu procés creatiu. Després de sis anys, queda moltíssima feina per fer, encara.’
La detalla: ‘No s’ha fet encara una ordenació de la poesia inèdita, de les fotos familiars, de les cintes i CD de música, ni tampoc l’anàlisi detallada de la correspondència i la valoració profunda dels textos inèdits. Cal advertir que de les 14.374 pàgines que componen l’apartat d’originals, les inèdites inclouen vint-i-sis contes, quatre novel·les, poesia, esborranys, cartes i escrits de vida. D’una altra banda, en format electrònic, de 24.000 pàgines, els inèdits n’ocupen unes tres-centes (dues-centes de narrativa i cent de poesia).’
Continua Carolina López: ‘Bolaño fa una literatura tan fresca que costa d’imaginar-se la feinada que hi ha al darrere. L’exposició també reivindica aquest esforç. La major part de material no era datat, de manera que he hagut de fer un gran esforç de memòria per situar-lo. I sobre els inèdits, vull deixar ben clar que de moment no tinc pressa a publicar-los. S’han d’estudiar i també vull que les traduccions a uns altres idiomes arribin a públic nou abans d’introduir obra nova.’
L’exposició es divideix en tres etapes que coincideixen amb les estades a les tres ciutats: ‘La universitat desconeguda, Barcelona, 1977-1980’; ‘Dins del calidoscopi, Girona 1980-1984’ (els comissaris prefereixen parlar de calidoscopi i no pas de literatura fractal, tal com s’ha dit reiteradament); i ‘El visitant del futur, Blanes 1985-2003’.
Roberto Bolaño va arribar a Barcelona el 1977, coincidint amb la transició del règim franquista a la democràcia. Era una ciutat carregada d’efervescència i de llibertats socials acabades de descobrir. Bolaño s’instal·là en un pis del carrer de Tallers, sobrevivia amb feines precàries, però també desplegava una intensa activitat literària. Escrivia poemes, narracions i diaris de vida amb les seves experiències.
El 1980 es traslladà a viure a Girona. Segons que expliquen els comissaris, va ser un període d’aïllament en què l’escriptor practicava tècniques de fragmentació i muntatge de textos, alhora que cultivava la seva passió pels jocs d’estratègia. Va ser la llarga tardor a Girona: Bolaño intentà que es publiqués la seva obra i va presentar els contes a premis municipals.
Va arribar a Blanes l’estiu del 1985. En aquesta vila costanera consolidà l’univers literari, amb una extraordinària producció de novel·les, contes i poemes que finalment el consagraren com un dels escriptors més originals de la nova literatura mundial.
