Notícies

Dilluns  25.02.2013  06:00

Seguint els passos d'Einstein per Catalunya

Una completa web repassa la visita que el Nobel de física alemany va fer al nostre país fa noranta anys

Men?ame
 

Del 22 de febrer a l'1 de març de 1923, el premi Nobel de física alemany Albert Einstein (1879-1955) va visitar el nostre país. Convidat per la Mancomunitat de Catalunya, instituïda el 1914 per Enric Prat de la Riba per a agrupar les quatre diputacions catalanes, l'autor de la teoria de la relativitat hi va venir a impartir conferències. La visita de fa noranta anys també pretenia impulsar una comunitat científica moderna a Catalunya, i per això va ésser rebut pels polítics, acadèmics, científics i sindicalistes més destacats del moment. Tots els detalls són a la web Einstein a Catalunya.

Ha estat activada per la Generalitat i la Fundació Catalana per la Investigació i la Innovació i s'ha elaborat a partir de la recerca en hemeroteques i arxius. La web ofereix un repàs complet de l'activitat acadèmica, institucional i personal d'Albert Einstein per tots els indrets que va visitar aquella setmana: el monestir de Poblet i l'Espluga de Francolí, Sant Cugat del Vallès i Terrassa, i Barcelona.

En aquest mapa de la capital catalana, per exemple, es pot descobrir que el científic va visitar dos centres educatius amb models innovadors: el Grup Escolar Baixeras i l'Escola del Mar (encara a l'històric emplaçament de la Barceloneta), a més de l'Institut d'Estudis Catalans i l'ajuntament, on el batlle accidental, Enric Maynés, va donar-li la benvinguda oficial en català.

'L’únic episodi conflictiu de la visita d’Einstein a Barcelona', segons la web, fou arran de la reunió amb el dirigent anarquista Àngel Pestaña a la seu de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Els diaris de l'època van posar una frase en boca d'Einstein, 'Jo també sóc un revolucionari, però en l'ordre científic', que de fet sembla que va pronunciar el sindicalista.

Einstein i el nacionalisme català

En el programa cultural catalanista formulat per Enric Prat de la Riba, un dels pilars era crear institucions per propagar la ciència catalana i en català. L'any de la visita d'Einstein, per exemple, la llista d'organismes científics lligats a la Mancomunitat ja era llarga, amb institucions com l'Observatori Fabra, l'Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques, el Servei Geogràfic de Catalunya, el Servei del Mapa Geològic i Topogràfic i el Laboratori d'Estudis Superiors de Química. La presència del científic alemany a casa nostra també responia, segons alguns estudiosos, a una raó intrínseca del nacionalisme burgès català, que veia en el Nobel alemany un magnífic aliat per a lligar la causa catalana amb les idees científiques més modernes, sense haver d'admetre tesis menys del seu gust, com les de Charles Darwin.

Durant l'estada, tal com s'explicita en molts articles de l'època, les institucions amfitriones ho van aprofitar per omplir de simbologia catalanista els espais on va assistir Einstein: la sala d'actes de la Diputació de Barcelona, on va pronunciar tres conferències, tot era ple d'escuts amb les quatre barres; va assistir a una ballada de sardanes; hom el va obsequiar amb dos discs de cançons tradicionals…

La visita d'Einstein sembla que va arribar a influir en el pensament d'un polític català, el socialista Rafael Campalans. Diuen que, quan li va explicar la seva filosofia d'un socialisme nacionalista, Einstein, rient, li va contestar en alemany: 'Això no lliga.' Tot i arribar a comprendre el concepte de Campalans, li va recomanar d'ometre-hi el mot 'nacionalisme' perquè, per Einstein, no s'havia d'aplicar a la lluita per la reivindicació de les nacionalitats sotmeses una paraula massa connotada amb el conservadorisme i imperialisme imperant a la política de la seva Alemanya natal. Campalans, més endavant, va admetre que arran de les converses amb Einstein havia decidit d'optar per un 'socialisme catalanista'.

La visita a Catalunya, segons que es constata a la web especial, també va deixar una certa empremta en el Nobel alemany.

Sopar 'relativista'

Les visites d'Einstein a la ciutat de Barcelona i a la resta d'indrets de Catalunya, les va fer amb els seus tres amics germanòfons que havien aconseguit portar-lo al país: l'enginyer i matemàtic Esteve Terradas, el químic Casimir Lana i Serrate i Rafael Campalans, enginyer industrial. Tots tres eren en un dels sopars que es van oferir a l'il·lustre convidat. Organitzat a casa de Campalans la penúltima nit de l'estada a Barcelona, s'hi proposava un curiós menú en 'llatí relativista', imprès en lletres gòtiques, on tots els plats es van batejar amb conceptes referents a la teoria de la relativitat i a físics destacats.

Men?ame