07.03.2013 - 11:00
La Gala Pont té 20 anys i és estudiant de tercer de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Fan declarada del Guim Tió, és un exemple d’aquesta eclosió de la il·lustració que ha trobat la seva finestra en les xarxes socials i que busca expressar-se artísticament a partir d’un ofici i sense intermediaris. Ara comença a tenir els primers encàrrecs per il·lustrar contes. Des del seu bloc, s’ofereix per il·lustrar i maquetar qualsevol conte que algú escrigui i que vulgui regalar.
Segurament molts il·lustradors dels que hem citat podrien identificar els seus inicis amb els de la Gala. Li agrada el paper, el cartró i pintar en petit format. Però no creu que ja tingui un estil que la defineixi. Encara està experimentant.
Si ha de triar un color escull el verd i li agradaria il·lustrar el conte El Peixet d’or o La Ninureta. Recorda especialment quan de petita una professora els llegia contes dins una cabana i després els feia fer un dibuix. Encara que el món de la cultura i l’art no estiguin passant pel seu millor moment, la Gala és optimista i creu en el futur de la Il·lustració.
La consolidació d’una disciplina
Però encara que ens sembli que no havíem tingut mai tants nous artistes que es volguessin dedicar a il·lustrar com la Gala, la il·lustració catalana no és un fenomen nou i aïllat. Ja fa temps que es reivindica com un art de primera línia. Arnal Ballester, professor d’Il·lustració de l’Escola Massana i premi Nacional d’Il·lustració l’any 2008, creu que es tracta més aviat d’una ”confirmació mediàtica d’un fet que ja existia”.
“Ara aquesta popularitat s’amplifica amb l’atenció dels media i amb la incorporació generalitzada als estudis d’Art. I tot això ha estat fruit d’un procés acumulatiu de vint o vint-i-cinc anys, de treballs d’autors de gran qualitat creativa que han desmuntat molts prejudicis creant el context actual.”
De fet, Daniel Sese , també professor d’Il·lustració de l’Escola Massana coincideix amb Ballester i a més, recorda com afecta el context de crisi al camp de la Il·lustració.
“Jo no detecto, en principi, cap auge especial. Sí que és veritat que hi ha molts més creadors que realitzen la seva tasca en el camp de la il·lustració. En el nostre país, és a partir de finals dels 90 quan aquesta disciplina es pot estudiar per primer cop a les escoles i per tant, hi ha molts més il·lustradors preparats per exercir aquesta professió amb solvència i eficàcia, però malauradament, pel que fa al mercat i a les possibilitats reals de feina econòmicament ben retribuïda, hem davallat d’una manera molt significativa i a voltes dolorosa.”
Arnal Ballester creu que “tot s’està coent” encara i no està d’acord amb nosaltres quan li parlem d’una nova generació d’Il·lustradors. No troba prou trets en comú per agrupar-los a banda de la llibertat, versatilitat i manca de prejudicis. Daniel Sese en canvi sí que caracteritzaria aquesta nova generació marcada per la interdisciplinarietat
Enllaços
Array
